Hui, 8 de setembre, és la solemnitat de la Nativitat de la Mare de Déu, una celebració d'origen Oriental (com totes les festes marianes) que apareix a l'Església, ja al segle V. A Occident, aquesta festa arribà el segle VII, com es veu a la Gàl·lia i a tots els Leccionaris Carolingis.
A Roma, el Sacramentari Gelasià conté les tres pregàries de la missa d'aquesta festa i el Liber Pontificalis dóna ja testimoni d'aquesta celebració a la segona meitat del segle VII. A Roma aquesta festa va entrar juntament amb les festes de la Presentació, l'Anunciació i l'Assumpció de la Mare de Déu, gràcies als monjos orientals que arribaren a Itàlia fugint de la invasió musulmana. I el papa Sergi I establí que en aquesta festa se celebrara una processó des de la Curia Senatus a l'església de Santa Maria la Major.
El Concili d'Efes (431) i el de Calcedònia (451) ja fan referència al a festa de la Nativitat de Santa Maria. I el Martirologi Jeronimià l'inscriví en les seues pàgines.
Tot i que els Evangelis no ens diuen res del Naixement de la Mare de Déu, sí que ho fan els textos apòcrifs, sobretot el Protoevangeli de Jaume. També ens parlen d'aquest Naixement, Sant Epifani, Sant Joan Damascè, Sant Germà de Constantinoble o Sant Anselm. Sant Bernat, en contra de diverses opinions massa naïfs, rebutjà que la Mare de Déu fóra engendrada «amb un bes de pau (com asseguren alguns) i no per còpula conjugal». Home realista i savi, Sant Bernat afegia encara: «Que ningú no diga això perquè seria inaudit».
Al principi, l'Evangeli d'aquesta festa era el de la Visitació de Maria a la seua cosina Santa Isabel, però posteriorment fou substituït per la perícopa de la Genealogia segons Sant Mateu (Mt 1:1-16).
Per commemorar el Naixement es va construir a Jerusalem el temple anomenat de Santa Maria de la Nativitat, que més tard prengué el nom de Santa Anna.
L'Església volgué celebrar el Naixement de la Mare de Déu, ja que Maria, amb la seua Nativitat, amb la seua entrada al món, anuncià una nova alegria. Com l'aurora que precedeix el sol, Santa Maria ens anuncia també l'arribada de Jesús: «És el vostre naixement/ alba clara d'un nou dia:/ Puix després de Vós, Maria/, vingué el sol més resplendent./ Verge bona! Alba clara/ de la nostra redempció./ Al món, ple de lluites ara/ aclariu-li l'horitzó!/ Estrela des d'on irradia/ son poder omnipotent:/ Puix després de Vós, Maria,/ vingué el sol més resplendent».
És per això que en el naixement de Maria, en la seua entrada al món, celebrem la festa de les Marededéus trobades, que també apareixen o entren en la vida d'un poble. Així se celebra a Oriola amb la Mare de Déu de Montserrat, a l'Alcúdia amb la Mare de Déu de l'Oreto, a Santa Pola (encara que al desembre), a Mutxamenl i a també Xàbia amb la Mare de Déu de Loreto.
L'Església ha exalçat al llarg de la història el naixement de la Mare de Déu, com han fet diversos poetes bizantins o S ant Andreu de Creta, ja que amb la Nativitat omplí de goig tot el món. Per això a la Nativitat de la Mare de Déu estan dedicades les esglésies de Xaló, Benilloba, Alcanalí o Alcoi.
Que el Naixement de Santa Maria porte l'alegria a la nostra Església i ens ajude a ser portadors de Jesús, el Senyor: «El món estava en foscura/ de pecat original/ Vós en fóreu alba pura/ que amb claredat celestial/ per tot arreu anuncia/ un futur adveniment».
