Com que Salvador Dalí confessava que era «un pintor eminentment teatral», no és estrany que decidira envoltar el seu descans etern amb la teatralitat que defineix el seu museu a Figueres, impulsat a principis dels anys 70 sobre les runes del Teatre Municipal, edifici que reunia altres dues condicions que el feien adient: estava just davant de l'església on va ser batejat i allí, a la sala del vestíbul, va exposar la seua primera mostra de pintura. No sabem, però, si en aquella decisió va influir la seua passió per La Festa d'Elx, no debades ens va donar una pista valuosa a la pel·lícula que va dirigir ajudat pel cineasta José Montes Baquer, «Impressions de la Haute Mongolie» (1975), en la qual ell mateix ens conduïa al centre del seu món surrealista a través de la figura de Raymond Roussel.

Proper als diferents símbols dels quals es va apoderar el règim franquista, prompte es va sentir atret pel dogma assumpcionista, pintant al començament dels anys 50 a la seua musa fins i tot en una pujada als cels, al quadre «Asunción corpuscularia lapislazulina», encara que no va ser fins al 1973 quan va aconseguir venir a Elx i assistir a una representació del Misteri, malgrat tots els intents anteriors del seu amic Eugenio d'Ors. La visió de la perfecta escenografia dins la basílica de Santa Maria, «mientras los ángeles de Elche bajaban en su aracoeli», diu a la pel·lícula acompanyat precisament per aquella música, li va inspirar un dels elements més visibles del museu que estava construint, l'estructura reticular transparent en forma de cúpula geodèsica que corona l'edifici i que va encarregar a l'arquitecte murcià Emilio Pérez Piñero.

Dalí veuria en el Misteri una manifestació del sentit matriarcal que havia mamat a l'Empordà, emparat entre dones com la Lídia de Cadaqués, personatge venerat, entre d'altres, per Lorca i Buñuel. La seua Assumpta amb la cara de Gala era «lo opuesto a la bomba atómica. En lugar de la desintegración de la materia, nosotros aspiramos a la integración, a la reconstitución del cuerpo real» a partir de l'ascensió gloriosa de la Mare de Déu als cels. Enterrat sota una cúpula celeste inspirada en La Festa d'Elx, Dalí mai esperaria l'arribada d'un jutge envoltat d'un cor de forenses amb un propòsit contrari al seu gran desig.