Grata sorpresa i gran actuació aMoto2 d' Iker Lecuona. El valencià va sorprendre a propis i estranys amb una brillant cinquena posició.
No es va acovardir en la dura lluita que va mantenir amb pilots tan bregats com Brad Binder i Mattia Pasini, als quals finalment va superar. Aquest resultat millora totes les expectatives, doncs si ningú posava en dubte la seua qualitat com a pilot, la seua joventut unida a la seua poca experiència mundialista significava tot un èxit el acabar en els punts.
Jorge Navarro, després d'una mala sortida -la primera volta va passar divuitè- va remuntar per acabar vuitè. En canvi, si Lecuona va protagonitzar la de calç, la de sorra va anar a càrrec de Barberà, que es va quedar fora dels punts en la divuitena plaça; posició aquesta gens d'acord amb el seu talent com a pilot i el potencial del seu equip.
En Moto3 podem dir que la grandesa d'un campió consisteix en dos principis bàsics: humilitat abans de res i passió per l'esport. Sense ambdós virtuts es podran aconseguir triomfs, però mai seràs un gran campió. ¿La competència treu el millor de cada un de nosaltres? Indiscutiblement, perquè sinó no seràs un vencedor i més en motociclisme, esport que reuneix unes condicions especials. Cinc són les premisses, si es vol triomfar en aquest esport: esforç, intel·ligència, disciplina, determinació i actitud positiva. Arón Canet ha superat les seves deficiències (excés de caigudes l'any passat) millorant com a pilot. Que era ràpid, valent i determinant ho sabíem.
