17 de mayo de 2018
17.05.2018
Tribuna

El cobejós de diner, no en té mai prou

17.05.2018 | 09:25

Es així com el llibre de l'Eclesiastès (Ecle 5:9) ens presenta el qui es deixa portar per l'avarícia, l'ambició i la cobejança, que és l'amor als diners: el que per més diners que tinga no està mai saciat, ja que sempre en vol més.

He recordat aquest verset de la Bíblia pel judici que té lloc aquests dies contra el qui va ser alcalde d'Alacant, Luis Díaz Alperi, acusat de tres delictes de frau fiscal i un de suborn, pels quals demanen nou anys i nou mesos de presó i també per la sentència del Suprem (que ratifica la del TSJCV) que condemnà la senyora Milagrosa Martínez (la segona consellera de Camps que anirà a la presó) a nou anys de presó i als caps de la Gürtel, a tretze.

Els últims anys hem conegut diversos casos de corrupció, moguts tots ells per l'ambició: Juan Guerra i Luis Roldán, Pallarols, Palma Arena, Jordi Pujol i Palau de la Música, Gürtel, Imelsa, Brugal, Rabassa, Emarsa, Fabra, Valmor Sports, Torrevella, Cooperació o Taula. I és que han estat molts dels dirigents valencians del Partit Popular que han estat imputats.

Fa uns mesos la senyora Bonig s'irrità per les declaracions de la vicepresidenta del País Valencià, que denuncià l'actitud dels dirigents del PP que «posen persones imputades per corrupció, en les candidatures». La senyora Bonig, presidenta del PP valencià, no devia recordar que va ser la cobdícia del superconseller del PP, Rafael Blasco, la qui el va portar a la presó, per la qual també han passat l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, el conseller Luis Fernando Cartagena o l'exalcalde de Torrevella, Pedro Hernández Mateo, condemnat per prevaricació i falsedat documental. Casos com el del senyor Alfonso Rus, l'exalcalde de Vila-real, Manuel Vilanova, condemnat a sis mesos de presó i a huit anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació, Ricardo Costa, Víctor Campos, Vicente Rambla, Rafael Betoret, Sonia Castedo, J. J. Ripoll o nou dels deu concejals de l'Ajuntament de València. També hem sabut que la senyora Mª José Alcón s'ha «enriquit amb comissions il·legals» i que l'equip de la senyora Rita Barberà «es va enriquir amb finançament irregular del PP». O l'exalcalde de Paterna, Lorenzo Agustí, condemnat a set anys d'inhabilitació per prevaricació.

Davant això, ¿cal dir que tots els militants del PP són uns corruptes? No, de cap manera! Però la senyora Bonig que presumeix d'un partit honest, no podrà negar que molts dirigents del PP valencià han passat per la presó, estan imputats o investigats degut a la seua cobdícia. I és que el cobejós de diner, no en té mai prou. I tot i que «va eixir despullat de l'entranya materna, i així se'n tornarà, com va vindre», el cobejós no pensa que, «del que ha guanyat, no li quedarà res que puga endur-se» (Ecle 5:12).

Davant la corrupció del PP, reconeguda per la Justícia, la senyora Bonig hauria de tindre una miqueta més d'humilitat per reconèixer el que s'ha furtat o malversat i no irritar-se davant proves contundents de dirigents del PP condemnats per una cobdícia detestable. Per no recordar que el senyor Rajoy posava l'exministre Jaume Matas com a exemple i model en l'acció de govern, i per això, dirigint-se a ell volia «intentar hacer en España lo que Jaume y todos vosotros hicisteis en Baleares».

Si seguírem els consell de l'Eclesiàstic, «allunyeu de mi la cobejança» (Ecli 23:4) i recordàrem que res del que tenim no ens ho emportarem, segurament podríem, si no acabar del tot amb la corrupció, sí, com a mínim, fer que es debilitara molt. Mentrestant cal lluitar contra aquest flagell i ser més humils. I no anar de prepotents per la vida, quan hi ha dirigents del PP a la presó o imputats per suborn. És a dir, per cobdícia, per furtar.

El bisbe Sant Policarp d'Esmirna, ja al segle II escrivia una carta als cristians de Filips, un text tan actual encara hui per a tots nosaltres, on els advertia del perill de caure en la idolatria dels diners: «Vos exhorte també a que vos abstingueu de l'amor als diners» (capítol 9).

El portantveu del PP al parlament basc, el senyor Borja Sémper va afirmar: «El PP ha perdut l'empremta de l'honradesa" ( El País, 19 agost de 2016). Per això si el PP no s'haguera deixat portar per la corrupció, els Blascos, Fabres, Castedos, Betorets, Martínez, Costes i tots els qui s'han deixat temptar pels diners, no haurien acabat com han acabat. Perquè cal ser sobris i no caure en el que denunciava el profeta Samuel: «Es deixaven corrompre per afany de diners» (1S 8:3).

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine