Oblidar és un acte involuntari, que unes voltes celebrem i altres lamentem. No hi ha malícia en aquella persona que ha oblidat; sí és reprovable la conducta de l?individu que se n?aprofita de l?oblit de l?altre o, fins i tot, el pressiona a viure desmemoriat (pensa, per exemple, en la (des)memòria històrica que forcen alguns dirigents). Freqüentment, els mitjans de comunicació es fan ressò de projectes, iniciatives, etc. dels governants o d?altres institucions els quals són presentats pels promotors com a actuacions d?execució immediata. Pocs dies després de l?anunci, ningú no se?n recorda, excepte aquelles persones o col·lectius que es poden veure afectats perquè no es realitzen els propòsits que s?anunciaven a so de bombo i platerets. A més, recordar-li-ho, a aquells que feren la promesa, és com lladrar a la lluna; et diran: «és molt complex i lleva el seu temps», «depén d?altres administracions», «està en estudi», etc. Citem algun cas.
Quantes voltes has sentit a parlar del desdoblament de la carretera de Santa Pola? (Quan es faça realitat, arribarem abans als embussos dels extrems.) En quantes ocasions has tingut notícia de canvis en el sistema de tractament o trasllat de la depuradora d?Algorós? A propòsit d?aquesta depuradora, fa més de vint-i-cinc anys la Confederació Hidrogràfica del Xúquer -més unes quantes sentències judicials- resolgué que la Séquia Major, la Marxena, la comunitat de regants de l?Assut dels Moros i l?Ajuntament d?Elx es repartiren els cabals d?aigua depurada. Aquesta última institució volia impulsar la seua dotació al nord de la ciutat i regar així el palmerar i alguns parcs; aquella elevació s?ha anunciat reiteradament (i continua) al llarg de l?últim quart de segle (a hores d?ara no sé si està vigent la concessió). Quantes voltes has llegit notícies que et feien pensar que la Corredora, de manera més o menys imminent, passaria a convertir-se en un espai de vianants? Un nou Pla General d?Ordenació Urbana (Oltra, INFORMACIÓN 16/11/17) i un Catàleg de Béns Protegibles han sigut notícia reiterada als mitjans de comunicació, estan per fer. També tenim anuncis que, fins i tot, arriben a publicar-se en els diaris oficials, però acaben perdent l?alé abans d?arribar a la meta; això sí, tingueren el seu moment de glòria en ser anunciats en la premsa. Un exemple només, per a no embafar: el 2003 s?incoa expedient de declaració de BIC, amb categoria de monument, a favor del pantà d?Elx (DOGV, 11/09/2003); un any després, amb molt bon criteri, es modifiquen els annexos de la resolució anterior, «vistos els informes tècnics que aconsellen la incorporació de la sèquia major d?Elx, i de les seues construccions associades, com a parts integrants del monument» (DOGV, 27/09/2004). D?allò han transcorregut 13 anys, considera el lector/a que s?ha tancat l?expedient i s?ha arribat a la declaració BIC? La resposta està en la pregunta següent: s?assolirà aquesta declaració abans que ens visite la Dama, després o mai? Ja que estem en el pantà, i a manera d?exemple final, el qual prova que no només les administracions públiques anuncien però no acaben de fer, et demane que tractes de recordar quantes voltes has sentit que la sèquia major va a recuperar el salt hidroelèctric del pantà? (Una ajuda, INFORMACIÓN 28/10/17, 30/03/13, 10/07/09, etc.) És igualment reiterat l?anunci de la UMH sobre la compra de l?edifici que la Fundación Caja Mediterráneo té junt al Gran Teatre, per a obrir una seu al centre de la ciutat. Deixem-ho ací, tot i que la llista és més llarga.
En el catàleg anterior no incloem les reivindicacions que, reiteradament i ben justificades, fa el govern municipal a altres administracions superiors, com ara la millora de les comunicacions sol·licitada a l?insensible i cec ministre de Foment (tire a faltar a la meua ciutat una capacitat de mobilització com la de Múrcia, on han aconseguit el soterrament de la via del tren. D?altra manera ens aniria). Ni tampoc estem dient que no es fa res, sinó que hi ha un paquet de projectes de la ciutat sense executar que ens acompanya eternament. De tant en tant, hauríem de fer-los memòria, recordar-los quan feren la proposta per primera volta i preguntant-los per l?estat en què es troba. La desmemòria ens fa viure un present permanent, i juga en contra nostra. L?hemeroteca i la memòria és l?antídot.
