Información

Información

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Carles Salvador i el «germànic casc guerrer»

Fa 60 anys de la mort del poeta Carles Salvador (1893-1955). L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha dedicat l'any a homenatjar l'autor amb diverses activitats i amb una exposició que és ara a la Universitat d'Alacant, en la Facultat d'Educació. S'hi recorda la seua tasca pedagògica, la filològica i (menys) la literària. En totes va ser un homes tenaç i decisiu. La literària, però, no va ser una faceta poc important ja que va combatre les banalitats carrinclones -també les tradicions i els mites- dels poetes anteriors. El seu esforç es va centrar a escoltar la pròpia llengua, a descriure el món físic dels valencians des del seu tarannà. Perquè allò que pot aportar una literatura, en tot cas, no és cap doblatge del món sinó el descobriment de l'espai i del temps propis i les maneres intransferibles o peculiars amb què els atorga significat.

L'escriptor d'una «literatura menor» és polític i allò que fa afecta, d'alguna manera, tots els membres de la comunitat afirmava Franz Kafka. En una anotació del seu diari, el dia 25 de desembre de 1911 comentava que la història de la literatura major està ja escrita, mentre que la literatura menor es troba en procés de gestació entre l'escriptor i el seu poble. I mentre la literatura major s'escriu tenint en compte la literatura, les menors escriuen mirant al poble.

Sobretot, Salvador, va saber atendre aquesta segona dimensió i va presentar el paisatge valencià, la seua geografia i el seu tarannà amb un llenguatge senzill i vigorós. Perquè com ho denuncia Joan Fuster sovint els poetes anteriors confonien evocació amb possessió, bellesa amb riquesa material, estats emotius amb projeccions físiques -i potser amb xovinisme i localisme. La terra valenciana, en l'obra de Carles Salvador des de les cúpules de les esglésies («germànic casc guerrer»-com les anomenava), al component tel·lúric d'arbres i plantes -els canyars, els xops, els xiprers- apareix d'una manera eloqüent i viva. No podem ignorar la seua aportació a l'imaginari col·lectiu: l'obra de Salvador -a hores d'ara encara té un magnetisme alegre i subtil- n'és una baula ben valuosa.

Lo último en INF+

Compartir el artículo

stats