Fui 8 de desembre l'Església celebra la solemnitat de la Immaculada Concepció de Santa Maria. En ple temps d'Advent, la Mare de Déu se'ns fa present en el nostre camí cap al Nadal, com la deixebla que va viure l'Evangeli en tota la seua plenitud. Maria, la dona fidel, model per a tots nosaltres en pregària i en l'obediència al pla de Déu, ens mostra amb la seua sol·licitud el goig de la fe i del servei als altres.
En aquesta Solemnitat, l'Església, ja des de l'antífona d'entrada de l'Eucaristia, canta amb el profeta Isaïes el goig de Maria que aclama Déu, i que beneïda per Ell, és ornada amb vestits de victòria i amb un mantell de felicitat.
Preservada de tota màcula, Maria és la nova Eva, que per la seua obediència al Pare va esdevenir Mare de Déu. D'ací que la primera lectura, del llibre del Gènesi (Gn 3:9-15,20), ens presenta la desobediència d' Adam i d'Eva, per contraposar-la a l'obediència de Maria que així infantaria Jesús. Per això, com va dir Karl Rahner, «Maria és la realització perfecta, el pur prototipus de la redempció».
El dogma de la Immaculada Concepció de Maria va ser proclamat pel papa Pius IX el 8 de desembre de 1954, pel qual l'Església creu com a veritat de fe, que Maria va ser preservada del pecat original des del moment de la seua concepció. És així com queda reflectit en el prefaci de la missa de hui, quan la comunitat cristiana lloa Déu que va preservar «la Verge Maria de tota màcula de pecat original» per així preparar-se «en ella, enriquida amb la plenitud de la gràcia, una mare digna» del seu Fill Jesús, i que prefiguraria «l'Església, l'esposa gloriosa de Crist, santa i immaculada».
En el goig de la solemnitat de la Immaculada Concepció de Santa Maria, els cristians, a l'Eucaristia, cantem el salm 97 i com a segona lectura proclamem un fragment de la carta als efesis (Ef 1:3-6.11-12), en la qual l'Apòstol dels pagans beneeix Déu pel fet d'haver-nos elegit perquè siguem «sants, irreprensibles», ja que pel seu amor ens ha destinat a «ser fills seus per Jesucrist».
L'Evangeli d'aquest dia (Lc 1:26-38) és el de l'anunciació de l'àngel Gabriel a Maria, la «plena de gràcia», la dona elegida per Déu perquè fóra la mare del seu Fill. D'aquesta manera Maria, en acceptar l'anunci de l'àngel, va esdevenir mare de Jesús i amb ell, mare de tots els cristians.
Entre les devocions a la Immaculada Concepció, era costum fer l'anomenada Felicitació Sabatina, un text inspirat en el dogma de la Immaculada i que va compondre el capellà valencià Joan Garcia Navarro, nascut a Biar el 1820, tal i com ens ho recordava en aquestes mateixes pàgines el canonge de la catedral de València, Francesc Gil Gandia ( Levante, 8 de desembre de 2009). Garcia Navarro, que va estudiar música a Xàtiva i a Madrid i que va ser organista a l'església de Sant Joan del Mercat de València, va ser rebut pel papa Pius IX el 1863, que l'encoratjà a que propagara la devoció mariana per mitjà de la Felicitació Sabatina, un text en homenatge a la Immaculada Concepció. Va ser uns anys abans, concretament el 1859 quan Garcia Navarro instituí l'Associació de la Felicitació Sabatina davant un quadre de la Immaculada, pintat pel valencià Joan de Joanes.
La solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria que celebrem hui, ens encoratja a viure amb fidelitat a Déu i a obrir-nos, amb sol·licitud i generositat, als seus plans d'amor, Ell que ens crida, com diu la carta als efesis, a ser sants.
Amb el bisbe Pere Casaldàliga, hui els cristians aclamem Maria, la «dona llauradora i obrera, nascuda a un poble colonitzat i martiritzada pel legalisme i per la hipocresia» i li demanem que ens ensenye «a llegir amb sinceritat l'Evangeli de Jesús i a traduir-lo a la vida amb totes les seues revolucionàries conseqüències, en l'esperit radical de les Benaurances i en el risc total d'aquell Amor que sap donar la vida pels qui estima».
