Fer compatible en un barri l'entreteniment nocturn amb el dret al silenci que reclama el veïnat és un repte que tenen els ajuntaments damunt la taula. Les conseqüències negatives derivades d'un mal ús de l'espai públic les pateix la ciutadania. L'aprovació de l'«Ordenança de protecció contra la contaminació acústica» (de 27/02/18) per l'Ajuntament d'Elx evidencia el problema de les activitats molestes i intenta regular-les. Igualment, l'expansió de taules i cadires davant d'un establiment fins a esborrar el carrer és una praxi molt estesa i consentida per l'administració. Diverses ciutats, com algunes places i carrers d'Elx, pateixen les incomoditats del soroll en hores de descans.

Des de fa un temps, i últimament amb insistència, s'afirma que «el centre de la ciutat està mort», amb el pretext de convertir-ho en argument de pes per a reivindicar les obres del nou Mercat Central. No donem per assentat res, preguntem-nos: què significa que el centre està mort? Siga quina siga la definició: està realment mort? S'ha fet cap estudi? No hi ha bars, gelateries, restaurants, òptiques, clíniques dentals, despatxos de pa i botigues en general? A Carrús o Altabix, per exemple, ocorren coses diferents? En quina època de la història de la ciutat, el centre ha sigut una festa tots els dies de la setmana? Clamen els veïns per convertir el centre en un macrobar que tanque a la matinada? (Mireu Bilbao que divertit que té el centre, no saben com desfer-se de tanta alegria nocturna.)

El nou Mercat Central comportaria, a més de la construcció de l'aparcament de 300 places (i un supermercat) en un soterrani en forma d'L, que ocuparia el subsòl de l'actual mercat i el de la plaça de les Flors (un clot de vora 15 m), un edifici en superfície de més d'onze metres d'altura. La planta baixa es destinaria a les parades de mercat; a la planta primera, amb el qualificatiu de «locals comercials», es distribuirien cinc locals i, finalment, a la superior un àtic de prop de tres-cents metres quadrats. Les objeccions que vaig a exposar, òbviament, no són al disseny de l'edifici, són en contra l'emplaçament i una de les conseqüències que, previsiblement, es derivaria del seu funcionament. No tinc res en contra de cap empresa que vulga adquirir (legalment) quasi gratis un solar que té preu d'or per a fer negoci. A continuació, afegiré que, el que hem de fer els ciutadans i les ciutadanes que desaprovem la conducta d'aquells que malbaraten béns públics és, amb tots els recursos legals al nostre abast, oposar-nos a què uns governants, que van de pas o que tenen unes concepcions que no compartim i que, el que és més greu, es comprometeren en campanya electoral a no executar el projecte, hipotequen el futur de la nostra ciutat. No parlaré de l'impacte sobre el patrimoni (enderrocament d'un edifici que cal valorar, destrucció del subsòl del primer assentament islàmic, ignorar elements de defensa civil de la guerra, impedir l'excavació completa dels Banys Àrabs, etc.), o passar per alt que el PRI no està acompanyat d'estudi de trànsit, la contaminació ambiental i acústica que generaria, els cinc informes de trànsit negatius, la pèrdua de drets sobre una propietat pública, impossibilitar actuacions futures quant a l'ordenació del nucli antic per estar ocupat pel pas obligat de vehicles a motor, afecció a la representació de La Festa, etc. (de forma detallada ho han denunciat altres associacions i, a bastament, la plataforma Salvem el Mercat).

El projecte de nou mercat ens el venen com la salvació del nucli antic de la ciutat, com diu un amic: «no he tingut ocasió de llegir cap estudi que confirme la viabilitat econòmica» (i si fóra un fracàs, qui el rescataria?). Com que estem movent-nos en el terreny de les hipòtesis, enunciaré una situació que podria presentar-se: unim allò exposat en els paràgrafs anteriors. Suposem que el nou mercat es construeix i atrau molta gent el cap de setmana, que, com saben, ja comença el dijous; l'afluència de cotxes és constant pels carrers Major de la Vila, Ànimes, Salnitre, Alfons XII, Àngel, Daoiz etc. Suposem que la (o les) plantes superiors de l'edifici s'han habilitat i estan en «marxa» (textualment), una marxa de copes que es derrama per la plaça de les Flors i carrerons pròxims fins a les tantes de la matinada. Els veïns? Contentíssims, perquè s'han creat llocs de treball i s'ha donat un toc de modernitat a la ciutat. I el centre està més viu que mai no ha estat. Segur que estan contents els veïns i tots nosaltres? Ho dubte.

Més supòsits, imaginem ara que no es fa l'aparcament, que s'elabora un pla global de tot el nucli antic, pla d'espai urbà calmat, que implica, per exemple, la musealització de l'edifici del Mercat Central... D'entre millorar l'oferta cultural-turística i del xicotet comerç de la ciutat i omplir el centre de cotxes, soroll, contaminació i elevar el nivell d'alcohol en sang, tu què triaries? Les preferències ens defineixen. Les copes poden tornar-se bastos per als veïns, per a tothom. Pensem-ho.