08 de agosto de 2017
08.08.2017
Opinión

N'hi ha per llogar-hi cadires

08.08.2017 | 04:39

Des de fa temps, a la Comunitat Valenciana, vivim una acusada incertesa en l'ámbit educatiu deguda al flux constant de plantejaments i propostes dispars. De primer, va irrompre el canvi de jornada escolar. A penes imposat el nou horari, va arribar el tan discutit decret de plurilingüisme. Encara no resolta la problemàtica d'aquest, assistim a la confrontació entre Administració i sindicats d'ensenyament pel compliment de l'orde 90/2013, de 6 de novembre.

En efecte, els sindicats exigeixen a Conselleria que el professorat interí major de 50 anys i amb un mínim de 5 anys de serveis prestats puga continuar treballant fins a la seua jubilació, encara que no posseïsca els requisits lingüístics. És a dir, que el col·lectiu d'interins puga triar comarques castellanoparlants en les mateixes condicions que ho fa el funcionariat de carrera que manca de la requerida capacitació. Tot açò contradiu l'Orde 90/2013. La normativa és rotunda: els integrants de borses seran exclosos de la borsa de treball i els funcionaris de carrera quedaran lligats a la seua destinació definitiva, i el seu dret a la mobilitat, quedarà circumscrit a centres en localitats de predomini lingüístic castellà.

D'altra banda, també han reclamat que s'evite expulsar de la borsa els docents interins que no posseïsquen els requisits lingüístics. Han sol·licitat mesures extraordinàries i un pla de formació lingüística que permeta a mestres i professors ajustar-se a la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià. La primera resposta de Conselleria sobre aquest assumpte va ser taxativa. Després de més de 30 anys d'haver-se aprovat la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià, i que les administracions s'hagen afegit a generalitzar el requisit lingüístic entre els funcionaris, no cap l'excepció reclamada per als docents. A més a més, l'Orde 90/2013 aprovada pel PP de María José Català, donava una moratòria de quatre anys (1/09/2017) per a acreditar la capacitació en valencià.

L'actuació dels sindicats s'ha reforçat amb nous arguments: les dificultats que té un percentatge del professorat interí, el de major edat (més de 50 anys) i més serveis prestats (més de 20 anys) per a aconseguir el Certificat de Capacitació; el fet d'acceptar docents en les llistes de les adjudicacions de difícil cobertura sense el requisit lingüístic, quan no es troben candidats que el complisquen o l'escàs nombre de places als cursos de formació del professorat.

Solució: no executar la disposición transitòria, sinó desactivar de la borsa aquell professorat interí que no acredite estar en possessió dels requisits lingüístics. A més d'establir un nou pla de formació en línia per a l'obtenció del Certificat de Capacitació de Valencià abans de l'octubre de 2017.

Així doncs, tot sembla indicar que ha quedat fora de les negociacions el professorat que ha complert la normativa, independentment del seu origen, la seua edat o els serveis prestats. Per tant, és lícit considerar que de concedir-se finalment les exigències sindicals, es cometria un greuge comparatiu entre docents: els que s'ajusten a la normativa i els que queden dispensats del seu compliment.

A més, des d'una perspectiva lingüística, aquestes demandes se sumen als factors que van en detriment de l'ús i coneixement del valencià a la Comunitat i les seues diferents Administracions. No és d'estranyar que en zones castellanoparlants, el valencià es veja socialment afectat, no solament per la població sinó també pel cos docent que no recolza ni l'ús ni el coneixement del valencià a l'escola.

La qual cosa donarà lloc, en un futur no llunyà, a ciutadans valencians de segona categoria i impedirà garantir la igualtat d'oportunitats a tothom dins el territori de la Comunitat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine