Aquest era el títol d'un excel·lent article del periodista valencià Vicent Sanchis, on ens recordava que els espanyols anomenen indiferentment a la seua llengua, castellà o espanyol. I és que no cal barallar-se pel nom de la llengua que parlen els ciutadans a Burgos, a Almeria, a l'Habana o a Bogotà, pel fet que, com diu Vicent Sanchis, «el que no fa absolutament ningú és oferir la possibilitat al consumidor lingüístic de poder triar entre "espanyol i castellà"», ja que «l'una exclou l'altra, perquè són una sola». Vicent Sanchis continuava així: «s'entén que hi haja administracions o empreses que denominen el català, "valencià" o "català", segons les circumstàncies i el territori». Vicent Sanchis acabava el seu article d'aquesta manera: «El català, doncs, es pot denominar valencià al País Valencià. Però el que no pot ser de cap manera és que l'Estat o alguna empresa, done a triar entre "valencià" i "català", com dues llengües diferents. I ho fan». Només cal recordar l'absurditat del PP valencià, que irracionalment continua negant la unitat de la nostra llengua. O les pàgines web de Renfe, de Correus, del Palacio de la Moncloa i de la Zarzuela, que mostren versions diferents, en català i en valencià. Però no en andalús ni en canari.
El 10 de desembre de 2009, el rei Juan Carlos va assistir a la seu de la Real Academia Española a la presentació dels dos volums de la nova gramàtica castellana o espanyola, en presència dels directors de les vint-i-dues acadèmies hispàniques. El rei (El Periódico de Catalunya, 11 de desembre de 2009) elogià la unitat de l'espanyol i subratllà la importància d'aquella gramàtica, ja que prestava «un servei històric a la unitat de l'espanyol i en definitiva, a una cohesió més gran entre els pobles hispànics». Per cert que l'Academia Mexicana de la Lengua, no és Academia de la Lengua Mexicana. Com tampoc no existeix una Academia de la Lengua Colombiana. Ho dic per als qui voldrien (per negar la unitat de la nostra llengua) que l'AVL s'anomenara Acadèmia de la Llengua Valenciana.
El rei Felip Vè, de trista memòria, va intentar destruir-nos com a poble. El Decret de Nova Planta va ser l'inici d'un genocidi. Per «reparar» aquest mal que ve d'Almansa, alguns han proposat que el successor del rei Borbó demane perdó pel que va fer el seu avantpassat. Jo em conformaria que el rei Felip VIè fera un discurs semblant al que va fer son pare fa huit anys llargs, i defensara la unitat de la llengua que parlem de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó. I evidentment que no continuara fent el ridícul posant a la web de la Zarzuela una versió de la pàgina en català i una altra en valencià. I si no elimina aquestes dues versions, que pose també una versió en murcià, una altra en canari i una més en andalús.
Ningú, amb dos dits de front, contraposaria mai «espanyol» i «castellà». O sí? I per què el PP, la Zarzuela, la Moncloa, Renfe o Correus continuen fent el ridícul contraposant el valencià i el català, negant la unitat de la llengua que es parla a Alcoi, a Gironella, a Maó, a Ordino, a l'Alguer o a Binèfar?
I amb tot, el PP valencià, i d'una manera totalment irracional, continua fent el ridícul en presentar a les Corts Valencianes una proposició no de llei per defensar que el valencià «és un idioma diferent i autònom de qualsevol altra llengua i concretament del català». Per què no presenten de nou la proposició que va presentar fa uns anys el senyor Bellver sobre l'origen ibèric del valencià? I que presenten també una altra proposició que defense que el castellà d'Utiel i el de Villena, és un idioma diferent de qualsevol altra llengua i concretament del que es parla a Madrid, a Sevilla, a Mèxic o a Veneçuela. I una altra per negar la llei de la gravetat!
Que algú m'explique (sobretot des del PP valencià) per què ningú no nega mai la unitat de l'espanyol (o castellà) i sí que nega la del català.
Davant l'analfabetisme del PP valencià, l'eurodiputat català Santi Fisas feia aquesta piulada, el 2 de febrer, adreçada a la senyora Bonig: «El valencià i el català són la mateixa llengua. En política no val tot». Més clar, aigua!
