No és el mateix un hort de palmeres que una plantació de palmeres. De fet, tenen poc a veure l'un amb l'altre. Un hort de palmeres és un sistema d'agricultura d'oasi, on les palmeres se disposen al voltant de les parcel·les de conreu; i fan de pantalla protectora front a l'aridesa de l'entorn. D'esta manera, a l'interior de les parcel·les, es poden obtindre produccions agropecuàries que difícilment es podrien produir sense esta protecció. Una plantació de palmeres és una explotació agrícola destinada a la producció de dàtils; i en ella les palmeres se disposen amb marcs de plantació densos per optimitzar el rendiment. Estes diferencies elementals entre el que és un hort i el que és una plantació, i el que això implica, les hem de tindre molt clares per a poder comprendre el sentit i la transcendència de les mesures que s'estan prenent per a protegir i gestionar el palmerar.

Cal que tinguem molt clar també que el que la UNESCO ha reconegut com a Patrimoni de la Humanitat, són els valors culturals -i no els valors naturals- dels horts de palmeres d'Elx. Valors naturals en te també el palmerar; i molt importants. Però no són estos els que li donen la seua universalitat. Esta diferenciació és molt important, perquè durant tot el segle XX, les mesures que s'han pres per a protegir el palmerar, han estat orientades ?fonamentalment- a protegir el monument natural; i gairebé no han tingut en compte els seus valors culturals. El resultat ha estat una protecció poc eficient que ha portat a que molts horts, hagen entrat en regressió i hagen perdut els valors culturals que els donen universalitat. Alguns per haver estat transformats en jardins, altres per estar ocupats per vivendes o dotacions urbanístiques diverses; i altres, simplement, per haver desaparegut.

Estes dues qüestions, la diferenciació entre plantacions i horts i la importància dels valors culturals d'aquests, són claus a l'hora de proposar mesures per a la protecció i la gestió del palmerar; i, més encara, si del que parlem és d'aquella part del palmerar que ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat. És necessari tindre molt clar això per a comprendre, per exemple, que l'Institut Tecnològic de la Palmera, te poc ?o res- a veure amb el palmerar actual; i molt menys, amb el patrimoni de la humanitat. Aquest està relacionat, única i exclusivament, amb la producció de palmeres idèntiques destinades a plantacions; amb la bona gestió de les plantacions i amb la consecució de l'excel·lència en la producció de dàtils.

Probablement, amb una adequada promoció i comercialització, la producció de dàtils de qualitat, podria arribar a ser una activitat agrícola altament productiva; com ja ocorre amb altres produccions del Camp d'Elx. Si més no, això ja comença a posar-se de manifest en les joves plantacions de palmeres procedents de l'antiga Estació Phoenix. A més, el conreu de la palmera és molt adient per a l'adaptació al canvi climàtic que patim; i que ens portarà a la substitució d'alguns dels cultius actuals, per altres amb menor demanda d'aigua i major tolerància a l'aridesa. Un canvi climàtic que, qui sap si no ens acabarà portant novament a l'agricultura d'oasi. En qualsevol cas però, tot això te poc a veure amb la problemàtica actual del palmerar; i no podem barrejar unes coses amb altres si volem arribar a bon port en la protecció, gestió i promoció d'aquest.

S'ha dit que l'Institut Tecnològic de la Palmera hauria de ser el substitut de l'antiga Estació Phoenix en les investigacions sobre el palmerar. Sense entrar en consideracions sobre els motius que en el seu dia portaren a la creació de l'Estació Phoenix, en la meua opinió, la situació actual te poc a veure amb la de fa gairebé 30 anys quan se va prendre esta decisió. Actualment disposem d'una universitat pública i d'una Càtedra del Palmerar que poden cobrir esta funció, amb una universalitat i una solvència, molt superiors a les que puga oferir l'institut tecnològic. Tan sols cal posar-les a treballar. Abundant en això però, cal que no passem per alt el detall de que a este institut tecnològic, des d'un començament, se'l va ser denominar «de la palmera»; i no «del palmerar». És un detall no menor que data de fa quasi una dècada, quan es va prendre la decisió de crear-lo; estant encara activa l'Estació Phoenix.

No s'esgota ací este tema, ni molt menys; però si que s'acaben els límits raonables per a una tribuna de premsa. Tant de bo que fórem capaços d'organitzar un debat seriós sobre el palmerar. Un debat global i en positiu, que atenga les diferents sensibilitats i interessos; i en base a realitats i dades documentades. Una vegada que s'ha controlat el que era més urgent, s'està en condicions d'abordar el que és més important. El gran projecte que ha de ser el palmerar del segle XXI, està per fer; i no el podem demorar més.