Això no és Amèrica és el nou recull de relats de Jordi Puntí.El títol fa referència a la peça musical que David Bowie i Pat Metheny varen fer per a la pel·lícula The Falcon and the Snowman i vol remarcar l'esperit melòman que s'escampa pels contes. Tot i ser una compilació de textos ja publicats i escrits per encàrrec, el llibre no desmereix la línia encetada ara fa quasi vint anys amb un títol força singular Pell d'armadillo. En algunes de les ficcions, hi trobem el millor Puntí, ço és un escriptor d'un psicologisme minuciós, entranyablement poètic, d'una desinhibició sexual i una frescor narrativa molt especials. En presentar-nos els personatges, sembla que l'autor parle amb uns veïns coneguts, de tan pròxims com els trobem i de tan complets com els retrata. Una de les raons d'aquesta versemblança, és l'inventari de detalls que els acompanyen. En general, hi fa servir un narrador juganer que ens conta les coses de manera embadalida, com quan obri els parèntesis i ens amolla alguna minúcia que ens fa estar presents en l'acció.

Els relats de Puntí ens acosten a la vida dels nostres dies, sobretot en allò d'inestable del món sentimental i laboral, bo i oferint els seus moments de treva i de plaer i expel·lint, també, els angoixants i dolorosos. L'escenari dels relats és quasi sempre urbà i els espais d'oci (creuers, casinos, bars amb música...,) hi juguen un paper important.

En el darrer conte, La paciència, l'autor parla de dos tipus d'escriptor: el caçador, que va a l'encontre d'històries, i el pescador que, mentre vigila la canya de pescar, descriu tot allò que el voreja. Un bon exemple de com dos camins antagònics ?l'autor en fa un híbrid? són capaços de fecundar el millor art. Talment del foc i de l'aigua naix el vapor.