La idea de paisatge és una construcció cultural que fem en base als elements del medi físic, les activitats humanes que hi tenen lloc i la pròpia percepció de l'observador. És un concepte que te molt de subjectiu, perquè a partir d'esta percepció de l'observador dels diferents elements de l'entorn, construïm la nostra interpretació i fem la nostra valoració d'allò que observem. Esta concepció que fem és la que després determinarà la nostra manera de procedir en relació a la protecció i a la gestió del bé en concret.
Les primeres mobilitzacions ciutadanes en defensa del palmerar tenen lloc arran les tales massives d'horts que se produeixen amb la construcció del ferrocarril i altres vies de comunicació, la industrialització i el consegüent creixement demogràfic. Esta reivindicació del palmerar es fa en base a valors estètics, com la monumentalitat, la bellesa i l'exotisme del bosc de palmeres que eren les idees dominants en l'època. És l'ideal romàntic que impulsa els primers moviments de protecció de la natura; i que segueixen alguns viatgers que visiten la ciutat els segles XVIII i XIX, i difonen esta imatge del palmerar arreu d'Europa.
Esta concepció estètica impulsa la declaració del primer espai protegit a España, el Parque Nacional de Covadonga (1918); i és també el marc conceptual pel qual s'aprova el Decret de 1933, que declara l'interès social de la conservació del palmerar; i el Decret de 1943, pel qual se'l declara Jardí Artístic. Estos decrets i les diferents mesures de protecció que s'han adoptat després, inclosa la vigent Llei del Palmerar (1986), van orientats a protegir el monument, és a dir, les palmeres i poca cosa més. Obliden que si tenim palmerar és perquè les palmeres formen part d'un sistema agrícola que les ha fet possibles; i que, per a protegir-les, cal protegir el conjunt del sistema agrícola que els dona sentit. Esta manca de rigor científic és, probablement, el motiu de la baixa eficiència de les mesures de protecció i de la gestió que s'ha fet del palmerar, després de la pèrdua de la seua funció agrícola.
Els treballs per a presentar la candidatura davant la Unesco representen un canvi de paradigma conceptual importantíssim, que permet passar de la idea del bosc de palmeres a la idea del sistema agrari i la cultura que el fa possible. Això ha estat un gran avanç conceptual des del punt de vista de la protecció i la posada en valor del palmerar; però fins ara no ha tingut cap repercussió des del punt de vista pràctic. La inclusió del palmerar en el llistat de bens culturals Patrimoni de la Humanitat no ha representat cap avanç substancial en la millora de la gestió, la protecció o l'ús que fem del palmerar. Aquest segueix suportant la mateixa pressió urbanística ?que no s'ha aturat ni en els pitjors anys de la crisi- i els mateixos problemes de gestió, que abans del reconeixement de la Unesco. Aquests últims, desgraciadament, agreujats per les plagues que ens ha portat la globalització.
És cert que el darrer canvi en el Govern municipal ha suposat un canvi notable en la sensibilitat i l'actitud dels nous gestors envers el palmerar. S'han fet avanços importants en la participació ciutadana, en la lluita contra les plagues, en la reforma de la Llei del Palmerar i en el Pla Especial de Protecció del Palmerar; i ha millorat notablement la gestió del dia a dia del palmerar. Però no és menys cert que encara està quasi tot per fer. Cal aprofundir en el que ja s'està fent i cal abordar, sense més demora, l'elaboració del Pla d'Ús i Gestió del Palmerar; perquè aquest ha de ser l'instrument clau per al canvi de paradigma tant en la gestió, com en l'ús que fem del palmerar.
Aquest pla ha de concretar com s'ha de gestionar el palmerar per a protegir els valors reconeguts en la declaració de la Unesco; i quins són els usos del palmerar que són compatibles amb la preservació d'eixos valors; i de quina manera s'ha de portar a terme la gestió i els usos per a no fer malbé els valors que volem preservar. El Pla d'Ús i Gestió no sols és necessari per a gestionar de manera correcta i eficient el palmerar; és necessari també per a posar el palmerar al centre de la vida ciutadana, de manera que genere beneficis socials i econòmics per a la ciutat.
