01 de octubre de 2016
01.10.2016
Tribuna

L'altra memòria històrica

01.10.2016 | 01:59
L'altra memòria històrica

El 28 d'octubre de 2017 farà 120 anys de la mort de Ramón Eulogio Bonaventura Lagier Pomares (Alacant 1821-Elx 1897), el capità Lagier. Podem invocar aquest aniversari com a pretext per a reivindicar la seua figura; per a parlar d'ell i de la seua època: el segle XIX. Des de l'IECBV proposem fer present la biografia de personatges de la nostra història, molt en particular la d'aquelles persones que han lluitat per ideals de millora de la societat. Ramón Lagier Pomares, Ramón Jaén Fuentes, Ángel Llorca García, Julio M. López Orozco, etc. entrarien en aquest grup d'elxans, d'origen o d'adopció, que bé podríem qualificar d'universals.

Reivindicar un personatge real, front a un altre de ficció o d'idealitzat, sempre és més arriscat. Una persona no és perfecta, sempre li podem trobar ombres, sobretot si l'escrutini es fa des del present i carregats de prejudicis, per tant, no hem d'esperar la mateixa comprensió en tothom; una persona té ideologia, enfront de la qual uns es posicionen a favor i altres en contra. Reivindicar el tarannà del capità Lagier: aventurer, republicà, revolucionari, il·lustrat (llegia Victor Hugo, Descartes, Espronceda, Darwin, Fourier...), generós, defensor del sufragi universal i els drets de la dona, etc., exigeix compromís i, per tant, risc. Però, l'IECBV assumeix aquest repte, com a part de l'homenatge que proposa que li fem, a ell i als que es mobilitzaren com ell. És un deute traure'l d'aquesta situació de «conegut del que se sap ben poc».

Lagier, en el seu temps, es va comprometre fins al moll de l'os, juntament amb aquells que impulsaven canvis en la societat per tal d'avançar-ne en l'organització i d'assolir una vida digna per a tothom. Per exemple, proclamava que els governants (i tots els ciutadans d'un país) havien de ser profundament honestos; que la millora de la societat es produiria a través de l'extensió de l'educació, convicció que compartia amb un ampli grup de pensadors de l'època, i el portà a donar suport al seu fill, mestre de primària, en la creació del Liceo Ilicitano a Elx; estava igualment persuadit que el republicanisme era la solució política per a Espanya: participà activament en els moviments que acabaren destronant Isabel II (1868) i portaren el primer període democràtic. Exhibí un fort anticlericalisme, accentuat per tristes vivències personals amb els jesuïtes. No obstant això, i després de reconéixer en tota persona el dret a viure sense déu, dirà «yo veo a Dios en la naturaleza y le amo y le necesito a todas horas»; una personalitat complexa, la de Lagier, com la de qualsevol ser humà.

El capità Lagier va ser guardonat a França per haver salvat mariners de naufragis de vaixells d'aquell país, també per l'emperador de Prúsia pel mateix motiu; fou un destacat membre de la marina comercial, capità del primer vapor mercant important d'Espanya, i tenia una fe en la ciència fins a l'obsessió (pensem en els canvis que tingué ocasió de veure en l'àmbit cientificotecnològic, uns exemples només: fotografia, vapor en trens i vaixells, comunicacions telegràfiques intercontinentals, enllumenat elèctric). Es comprometé en política i eixí escaldat i desenganyat: va ser tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Alacant, i dimití; l'amistat amb Prim li féu transigir amb la proposta, per part d'aquest, de monarquia parlamentària (1870-1873); es presentà com a candidat a Corts per Oriola, «la ciudad más levítica de España –diria–», i guanyà de forma aclaparadora, però Sagasta s'encarregà d'invalidar les eleccions; acabà rebutjant el comportament de Castelar. Els últims anys de la seua vida, amb la segona dona, Asunción Ferrández, i reclòs a la faeneta de la Vallverda, es lliurà al conreu de la terra i a pràctiques espiritistes (molt en voga en les últimes dècades del segle XIX), a escriure per a diversos periòdics en què perseverà en les seues idees, tan compromeses com la següent: «Yo en política me llamo republicano federalista, progresista y socialista, pero no estoy en que no se pueda hoy [any 1883] prescindir de la Iglesia católica: opino que al menos precisa quitarles el presupuesto, y con esos millones, moderar la contribución de consumos [impostos] y pagar bien a los maestros de escuela». Es podia estar en desacord, però era clar, i en absolut corretjós en el parlar.

L'IECBV proposa a l'Ajuntament d'Elx, i a la societat en general, la recuperació de la memòria del capità Lagier amb algunes activitats que donen a conéixer la seua figura i la seua època. Entre aquestes activitats podria estar la digitalització i publicació facsímil amb una introducció de l'obra R. Lagier. «Apuntes para ilustrar la biografía del bravo capitán del Buenaventura», de Pere Ibarra i Ruiz, publicada el 1901. Tres anys després l'Ajuntament d'Elx li dedicà un carrer, nom que fou retirat pels franquistes, i restituït en democràcia; Alacant encara no l'ha recuperat. Amagar el passat és una feblesa que ens impedeix entendre el present.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine