Diumenge passat el senyor Francisco Sánchez escriví en aquestes pàgines, l'article: «El valenciano sin cilicio». En aquest text el senyor Sánchez defensava, com jo també ho defenc, que les llengües són «vehículos de comunicación y de riqueza cultural». I per això denunciava que es puga multar «a una persona que rotula su establecimiento en castellano», cosa que no és veritat. Mai s'ha multat una persona per això. En tot cas la multa ha estat per no retolar en valencià, cosa que és molt diferent.

El senyor Sánchez no està d'acord amb la immersió lingüística (únic mitjà per salvar la nostra llengua), ja que considera que aquesta mesura «raya la mala educación». Per això creu que aquesta mesura «no es la mejor manera de preservar la lengua». El senyor Sánchez no vol «un modelo impositivo» i per això diu que no s'han d'imposar les llengües. I posa un exemple: el Consell «exigirá que los nuevos médicos acrediten conocimientos de valenciano». El senyor Sánchez diu que ell prefereix «los mejores médicos aunque no sepan ni pajotera idea de valenciano». I diu que els metges d'Europa haurien de poder exercir la medicina encara que no coneguen el valencià.

I castellà? ¿El senyor Sánchez estaria d'acord que metges francesos o austríacs pogueren exercir la medicina «aunque no sepan ni pajotera idea» de castellà? I ¿per què si es demana el coneixement del castellà per a exercir la medicina a Alacant, Elx o la Vila Joiosa (cosa ben lògica) no es pot demanar també el coneixement del valencià? O és que el valencià no és una llengua igual d'oficial que el castellà? El senyor Sánchez trobaria lògic anar a vore un metge nascut a Londres i que l'atenguera en anglès, per no saber castellà?

Uns pares no tracten igual dos fills si l'un està malalt i l'altre està bé de salut. Cuidaran més el fill malalt que necessitarà més atencions que el fill sense cap problema de salut.

El mateix passa al País Valencià, on les dues llengües oficials no estan en igualtat de condicions i per això la més dèbil s'ha de protegir més. Quantes pel·lícules pot vore el senyor Sánchez en castellà i quantes en valencià? Quantes misses se celebren en castellà i quantes en valencià? Quants canals de TV pot vore el senyor Sánchez en castellà i quants en valencià? O quants diaris hi ha en castellà i en valencià? I podíem continuar una llarga llista en la qual el valencià sempre està en minoria.

Diu el senyor Sánchez que les llengües no es poden imposar. Però no s'imposa el castellà? Per denunciar la «imposició» del valencià, alguns volen que no siga obligatòria l'assignatura de valencià a les zones castellanoparlants i demanen la seua exempció. I per què no demanen l'exempció de l'anglès?

Fa uns mesos el concejal del PP a Torrevella, Luis Mª Pizana, també deia que el Consell ataca «la libertad de elección de las familias y a los derechos lingüísticos de todos los ciudadanos de la Comunidad», pel fet de l'ensenyament del valencià a les zones castellanoparlants del País Valencià. I l'11 de juliol, el mateix concejal rebutjava la «imposició» del valencià i demanava «la convivencia entre las dos lenguas oficiales, el valenciano y el castellano». ¿I per què les webs dels Ajuntaments de Torrevella o d'Albatera (entre molts d'altres) no estan també en valencià?

Atacar la immersió lingüística és condemnar la nostra llengua a la desaparició. ¿No hi ha una immersió lingüística del castellà, que obliga tots els ciutadans a conèixer la llengua de Cervantes?

La lluita contra la immersió (allò que diuen «imposición», oblidant que també hi ha una imposició del castellà) només té un objectiu: destruir la nostra llengua. Reduir-la a l'ús casolà o deixar-la només per als «patanes», com li digué aquell guàrdia civil a mon pare en plena dictadura: «Oiga don José: ¿cómo es que usted, un hombre con tres carreras habla en valenciano como los patanes?». La resposta contundent de mon pare a aquell home nascut a la Manxa, va ser: «Oiga, ¿y los patanes de su pueblo cómo hablan?». Aquell home, posant-se la mà al tricorni, només va poder dir: «Coño, pues es verdad».

Alguns haurien de recordar el que Sant Pere va escriure: «Els prometen la llibertat, ells que són esclaus de la corrupció!» (2 Pe 2:19) I també el que deia Diego Luis Córdoba: «Per mitjà de la ignorància es baixa a la servitud; per mitjà de l'educació s'ascendeix a la llibertat». Serà per això que abominen la immersió lingüística i volen que el valencià quede per a «patanes»?

Si un metge francès ha de saber castellà a Alcoi o a Mutxamel, per la mateixa raó ha de saber valencià, ¿no li sembla, senyor Sánchez?