16 de agosto de 2017
16.08.2017
Tribuna

Una solució interina

16.08.2017 | 09:55

En la província d'Alacant es concentra la mayoria del col·lectiu afectat perl'Orde 90/2013, de de la Conselleria d'Educació, signada per l'última Consellera del Partit Popular, Mª José Catalá, per la qual es regula la catalogació amb el requisitlingüístic de valencià dels docents en centres públics dependents de la Generalitat. L'ordre aspirava al fet que l'1 de setembre de 2017 tot el professorat de l'ensenyament públic -però no de l'ensenyament concertat- d'àmbit no universitari - però no el professorat universitari- tinguera capacitat lingüística per a poder impartir Classes en valencià. Malgrat que el termini de quatre anys fixat per l'ordre era raonablement suficient, la realitat és que avui poden considerar-se parcialment fracassats els objectius de la mateixa.

Una estadística parcial de la pròpia Conselleria estima que el 10% del professorat interí amb vacant adjudicada el curs 2016/17 segueix sense aconseguir els requisits lingüístics prescrits. No es disposa de dada alguna sobre el funcionariat de carrera, ni sobre els cossos de règim especial, en els quals el percentatge anterior podria ser molt més elevat.

El problema de la falta de compliment dels objetius deriva de diferents circumstàncies: l'inexistència d'un pla de xoc de formació lingüistica que solament ha sigut engegat per la conselleria molt tard, quan ja faltaven solament dos mesos per al venciment del termini prescrit per l'ordre; l'avançada edat del professorat afectat -quasi el 40% amb més de 50 anys-; la negativa d'una part del professorat a formar-se; la sensació de que no s'aplicaria mai; la dificultat d'accés als cusos de formació; l'itinerància endèmica del professorat interí; unes proves de la Junta Qualificadora molt qüestionades que no han aconseguit il·lusionar al professorat amb la idea que el valencià no és solament una assignatura si no sobretot un idioma que àmplia les possibilitats i oportunitats de l'alumnat,...

És a dir factors molt diversos, amb massa vessants i responsabilitats compartides. No és irrellevant la dada que el professorat de religió, l'única especialitat d'entre diverses desenes en la qual la Conselleria no intervé directament en els mecanismes de selecció del professorat, suma quasi el 33% del col·lectiu afectat.

L'Ordre esmentada contempla la restricció de la mobilitat del professorat funcionari de carrera que no haja obtingut el requisit linguístic a les zones de predomini lingüístic castellà i la mesura extrema d'expulsió de la borsa de contractació del professorat funcionari interí en les mateixes circumstàncies, introduint una humilliació discriminant, freqüent en les disposicions promulgades pel Partit Popular, entre el personal de carrera i el professorat de religió amb contracte indefinit d'una banda, i el personal interí per una altra.

El plurilingüisme i la capacitació lingüistica del professorat és una aspiració irrenunciable per a elevar la qualitat del sistema educatiu, però no es pot implantar a qualsevol preu i sobretot a força de mesures administratives traumàtiques i indiscriminades, passant la factura del fracàs parcial d'un pla a un col·lectiu tan divers.

La grandària de les xifres del personal afectat no es pot minimitzar. Més de mil funcionaris interins i professors de religió no reuneixen encara els requisits exigits per l'ordre. Quasi set-cents no tenen cap formació en valencià i quasi quatre-cents tenen més de cinquanta anys. L'experiència docent acumulada pel col·lectiu que quedaria provisionalment sense treball pot estimar-se en més de quinze mil anys. En alguns casos, com determinades especialitats del professorat tècnic de formació professional, amb molt difícil reposició. El muntant dels subsidis d'atur i de possibles extincions de Contractes és indeterminat però quantiós.

És cert que alguns sindicats i partits, com a Ciudadanos, amagant que la situació és conseqüència d'una mesura promulgada pel Partit Popular , s'han apressat a una utilització política del cas per a avivar una guerra civil lingüística d'aviesas intencions.

Però també és cert que políticament és un conflicte gratuït i innecessari en aquests moments en què la conflictivitat en questions de llengua és elevada.

La Conselleria d'Educació ha actuat bé, suavitzant la severitat de la disposició transitòria de l'ordre, substituint la pena de «exclusió» per la de «desactivació», organitzant un pla de xoc i convocant unes proves extraordinàries de capacitació per al 9 i 30 de setembre. Però ho ha fet molt tard, sense haver previst la magnitud de les dades, i sobretot s'ha quedat molt curta esmenant les conseqüències. Un curset d'un mes i unes proves extraordinàries -llevat que siguen una pantomima- no garanteixen una formació lingüistica adequada i el gruix del problema es mantindrà.

La Conselleria encara pot i deu fer un esforç major. La desactivació d'un col·lectiu tan nombrós és una mesura traumàtica, cara i políticament inoportuna. Entre ella i el deixar passar actituds de desídia, sedició o boicot a la llengua valenciana, que Les hi ha entre una part del professorat, hi ha espai suficient per a la imaginació política.

El professorat funcionari no interí sense capacitació veu reduïda les seues possibilitats de mobilitat a les localitats de predomini lingüístic castellà sense que s'haja generat conflicte algú. Ací tenim una possible eixida també per al professorat interí que hauria d'explorar-se, sobretot tenint en compte que el pròxim curs també s'hauria abordar d'una vegada, ara que encara hi ha temps, un pla d'estabilització del professorat interí que encaixe amb l'oferta massiva d'oposicions docents que s'ha anunciat.

Una Ordre d'una Conselleria es pot modificar per una altra Ordre. És el moment de la política.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine