La reina Xixona, el Giraboix i Xavier Domingo

Vaig conèixer Xavier Domingo el 1985. El va cridar Lluís Garrigós, aleshores batlle de Xixona, perquè fóra jurat d'un concurs de giraboix i rotllets d'aiguardent en les Festes dels Geladors. El primer concurs del món d'aquestes llaminadures xixonenques. Foren també màximes autoritats d'aquella espècie de Master Chef, ara ja vintage, uns altres restauradors i gourmets de gran renom: Abraham García del restaurant Viridiana, que va vindre des de Madriz-Madrit (la gran ciutat). I el pioner internacional i fabulós Pepito Olcina de la Venta del Pilar d'Alcoi on, per cert, ens hi van cuinar una vegada un porc senglar que passarà a l'història, caçat a la Monya, en la finca de l'únic terroner educat a Oxford, el Lobito, que n'era l'amfitrió.

Eren també homes justs en aquella ocasió el que fou cap del gabinet de presidència de la Generalitat de baix, Alfons Llorenç, qui, entre altres moltes coses, havia treballat a RTVE de director del programa Aitana on es va emetre el primer reportatge de Xixona en valencià: Esboç de ciutat, en què eixia La Puça, Ventresca i la carrasca de Nutxes; Manolito Muñoz, delegat d'El País a València, ara mànager del Palau de la Música en la mateixa ciutat (en aquells temps The València Connection funcionava al màxim nivell), i de president del tribunal el més gran gastrònom local, l'apotecari don Julio de Prado, de feliç memòria.

Després d'allò Xavier va signar dos extraodinàries cròniques o articles que aparegueren a Diario 16 i Motor 16 i que, s'hi s'haguessen pagat com a publicitat, haurien costat més de tres milions de pessetes de llavors, i a l'Ajuntament de Xixona li van eixir gratis. En la titulada «Giraboix i llepa boix», després d'explicar què eren les festes del geladors, Xavier Domingo transmitia la recepta d'aquest plat-emblema xixonenc i justificava la dita o cançoneta:

Si la reina sapiera

el que és giraboix,

a Xixona vindria

a llepar el boix

I a mi en escoltar-lo, igual que a Rafael Azcona i Berlanga se'ls va ocórrer que les infantes visitaren un stand de terró en una fira alimentària en la peli Moros y Cristianos, se m'ocorregué una altra idea encara que ens retrotrauria un poc el nostre passat botifler, però tot siga per potenciar la marca, el turisme, la indústria i el comerç, és a dir, la faena.

Segons conta el cronista oficial de Colunga (Astú ries), José Antonio Fidalgo Sánchez, al pròleg del llibre Cocina alicantina (Everest, León 2011) del ja desaparegut i molt recordat company d'INFORMACIÓN Antonio González Pomata, a Alfonso XIII en una de les seues visites a Alacant li van preparar un fabulós banquet amb menjars representatius de la comarca:

- «Disculpe VM que no se haya preparado giraboix, el plato más representativo de Jijona», explicà el batle d'Alacant

- «No se preocupe, dijo el rey, vendremos en otra ocasión con la reina para que confirme lo que dice el cantar»

Doncs això.

De resultes de tot allò ara hi ha molta gent que pregunta en arribar al poble: «¿On podem menjar un giraboix de trellat, que no siga en una casa particular?».

En «Platos y dias» XD entre altres coses deia:

«En Xixona, al turrón le llaman terró. Terró de terra, tierra, y pronto te das cuenta de que hay un mimetismo entre el famoso dulce y la tierra en donde nace. Terró de Xixona, de arcilla y barro, y terró de pedra, de caliza y roca». XD coneixia prou la cuina xixonenca i hi citava l'arròs caldoset amb espinacs i molletes de bacallà rostit; l'arròs amb fresols (fesols) secs; l'olla al forn; l'arròs amb tonyina, pèsols i carxofes; la borreta, les farinetes i el llegum. No s'oblidà de les doblaes, les mantecaes, els rotllets d'aiguardent, ni tampoc de les rosquilles, tonyetes i la tortà. Pel que es veu, Xavier, en la seua estada a la ciutat més dolça del món, va aprofitar el temps i va tindre bons informants. Jo no m'oblidaré mai d'ell.

?Per cert, on dinem?