Es farà allò que l'alcalde permet

Imaginem que vivim en la ciutat del sol, Astigi, on governa el partit P. Aquest ha decidit construir un aparcament en la plaça major de la ciutat, on hi ha, suposem, una arbreda, mobiliari per al descans, un quiosc de música, font, etc. El discurs de l?alcalde, de nom JA, és clar i farcit de paraules com: «Revitalitzar la zona, crear llocs de treball, modernitzar, progrés...». Els partits de l?oposició, però, no ho entenen igual i s?oposen a la destrucció de la plaça i la construcció de l?aparcament en el subsòl; a més, en la ciutat està el col·lectiu Associació Cultural «Amics d?Astigi», contrari al projecte que reclama mesures de protecció rotundes: incloure la plaça en el Catàleg General de Patrimoni Històric. L?alcalde diu que ningú no s?ha de preocupar, les excavacions seran fetes per arqueòlegs competents i supervisades per, diguem, la Direcció Provincial de Patrimoni. A més, la màxima autoritat local recorda, per a major tranquil·litat de tothom, que es preceptiva la resolució definitiva de la conselleria de la que depén Patrimoni. Des de 1998, per fixar una referència en el temps, tota la coberta de la plaça, incloent-hi arbres i mobiliari urbà, està remoguda.

El primer que aflora en les excavacions són enterraments i restes de l?ocupació musulmana de la ciutat. El govern municipal però diu que no és obstacle per a continuar, que tot allò serà catalogat i protegit en el Museu Municipal. El col·lectiu Amics d?Astigi i els partits de l?oposició es lleven les mans al cap. Finalment, la conselleria, amb mala consciència per la denúncia de part de la societat, acaba exigint més excavacions. Aquestes, en el següent nivell, trauen a la llum un substrat romà de valor insospitat: mosaics, fragments d?escultures i..., la bomba, una Amazona ferida!, una estàtua en marbre blanc completa de vora dos metres d?altura. Tots els que s?oposaven a la construcció de l?aparcament estan eufòrics (tot i lamentar la pèrdua de la plaça original), contents per les troballes i perquè, a més, l?any següent l?alcalde, JW, és del PS (per a fer-ho més emocionant, suposem que s?ha assolit el govern local gràcies a la coalició PS amb UI més un trànsfuga); però, JW, des de la cadira de l?alcaldia, canvia de parer, passa a dir que tot li ho han deixat lligat, que ell estarà al que diga Patrimoni, i que caldrà anar avant amb l?aparcament. Tot i així, els déus, com si es declararen solidaris amb els Amics d?Astigi, provoquen que en les noves excavacions aflore un nimfeu romà del segle I. El nou govern diu que, arribats a aquest punt, ja no poden fer-se arrere, «és el millor per a la ciutat».

Accelerem el final del relat imaginari. El 2004, la conselleria -forcem l?emoció de la trama: el govern autonòmic i el local són del mateix color ideològic- no s?oposa (autoritza ocupar el 60% de la plaça major, pensa que és una solució salomònica), i el govern de l?Ajuntament d?Astigi autoritza la construcció de quatre plantes, que fan un clot de 20 m, per a encabir 299 cotxes. Deu anys després de les primeres passes donades per l?alcalde JA, del P, s?inaugura per JW, del PS, l?aparcament i la nova plaça. Quin aspecte ofereix aquesta?: dur, és una gran làpida de marbre horitzontal («no té res a veure amb l?entorn -edificis històrics-», diu un veí que no té coneixements d?arquitectura però molt de sentit comú i estètic), sense cap ombra (per a fer vibrar el relat, suposem que la ciutat Astigi és anomenada la «paella d?Europa»); la plaça, abans concorreguda, ara està despoblada, i les promeses de «revitalització» no s?han complit, la gent prefereix anar a una gran àrea comercial que, simultàniament, s?autoritzà construir a les afores de la ciutat. Tirem d?imaginari, a més de la pèrdua irreversible de patrimoni, als veïns els ha quedat una desfilada de sorollosos i contaminants cotxes que fan voltes per la plaça per a ser tragats per un forat i, posteriorment, ser expulsats per un altre.

Epíleg. La ficció s?ha evaporat. La ciutat Astigi existeix realment, és el nom que donaven els romans a l?actual Écija (Sevilla), P va ser la coalició PA-PP i PS el PSOE-IU-trànsfuga. Esteu convidats a comprovar totes les dades anteriors, Internet us facilita la tasca. Si ho feu, és probable que us caiga l?ànima als peus quan conegueu a fons la problemàtica de la plaça «El Salón» d?Écija. A més, els problemes continuaren després d?executades les obres, perquè els veïns estaven descontents i la construcció donava problemes (modificacions que calgué assumir amb diners públics, perquè l?empresa constructora féu fallida el 2008). Potser també us pregunteu: ¿Importen els informes dels tècnics i dels arqueòlegs o el valor de les troballes d?aquests? La trista experiència d?Écija (el 2006 fou notícia fins i tot en The Times), a aquells que s?oposen a la construcció d?un aparcament en la Vila Murada d?Elx els farà, si més no, escèptics.

Lliçó apresa pel ciutadà: en els espais públics d?una ciutat es fa allò que l?alcalde permet. Si l?alcalde d?Elx té clar que l?aparcament projectat pel PP en la Vila Murada és un atemptat contra el patrimoni, un malbaratament de sòl públic i una hipoteca per al disseny present i futur de la ciutat, l?aparcament no es construirà; la resta són excuses. Per què ha de passar Elx pel mateix tràngol que Écija? Si ací arribara a cometre?s l?atemptat que s?ha comés a Écija, proposem que s?inicien gestions per agermanar les dues ciutats ja que Ilici i Astigi estaven unides, en època romana, per la Via Augusta, i a partir d?aleshores serien germanes en desgràcia.