El ciutadà de hui anhela l'eficàcia i agraeix que no es malgasten els seus diners. I més en temps de precarietats, on l'enginy i la bona administració s'han d'elevar com a bandera. No tot és retallar-li al ciutadà sous, prestacions o servicis; les Administracions igualment hauran de reorganitzar-se o racionalitzar-se per tal d'evitar despeses sobreres o mal implementades. Sobretot en aquells òrgans, entitats o institucions de competències buides, o duplicades, o anacròniques. O... ens hem de regir com fa algun centenar d'anys sense atendre les necessitats del present?

La nova Administració, sorgida de la democràcia, proposava i ordenava un «Estat» de competències descentralitzades en tres nivells: central, autonòmic, i local. Al qual corresponen, òbviament, tres ens administratius: Govern central, Govern autonòmic, Govern municipal. En la mesura que es desplegue el funcionament específic de cadascú en el seu àmbit, els ciutadans voran les necessitats de la seua vida diària encarrilades a una solució, sempre que se salvaguarde la necessària coordinació entre els tres sense entrebancs. La coherència de funcionament dels tres nivells administratius està en la pròpia exigència democràtica. Tota disfuncionalitat no serà (o no hauria de ser) benvinguda ni desitjada.

Què pinta un ens administratiu de règims antics i fora de la lògica i coherència en l'Estat actual? Què pinten les Diputacions, meres restes de l'Estat centralista i jacobí del passat? Què pinten les Diputacions sense competències funcionals orgàniques clares ni ser elegides democràticament de forma directa?... Això, què pinten?

Ens diran que són el «Gobierno» de la província. És a dir, ens mentiran. No hi ha cap Govern de la província; les Diputacions no tenen pressupost ni competències per a un menester com eixe. Només tenen la competència de les carreteres comarcals de la demarcació provincial, més un assessorament tècnic i jurídic als Ajuntaments, perquè així ho determinaren per a entretindre's, al temps que reparteixen una xicoteta partida per a equipaments infraestructurals.

Què són, en realitat, les Diputacions? Alguns diuen que són centres de mamandúrries, o centres bambolla dins d'un palau (per a l'autosatisfacció local) que serveixen per a col·locar terminals de partit amb la finalitat de manifessejar, o on solen aposentar els presidents de partit ( Carlos Fabra, Alfonso Rus, Joaquín Ripoll...) com a rèpliques dels antics cacics que dominaven un territori, o com a trinxeres opositores i dinamitadores d'altres poders establerts (i, damunt, usen diners de tots per camuflar polítiques del seu partit, tal com fa César Sánchez contra el Consell en un contenciós de plurilingüisme sobre el que no té competències o «no pinta fava»).

Uns 6.400 milions d'euros ens costa a l'any el funcionament de les 38 Diputacions (exceptuant País Basc, Canàries i Balears, de règim especial, més les autonomies uniprovincials). Del qual pressupost quasi un 40% són sous dels seus integrants. Potser, per al que serveixen les Diputacions, siguen massa diners. Un altre 40% es gasta en el servici real que donen. Servici que, tal com hem vist i expressat anteriorment, està contemplat en les competències dels ens administratius de l'Estat actual descentralitzat, cap als quals han de dipositar-se i exercir-se estos servicis de les Diputacions, per deixar de ser estes una bambolla, irracionals, duplicades i, per tant, poc eficients. Certament, el ciutadà aplaudirà racionalitzar despeses alegres.