Si la vaca es tira un pet, fa un forat en el cel», s'explicava didàcticament el guia turístic davant la vaca remugadora en aquells prats bucòlics dels camps i muntanyes plenes de verd. L'emissió del boví, afirmava el guia, conté gas metà, retenidor del calor, causant de l'efecte hivernacle en l'atmosfera. El que no sabíem nosaltres en aquell moment és que al món hi ha més d'un miler i mig de milions de vaques, com aquella, que superen en contaminació atmosfèrica a la provocada pels automòbils rodants. A més a més, totes les vaques del món es beuen 170.000 milions de litres d'aigua al dia, quasi 10 vegades més que el total d'aigua beguda per la població mundial, que és de 19.000 milions de litres/dia. Vaja! I, mundialment, el 50% de tota la producció agrícola de grans i llegums és per a l'alimentació d'animals. Un consumidor regular de carn de boví, com els bascos o els estatunidencs, requereix tretze vegades més de terra agrícola que un abstemi d'aquesta carn. La pregunta és: la carn, la carn de boví, ens arregla o desarregla?, és precisa la carn de boví?...

Tothom, fins ara, tenia o aspirava a posseir un telèfon de taula, un televisor, despertador a la tauleta de nit, enciclopèdia als estants del menjador, rellotge de monyica, calculadora, diaris de matí, ràdio, cadena hi-fi, traductor, màquina d'escriure (alguns: fax), pronòstic del temps o jocs d'entreteniment, càmera fotogràfica... Tot i més, ara prescindible. L'Ipad o telèfon intel·ligent de butxaca ho resol tot. Tot per uns tres o quatre-cents euros; allò que abans costava de vint a trenta mil euros. «Ver para creer»...

I no s'apure vosté. Al seu xiquet, quan complisca díhuit anys, ja no li caldrà treure's el carnet de conduir, ningú no el podrà suspendre. Els cotxes circularan amb conducció automàtica. És més, circularan amb energia elèctrica renovable, més econòmica que les fòssils. Hui, a les economies emergents ja és un fet: la Xina ha alcançat la paritat en vendes de cotxes elèctrics i convencionals; l'Índia diu que abans de 2030 ja no vendrà cap cotxe de combustió a gasolina o dièsel. I els domicilis podran ser autosuficients en energia d'origen solar. El petroli deixarà de ser el combustible rei. Baixarà la seua venda i el seu preu; s'usarà principalment per a plàstics i semblants, no com a energia. Les principals crisis i desestabilitzacions mundials intencionades, per tant, desapareixeran: guerres de l'Orient Mitjà als voltants del Golf Pèrsic; als voltants del Caucas, com Ucraïna/ Rússia, l'Azerbaidjan...

I què hem de dir de molts treballs, sobretot els repetitius?... Desapareixeran del mapa, ja no caldrà fer-los. Comptables, conductors, armadors en cadena, magatzemistes, cambrers, cirurgians..., tots seran substituïts per robots o intel·ligències artificials (algoritmes). I què farem?, trencarem o cremarem eixes màquines perquè suprimiran llocs de treball tal com feien a Alcoi a principis del s XIX?, els podrem, als robots, fer-los esclaus nostres igual com feien en l'Antiguitat els uns amb els altres?, pagaran impostos o IRPF els robots?, si treballen els robots ens posarem una cama dalt l'altra?, ens allargarà (la robòtica) la duració de vida i ens alçarà el nivell de vida i per tant apareixeran noves ocupacions sobre esta nova realitat?...

No sabem què passarà exactament, però si sabem que «qualsevol temps futur serà... millor».