12 de octubre de 2017
12.10.2017
Correo urgente

La força, el poble i la llei

13.10.2017 | 09:36

Després de tallar-li el coll a Calígula emperador, la Guàrdia Pretoriana buscava coronar un personatge que fóra pantalla o titella de les seues imposicions, personatge una mica calavera, clar és, i que trobà en la persona de Claudi.


Claudi emperador, en la seua particular representació del drama, veia que només una força igual o superior als pretorians podria anul·lar-los o neutralitzar-los. Però, on estava?, on trobar-la? Cregué que sí que podia existir eixa força superior. Encara que l'haguera de crear ell mateix. Tasca ímproba. Ordenà dessecar els marenys i marjals que envoltaven Roma, per donar terres que cultivar als romans, al mateix temps que, abans d'obrir les comportes per deixar escapar les aigües cap a la mar, muntava l'espectacle mai no vist a la Terra: un combat naval en viu i en directe entre els condemnats i forçats al treball per a delectació dels seus conciutadans. Els contendents saludaven Claudi que presidia: «Ave Caesar, morituri te salutant». Acabava d'inventar allò de «panem et circenses». El poble, doblement content per l'espectacle i les terres obtingudes, amà i seguí l'emperador Claudi en tot allò que diguera i fera. La Guàrdia Pretoriana havia estat vençuda.


La força, d'ulls cecs i ment obtusa, és un vector moral d'inferior capacitat a la voluntat d'un poble. Per molt que la força tracte d'imposar-se, irremeiablement acaba sent superada per l'expressió de la necessitat i la voluntat de la ciutadania, que té i presenta un pes irrebatible, i que acaba informant i conformant els actes i actituds dels governants. El governant no pot ser insensible a les demandes de la gent. Ha d'adequar el seu quefer a allò que necessita i proclama el poble. Estem parlant d'allò que en les societats actuals se'n diria «Principi Democràtic», el poder de la gent.


La llei, per tant, és una emanació del principi democràtic. I, òbviament, no pot estar en contradicció a la voluntat de les gents. Si així fóra, estaríem davant d'un conflicte. Conflicte que només pot resoldre's de dos maneres: una, a través de l'expressió del principi democràtic, és a dir, la paraula, el diàleg i el consens; i dos, el manteniment de l'estatus anterior a la manifestació de la voluntat de les gents, és a dir, la imposició per la força d'un estatus vell contra el nou. Diàleg o força. La força és un vector d'inferior capacitat moral a la paraula, el diàleg i el consens. I, com tots sabem, la marxa i ascens de les societats està en la constant transformació i adaptació als nous temps, sempre de la mà de la voluntat lliurement expressada i pacífica de les gents.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine