Als amics i familiars de Lucrecia Pérez, volem dir-vos que aquí, que a Elx, som moltes persones que seguim recordant la seua mort, un assassinat motivat pel seu color de pell. Aquell fou el primer crim de l'Espanya democràtica que es comptabilitzà com a crim d'odi, un crim que tenia les seues arrels en la xenofòbia i el racisme.
La nit del 13 de novembre de 1992 Lucrecia fou assassinada a tirs per un ultradretà acompanyat de tres menors que buscaven posar fi a la vida de qualsevol que no fóra prou blanc per als seus gustos o fóra sospitós de ser immigrant. Aquells criminals que hui viuen en pau i llibertat privaren aquella nit a Lucrecia del dret més bàsic i universal: el dret a viure.
Era l'any 1992, el nostre país féu un gran esforç col·lectiu per mostrar al món de què era capaç. Les Olimpíades de Barcelona i la Expo de Sevilla havien estat un èxit, semblava que per fi deixàvem enrere els fantasmes de la dictadura i el feixisme. Però era només una il·lusió, la intolerància i el racisme seguien aquí, discretament amagats però igual de cruels.
Ací, a Elx, el nostre ajuntament decidí donar-li el nom de Lucrecia Pérez a una de les places de la ciutat amb la intenció de mantenir viva la memòria d'aquella dona que vingué a Espanya buscant un futur millor per la seua família i tot el que trobà fou l'odi i la mort a mans d'un guàrdia civil d'ideologia neonazi.
Doncs bé, per motius incomprensibles una de les primeres mesures adoptades pel govern municipal del Partido Popular encapçalat per Mercedes Alonso fou convertir la plaça de Lucrecia Pérez en la «plaza de las aparadoras». Demostrava així una vegada més que per al PP no totes les víctimes són iguals, les víctimes de la violència feixista sembla que no mereixen ser recordades i homenatjades.
Des d'Elx, el nostre record a ella i a totes aquelles persones que hagen sigut víctimes del racisme, de la xenofòbia i l'odi al diferent en qualsevol de les seues formes. L'oblit seria l'última injustícia patida, la definitiva.
