30 de julio de 2017
30.07.2017

És el que té l'estiu

31.07.2017 | 04:30
Fileres de cotxes en la platja.

Fa uns dies, aquest diari encapçalava una notícia amb el titular «Los coches desbordan el litoral» (INFORMACIÓN 23/07/17), el text ho matisava i les fotos que l'acompanyaven donaven testimoni del vessament de vehicles pel litoral il·licità, el document gràfic mostrava fileres atapeïdes de cotxes a una banda i l'altra de carrers i camins dels Arenals del Sol i La Marina. Cap novetat, és una conseqüència pròpia de l'època de l'any i de la costa, com afirmava una turista (madrilenya per a més senyes, i, per tant, més avesada a bregar amb embossaments en gran i aparcaments impossibles) que es posà a tir del periodista: «Es lo que tiene el verano y las vacaciones», sentencià amb resignació. Amb la frase podia haver-se referit igualment a les meduses que ens visiten periòdicament, els turistes que porten el gos a la platja, tot i saber que està prohibit, els banyistes que caminen per les dunes protegides amb tanques i cartells (que ignoren), els qui remouen l'arena de la platja buscant tellines (¿sabran que ni les closques de petxines mortes s'han de retirar de l'arena?), submergir-se en les aigües tot i l'advertiment de la bandera roja, etc. No res a afegir a aquesta normalitat anòmala, l'estiu que vé hi tornarà a ser tot igual, i la majoria continuarà fent un ús respectuós del bé comú.

La novetat que aporta la notícia, al meu parer, està en la reivindicació que l'acompanya. Tot i que, com a estudi, diríem que està per completar i confirmar, sí convida a la reflexió l'aportació que arreplega el periodista de dos testimonis, el contingut de la qual es resumeix en les paraules d'un dels entrevistats : «El problema del aparacmiento sigue estando ahí», declaracions que evidencien el reclam de més espai en el litoral per a estacionar el cotxe. Per què no fer les preguntes a l'inrevés? És a dir, per què no prioritzar la protecció de dunes, vegetació, pinada, caminals, etc., de la pressió humana, i, sobretot, dels vehicles a motor que l'acompanyen? I si en lloc de reivindicar ampliar espais perquè el cotxe arribe a dos pams de la ratlla de l'aigua ens plantegem com limitar el seu accés? Et sembla impossible? El mateix reporter al que al·ludim ens recorda que les actuacions que es feren en el passat en la platja de el Carabassí, i que implicaren la restricció de l'accés dels cotxes, millorà la conservació de l'entorn dunar, per tant impossible no és, tenim antecedents exitosos. Unes actuacions, juntament amb la construcció de passarel·les i proteccions de dunes, que portà endavant la regidora Encarna Marco amb els plans especials del moment, aleshores ja donava per resolta la qüestió de l'aparcament en la platja (vegeu INFORMACIÓN 4/4/2009).

Que les tres quartes parts de l'ample litoral il·licità (12 km) siguen dunes i pinades és una anomalia en la façana valenciana al Mediterrani. Mirar als veins del sud i del nord d'aquest tram de litoral et posa els pèls de punta. Fem-nos unes preguntes elementals, però que potser ens ajudaran a projectar-nos cap al futur immediat. Suposem que aquells que reivindiquen més zones d'aparcament a la platja són atesos per les autoritats. De quantes places caldria dotar la platja del Pinet, per exemple? Fixem un número qualsevol, i suposem que ja hem aplanat dunes, arrancat unes quantes fileres de pins que destorbaven, i, finalment hem asfaltat l'explanada que ha resultat per tal d'evitar que s'omplin de pols els vehicles. Suposem ara que, ja a l'estiu següent a la inauguració de l'aparcament, tornem a tindre problemes per falta de places (l'excel·lència de les platges i la facilitat per aparcar havia atret més banyistes), què fem? On està el límit? Encara més, quí posa aquest límit, els banyistes, les associacions de defensa de la natura, el sentit comú...? O és millor actuar com si no haguera futur i el món acabara amb nosaltres? Si fem tard a comprar les entrades, per exemple, d'un espectacle, tenim assumit que eixe dia no assistim i punt; per què no adoptem la mateixa conducta en referir-nos a la platja?

Una generació mai no se'n penedirà de protegir la natura, i, la següent, li ho agrairà. Què no ho estem, d'agraïts, a aquells que a principi del segle XX plantaren les pinades de Guardamar i La Marina? Què us sembla si, en el seu lloc, ens hagueren deixat una explanada sense límit asfaltada? Ho farem nosaltres? Són golosos 9 km de litoral quasi verge, i en un entorn ja saturat de casetes; quants ulls golafres que se l'estaran mirant, el litoral il·licità! La protecció comença per limitar el pas de cotxes al litoral, donar opcions alternatives, i que els ciutadans ens acostumem a viure amb límits i aglomeracions, és el que té l'estiu. I, per favor, que l'autoritat competent netege la pinada de La Marina, és una vergonya i un perill l'estat en què es troba.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine