Del conjunt de lectures d'estiu he de destacar la d'un llibre ben curiós: La cabanya de Heidegger. Un espacio para pensar, l'assaig de l'arquitecte Adam Sharr sobre la segona residència del filòsof alemany. Es tracta d'una petita cabanya, encara existent, en les muntanyes de la Selva Negra. De dimensions modestes, el recinte té una planta amb una extensió de 6 per 7 metres, amb belles vistes sobre les valls i una petita font al costat. Devia ser un espai inspirador, atés el grau d'afecció del pensador que aprofitava qualsevol possibilitat per anar-hi. En aquest habitacle va escriure la major part de les seus obres, com ara Temps i ésser, el 1927.
Per al filòsof, a més, el tema de la casa, l'habitacle, va ser objecte d'anàlisi en diversos textos. No és gratuït que el rovell de la seua filosofia el Dasein, siga: ser-en-el-món -així en guionets- perquè no es pot separar el subjecte de l'objecte. Per tant, habitar en un espai és estar-ne condicionat o encara més: formar-ne part. Tot i que les pàgines del llibre no analitzen la relació entre l'espai i l'obra filosòfica del mestre del pensament modern, resta ben clar que conceptes com el d'«existència autèntica», oposada a «errància», poden ser fills de l'experiència d'habitar aquell recinte reduït. Un espai fràgil, exposat a mercè dels vents, la pluja o la neu i en contacte intens amb el sol, la foscor o el silenci.
El cas d'Heidegger però no és l'únic, hi ha des de filòsofs com Wittgenstein, a escriptors com Bernard Shaw o Virginia Woolf, tot passat per músics com Gustav Mahler també han fet ús de barraques per tal de crear. El precedent més important, però, l'ocupa el nord-americà H. D. Thoreau i les peripècies relatades a Walden o la vida als boscos, el 1854. No sé si se'n pot extraure una conclusió dels seus efectes vàlida per tots ells, però certament la visió del món des d'una cabana fa pensar en l'austeritat, en un contacte directe amb el cosmos i els seus emissaris. La textura de la vida ha de ser diferent: una disposició a la veritat, un desig d'essencialitzar el món i de viure amb senzillesa naixen després d'escrutar el silenci a la intempèrie.
