És probable que t'hages preguntat perquè la societat està dramàticament polaritzada per grups de persones egoistes i altres d'altruistes. És a dir, gent gomiosa, aclaparadora sense límit de tots els bens públics i privats que li passen per davant. No crec que calguen exemples d'aquests personatges, però, per si de cas, pense la lectora o lector en el fang que ens han deixat als valencians els anteriors governants (més de 44.000 milions d'euros de deute) i un baf a podrit que ho amara tot. Ja veurem si alcem el cap algun dia. Haurà cosa més miserable que quedar-se els diners destinats a l'ajuda a projectes del Tercer Món, apropiar-se dels euros d'unes monges honestes, etc... Tot això, i molt més, ens ha ocorregut a nosaltres, els valencians. Què em dius de l'estol de voltors disfressats de banquer que sobrevolà l'Estat espanyol les dècades passades afonant entitats de crèdit, enganyant a persones majors o aplicant clàusules abusives? Què em dius dels individus que simulen malalties terminals per aprofitar-se'n de la bona fe d'altres? Quines connexions neuronals (o curtcircuits) es donaran en aquests caps? Et remou la panxa pensar-ho, veritat?, això és perquè no formes part d'aquesta colla. T'haurà passat pel cap que en un conflicte bèl·lic es mouen traficants d'armes i de persones, però també sanitaris, bombers, mestres, en fi, voluntaris tractant d'ajudar.
L'altre grup, més silenciós, poc visible, és l'altruista. Ciutadans i ciutadanes que sempre tenen el pensament posat en ajudar l'altre; en prestar temps, recursos i atenció a qui les circumstàncies, casuals o atzaroses, l'han enfonsat o desplaçat de la vida habitual. Des de diferents disciplines s'intenta trobar la resposta al per què del comportament altruista: des de la lògica darwinista, zoologia, l?economia, filosofia, la matemàtica (teoria de jocs), l'educació, etc., no obstant això, no hem trobat que siga una qüestió tancada. Insistirem. Elx, com cal esperar en una població de 230.000 habitants, ha contribuït amb la part alíquota de males persones al desficaci del que hem parlat en el paràgraf anterior. Però, també té un rerefons de gent solidària (a títol individual o com associacions) del que tota persona honesta s'ha de sentir orgullosa. No faré una relació de les diverses associacions solidàries de la ciutat -qualsevol pot trobar-la a Internet-, sinó que, ara, em referiré només a una, com a exemple: la Plataforma Afectats per la Hipoteca d?Elx (PAH), creada al maig de 2011, amb l'impuls del 15M, una més de les vora 200 de l'Estat espanyol, i que ací compta amb unes 150 persones molt actives. Aquesta modesta, però combativa associació ha aconseguit parar tots els desnonaments (de cases de grans tenidors: bancs i financeres) als quals s'ha enfrontat, si n'exceptuem un cas. És mouen armats de solidaritat i saber aprés de l'activisme; tan convençuts de tindre raó que, n'estic segur, a l'adversari, tot i ser poderós, no li agrada que li planten cara i l'empaperen; de fet, normalment aquest accepta negociar. La PAH tracta d'amortir el colp sobre inquilins, no l'evitarà del tot, el colp, per això diuen que «fins i tot les victòries deixen un regust a derrota» (la persona no va al carrer, però perd la propietat de l?habitatge, i tot el que pagà). La PAH, a més d'aquestes intervencions immediates per impedir que facen fora de la casa famílies que no poden pagar quotes grans, també fan propostes (cinc d'elles considerades claus) per garantir el dret a l'habitatge i contra els desnonaments -i, amb un govern autonòmic receptiu, han sigut incorporades a la Llei de la Funció Social de la Vivenda (2/2017)-; o reclamen la intervenció d'altres administracions, com la local (INFORMACIÓN, 18-03-17). Els membres del PAH es juguen molt per altres persones: multes a cabassades (INFORMACIÓN, 02-02-17). Un reconeixement ben merescut s'han guanyat totes les associacions de la nostra ciutat que treballen pels demés, des de l'altruisme. Compensació? Potser els membres que les conformen fan seues les paraules d'Einstein: «És estranya la nostra situació ací, a la Terra. Però, des del punt de vista de la vida quotidiana, sabem una cosa: la persona està ací en benefici dels demés, sobretot d'aquells el somriure i benestar dels quals depén la nostra felicitat». En la reciprocitat potser estiga la clau. «Practiquem la solidaritat, té a compte», vénen a dir-nos el savi i els altruistes.
