03 de octubre de 2017
03.10.2017

Armes contra urnes

03.10.2017 | 09:34

El passat 1 d'octubre, durant la jornada electoral a Catalunya, els qui vam patir el franquisme vam vore escenes que mai no ens pensàvem que hauríem de tornar a vore: armes contra urnes.


Cal tindre en compte que en l'ordre de la senyora Mercedes Armas, magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, aquesta magistrada demanava adoptar les mesures necessàries per impedir el referèndum, «sin afectar la normal convivencia ciudadana». La senyora Armas demanava que els cossos de seguretat prengueren les mesures necessàries per precintar les seus electorals i requisar el material per al referèndum, «sin afectar la normal convivencia ciudadana». Però l'actuació dels cossos de seguretat de l'Estat ha alterat, i d'una manera molt greu, «la convivencia ciudadana» amb càrregues violentes de la policia espanyola i de la Guardia Civil, davant l'actitud pacífica dels catalans, ocasionant més de 800 ferits. Han segut colpejades moltes persones, tirades a terra, atacades amb pilotes de goma, 800.000 paperetes han estat requisades, hi ha hagut trencament de vidres dels col·legis electorals i portes rebentades per endur-se'n les urnes. Amb tot això s'han vulnerat d'una manera flagrant els més elementals drets humans. Per això, tant l'arquebisbe Jaume Pujol, de Tarragona, com l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, han lamentat la violència «deplorable» per part dels cossos de seguretat de l'Estat. També el pare Josep Mª Soler, abat de Montserrat, ha condemnat «les accions violentes contra ciutadans pacífics».


El 9 de novembre a Medellín, el papa Francesc ens exhortava a no ser «cristians amb l'estendard de prohibit el pas», sinó a viure oberts a les realitats del nostre món i del nostre temps i per això, alhora que ens demanava «no restar indiferents als sofriments dels més desemparats», ens convidava a ser deixebles «que sàpiguen vore sense miopies heretades, deixebles que examinen la realitat, que sàpiguen vore, jutjar i actuar, capaços d'arriscar, d'actuar, de comprometre'ns».


L'Església catalana ha de defensar «la realitat nacional de Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d'història», com afirmen els documents episcopals, «Arrels cristianes de Catalunya» i «Al servei del nostre poble», on els nostres pastors reclamaven per al nostre país «l'aplicació de la doctrina del magisteri eclesial», perquè siguen reconeguts, promoguts i respectats «els drets i els valors culturals de les minories ètniques». Uns drets, com diuen aquests documents, que «de cap manera no poden, ser perseguits, destruïts o assimilats a una altra cultura majoritària». Per això el passat 11 de maig, la Conferència Episcopal tarraconense demanava que foren «escoltades les legítimes aspiracions del poble català».


L'Església catalana té el dret i el deure de construir el futur del nostre país d'una manera cívica, democràtica i pacífica, tal com ho reconeix la Doctrina Social de l'Església, com quan el papa Joan Pau II, el 5 d'octubre de 1995, a l'ONU, afirmava: «Per tots els mitjans que disposeu, vetleu per aquesta sobirania que posseeix cada nació en virtut de la pròpia cultura. Ningú (ni un Estat, ni cap altra nació, ni cap organització internacional) no està legitimat a afirmar que una determinada nació no és digna d'existir».


L'Església catalana, és veritat, no pot caure en partidismes, però tampoc no pot ser neutral, ja que, com deia la nota dels abats de Montserrat i de Poblet del passat 21 de setembre, ha d'estar a favor de «la pau, les llibertats d'expressió democràtiques i el respecte als drets del nostre poble».


L'Església catalana ha de viure el moment present amb esperança i amb un ferm compromís per construir una societat més justa i més d'acord amb l'Evangeli, on la democràcia acabe sempre guanyant les pors o les amenaces, on la força mai no derrote les idees, apostant sempre per la força de la raó i no per la raó de la força. Per això ha de condemnar qualsevol tipus de violència com condemnà l'arquebisbe Òscar Romero la repressió al Salvador: «En nom de Déu vos prege, vos demane, vos exigisc que cesse la violència». I és que davant d'un problema polític cal una solució política i no una resposta policial.


En aquests moments històrics que viu Catalunya, l'Evangeli ens empeny a somiar per ser artesans d'esperança, de vida i de solidaritat, com ens ho recordava el papa Francesc el 22 de setembre: «Que no et facen por els somnis. Somia un món que encara no es veu, però que certament arribarà». I el papa deia també: «No penses mai que la lluita que estàs fent ací siga completament inútil. Tot naix per florir en una eterna primavera».


I és que com em deia el diumenge un xic argentí que treballa a Montserrat: «hui esteu fent vosaltres el que Argentina va fer fa 201 anys, quan el 9 de juliol de 1816 va declarar la independència del país».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine