Per als qui no tenen memòria cal recordar-los aquestes paraules que va dir el 8 de novembre de 2012, José Manuel Vela, conseller d'Hisenda de la Generalitat del País Valencià: «Ya está bién, hasta aquí hemos llegado». I per això afegia que el govern valencià no aguantaria «ni un año más el modelo de financiación autonómico actual». Vela denunciava que eixe model era «una injusticia estructural» i afegia encara: «Ante situaciones injustas, hay que rebelarse».
El 2014 el president Alberto Fabra, després de les eleccions europees, afirmava que els ciutadans valencians «no están contentos» amb el senyor Rajoy i «lo han demostrado con su voto». I és que malgrat que la senyora Cospedal va considerar «buena noticia» el resultat del PP en les europees, aquest partit va passar de tindre 24 escons al Parlament Europeu, a tindre'n 16.
La discriminació que patim els valencians ja ve de lluny. I enguany, en els Pressupostos Generals de l'Estat ho hem tornat a patir. L'abril de l'any 2013, el president Fabra tornava a «exigir un nuevo modelo de financiación», per tal de tindre una «financiación justa». I el mes de juliol de 2013, Fabra tornava a dir que «el actual sistema de financiación necesita de la revisión y cambio urgente». Per això Fabra demanava a Rajoy «arrancar el 2014 con la nueva financiación», ja que el Consell perdia 13.000 milions d'euros per l'infrafinançament que tenim.
I és que tots sabem quines són les intencions del ministre Montoro: asfixiar les finances del País Valencià. Montoro deia que no hi hauria nou finançament autonòmic el 2014 (tal com estava pactat) sinó el 2015. Una altra mentida més. I el senyor Antonio Bateta, secretari d'Administraciones Públicas, advertia (amenaçava?) els valencians, que «no podrà cambiarse el modelo de financiación, como muy pronto, hasta el 2015». I ha passat el 2015, el 2016 i... res de res.
El senyor Rajoy continua deixant (pels segles dels segles?) en una gran indefensió els governs autonòmics, sobretot aquells que aporten més del que reben, com el País Valencià. I per això el senyor Fabra deia que els ciutadans valencians «no están contentos».
Però si els valencians «no están contentos», com és que no va fer res el president Fabra en el seu moment? El president Fabra deia el 2013, referint-se al senyor Rajoy: «Tenemos un gobierno que nos escucha, que nos entiende, que está a nuestro lado para resolver nuestros problemas. No queremos ser ciudadanos de segunda. Mariano será el presidente que devolverá a la Comunidad una financiación justa y la Generalitat trabaja sin pausa y sin descanso por esta reivindicación».
La senyora Bonig tampoc està contenta del finançament que patim els valencians, però al toc de corneta de Madrid les seues queixes han quedat en un no-res i per això rectificava la seua posura de «rebel·lió», per evitar una indisciplina davant Rajoy.
El senyor Fabra demanava un millor finançament degut a la discriminació financera i per això l'exconseller Vela deia que «hasta aquí hemos llegado». Però per altra part deia que el presidente Rajoy «nos escucha, nos entiende» i està «a nuestro lado» i el senyor Montoro diu que de nou finançament res de res, com ho hem vist en els pressupostos d'enguany.
Per què tants enganys? Fa uns anys el senyor Fabra no deia la veritat. Perquè si no estava d'acord amb el senyor Rajoy, que «nos escucha, nos entiende, que está a nuestro lado para resolver nuestros problemas», podria haver dit prou i votar en contra d'aquells pressupostos. I ja fa més de quatre anys de les declaracions del senyor Vela i continuem de mal en pitjor.
El senyor Fabra que volia «arrancar el 2014 con la nueva financiación», se'n va adonar que hi havia «una falta de sensibilidad del Gobierno hacia la Comunidad Valenciana», però no va fer res per impedir amb els vots del PP valencià els pressupostos que castigaven el País Valencià. Com ara mateix, que malgrat que el grup popular a les Corts Valencianes va signar una declaració de protesta pel finançament dels valencians, els diputats del PP valencià continuaren amb una actitud submisa davant el senyor Rajoy.
Deien que no aguantarien «ni un año más el modelo de financiación actual» i ja em diran què pensen fer.
«A valencianos no nos gana nadie», senyora Bonig? I és que els polítics han de dir la veritat i no anar amb mentides i falsedats. Per això haurien de tindre present el profeta Osees quan denunciava aquells que «juren i menteixen alhora». I Sant Gregori de Nissa, que demanava als cristians que fugiren «d'una manera de pensar digna de lladres i de delinqüents». I els bisbes valencians, que han protestat per altres motius, ¿ara no han de dir res davant la discriminació que patim els valencians?
