La capacitat de creure, en particular creure en coses rares, és una característica de l'ésser humà, una singularitat que el diferencia d'altres espècies. Sospite que, en el passat, alguns forjaren unes expectatives, quant a canvis en la forma d'enraonar i entendre el món en el futur, que no s'han complit. La ignorància fa supersticiosos i gent poruga i, en conseqüència, fàcil de domar; però, el coneixement, si no s'ha interioritzat i ens ha transformat (i tot i així) no ens trau de l'estat inicial: l'intuïtiu (en alguns casos bo com a punt de partida). En fi, s'esperava que la visió natural suplantara la ficció sobrenatural.

Leonardo da Vinci digué que la natura parla amb el llenguatge de les matemàtiques; Galileu afermà les bases del mètode científic («per al mètode científic la fe és un vici; per als creients una virtut»); els savis de la Il·lustració, com els pensadors de la Grècia clàssica, feren demostració de la potència de la raó; Laplace, embegut d'aquests canvis, explica la cinemàtica del cosmos sense que li calga la hipòtesi de déu; Darwin arracona les mitologies sobre l'origen de les espècies amb una teoria i les proves corresponents; Lise Meitner demostra que darrere de la fissió nuclear, no hi ha cap misteri sinó física fonamental; Maria Blasco, entre d'altres, lligen els telòmers i no textos religiosos antics per explicar la longevitat, etc. A més, tot aquest coneixement revisat i augmentat, amb el que es produeix constantment, s'incorpora als plans d'ensenyament d'una escola que, durant l'últim segle, ha abastat tota la població als països dits més avançats.

¿Ha transformat la manera de pensar de les persones aquests progressos científics (amb les implicacions tecnològiques consegüents) i la generalització de l'escolarització? És indubtable que la manera de viure sí l'ha modificada radicalment: pensem només en la medicina, el transport, l'habitatge, les comunicacions, les sofisticades formes de matar-nos a l'engròs, etc. Però, la pregunta es refereix a «la manera de pensar (els fenòmens, la malaltia, la mort, etc.)». Tinc molts dubtes que s'hagen operat canvis importants en tothom. Potser l'explicació està en què, com es diu, pensar és un treball delicat, el pensament científic i crític no sorgeix de manera espontània, cal una formació, experiència i esforç; mentre que, per exemple, opinar d'un titular del periòdic (fins i tot ens estalviem l'esforç de llegir tota la notícia, menys encara suspendre el judici fins a completar la informació) és d'allò més senzill, tot i que pot tindre unes conseqüències importants: recordem que som votants. També, algú podria al·legar que una persona sotmesa a la pressió de grans angoixes esdevé crèdula, vulnerable, davant de qui dóna esperances. Certament, però hi ha d'haver alguna cosa més per a explicar que hui hi ha tant de seguidor/a de visionaris, astròlegs, quiromàntics, remeiers, predicadors dels centenars de religions del món, etc. En fi, com hem interrogat abans: quina és la causa de què se suspenga la capacitat crítica d'un individu i quede indefens?

Està demostrat que, quan a una persona se li encomana una malaltia, l'oració no el sana, si té remei aquest vindrà de la mà del servei mèdic, ara ens pot resultar una obvietat, però en el passat no ha sigut així; també en el passat, i algun racó endarrerit del món, s'invocava un déu amb rogatives perquè acabara amb sequeres perllongades, ara la majoria sap que no cal perdre el temps en processons, millor pressionar els governants perquè adopten mesures tècniques que asseguren la provisió d'aigua. Aquesta comparativa podríem continuar-la indefinidament i ens crearia la il·lusió que les persones, gràcies al progrés cientificotècnic i l'educació, han deixat de creure en coses increïbles. Els exemples següents ens mostren que en moltes coses continuem estacats en la posició de sortida i, fins i tot, experimentem regressions.

Dades dels Estats Units: d'un miler d'investigadors destacats d'aquest país només dos consideren que la Bíblia cal interpretar-la com una veritat literal (sé que estàs pensant en aquests dos), enfront tenim un terç dels ciutadans que ho creu així, és a dir, interpretació literal. Més proves de la distància entre el saber de l'elit científica i la ciutadania: prop del 70% d'aquesta població admetria una afirmació feta pel seu líder eclesiàstic, encara que els científics la negaren. És probable que penses que «nosaltres» som diferents, però, quant de diferents? Et sorprendria la resposta (o no). Només apunte una reflexió: com és possible que obtinga milions de vots un partit al qual li han descobert tanta corrupció, t'ha escurat la butxaca, aplique unes polítiques que amenacen els serveis socials públics com ara la medicina, l'educació o atenció a la dependència; ha reduït un 36% la inversió en investigació, etc. i, de seguir governant, deixe sense pensions als votants? Els seguidors de les ideologies també estan tocats de suspensió de judici? És raonable la fidelitat en el vot electoral? Millor carregar-nos de raó abans de decidir. En paraules de Maria Garcés, dir «no us creiem» és l'expressió més igualitària del pensament. Que potser ha canviat tot, excepte nosaltres?

Trobe oportú citar Spinoza: «M'esforce per no ridiculitzar, no lamentar, no burlar-me de les accions humanes, sinó per comprendre-les», unes paraules que faig meues. Pensem.