Q
uan comença l'estiu i s'acaba el curs escolar proliferen els actes de cloenda als centres educatius. El de l'Institut Cotes Baixes es va convertir en un bon moment per a conèixer de primera mà el treball, a vegades poc valorat, que hi fan els centres escolars alcoians. Es lliuraren premis a alumnes per projectes interessants i sorprenents que evidenciaven de manera manifesta l'aproximació dels currículums escolars a la vida diària.
El discurs de l'alcalde fou com els que ell sempre fa, deixem-ho ahí. El parlament va incloure dos contundents afirmacions. La primera: totes les guerres són inútils. És cert però sorprén que la faça un membre d'un partit que ens va portar a la guerra d'Irak amb el vot de la diputada i regidora alcoiana Amparo Ferrando que, per cert, no hi va estar present malgrat haver acabat d'assumir la delegació d'educació. Segurament una coincidència d'agenda li va provocar l'absència igual que li va passar a Sedano en la presa de possessió de Trini Miró com a Consellera de Cultura i Esport. El que és cert és que aquesta absència va passar desapercebuda perquè, com és sabut, «donde hay patrón no manda marinero».
Parlant d'absències, una que va a notar-se i molt serà la de l'amiga i companya professora de l'Escola d'Art Inés Albero que, després de tota una vida dedicada a la vocació de formar creadors i de treballar de valent per a fer de l'Escola un referent educatiu singular i qualificat, es jubila ara a final de curs deixant un buit difícil d'omplir. Gràcies per tot Inés.
Bé, tornant al discurs de l'alcalde a Cotes Baixes. La segona afirmació que vull destacar: aconseguir coses en la vida costa «sangre, sudor y lágrimas». Després de les fortes tensions viscudes en el grup municipal del PP amb l'aproximació al campisme d'alguns dels seus membres, aquesta sentència dita davant de Fernando Pastor, Rafa Miró i Ignacio Palmer adquireix ara tota una nova dimensió política que parla de lluita, pols pel poder i impotència. Malgrat els desmentits, pareix que Rafa Miró ha seguit l'estel de Trini per a fugir ascendint al campisme autonòmic com a secretari autonòmic de Cultura. Una nova absència en el govern municipal popular que és fruit d'unes dolentes relacions internes provocades per l'encabotament de Sedano en mantenir l'enfrontament amb Camps. No obstant, com fa sempre, l'alcalde nega l'evidència i qualifica, en el plenari del divendres, les seues relacions amb Camps de «relacions exquisidament extraordinàries». Sens dubte, no sé si seran exquisides però sí estan fora d'allò que es pot considerar ordinari.
I per acabar un altre final de curs amb una coincidència singular. Qui anava a dir-me que l'alcalde Sedano i un servidor anàvem a estar compartint espai, que no taula, a la vora d'una piscina mentre sonaven cançons, plenes de nostàlgia per a la gent més major, com «La española cuando besa ...». Doncs bé, les coincidències de la vida política ens han dut a compartir aquesta situació, al menys, curiosa i que mai haguera pogut imaginar-me. L'altre dia, després d'una reunió de Grup, els regidors socialistes vàrem decidir pujar a la piscina municipal a dinar. I allí es va produir la coincidència.
Al bar de la piscina es celebrava un dinar de tancament del curs de Balls de Saló per als jubilats organitzat per l'Ajuntament. Dues taules llargues presidides per l'alcalde i alguns regidors de govern i tot un grup de jubilats disposats a passar-ho bé i a demostrar tot el que havien aprés en el curs de ball. Són, sens dubte, admirables les ganes, la il·lusió, l'activitat i la capacitat de diversió de la gent major. Un alé que varen ser capaços de contagiar-nos i que va fer que més d'un passara per la pista de ball malgrat les vergonyes inicials. Sonaven músiques d'altra època, aquelles que la majoria de la gent present coneixia perfectament i que havien conformat la banda sonora de gran part de la seua vida: pasdobles, «chachachá», boleros, etc. No hi estàvem convidats però això no va ser obstacle perquè es sentirem com a casa i compartirem un ambient molt agradable i afectiu que vull agrair com cal.
Doncs bé, coses de l'estiu i de les coincidències.
Joel García Pérez
és regidor del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament d' Alcoi
