Hui dia 14 de setembre, l´Església celebra la festa de l´Exaltació de la Santa Creu. Als llibres litúrgics romans trobem dues festes en honor de la Santa Creu: l´anomenada Invenció, que fa referència al seu trobament per Santa Elena, i que tradicionalment se celebrava el 3 de maig i l´Exaltació, el 14 de setembre, tot i que és aquesta última festa la que celebra realment el trobament de la Santa Creu.
El relat de Santa Elena sobre el trobament de la Creu de Jesús, tot i ser molt tardà, ens relata el pelegrinatge de la mare de l´emperador Constantí a Terra Santa, el 326. Va ser Santa Elena la que manà destruir un temple dedicat a Venus, situat al Calvari, per construir en aquell lloc una basílica cristiana. En els treballs d´excavació van ser trobades tres creus, una de les quals s´atribuí a aquella on morí Jesús, ja que una dona malalta va recobrar la salut en tocar aquella creu.
Uns anys després, el 351, Sant Macari també feia referència al trobament de la Creu en temps de Constantí, però sense relacionar-la amb Santa Elena.
La festa de l´Exaltació, originàriament era pròpia només de Jerusalem. Va ser la peregrina Egèria, una dona possiblement de Galícia, la que ens va deixar una descripció d´aquesta festa a la ciutat santa: «La dedicació de les Esglésies del Martyrium i de l´Anàstasi, se celebra amb gran honor, perquè en aquest mateix dia, va ser trobada la Creu del Senyor».
També el Chronicon Paschale, de principi del segle VII, recull la celebració de l´Exatació, on es mostrava al poble, la Creu del Senyor: «Creu Sagrada,/ Creu Amada,/ vine, vine a nostre cor:/ Creu formosa,/ dolça esposa/ de Jesús Nostre Senyor».
De Jerusalem, aquesta festa del 14 de setembre passà a altres llocs. A Roma, concretament es va introduir el segle VII. I mentre Roma reproduïa la festa que se celebrava a Jerusalem, a la Gàl·lia s´introduia la festa de la Invenció de la Santa Creu, el 3 de maig. És així com el calendari litúrgic tenia les dues festes de la Creu: la Gal·licana, amb el nom d´Inventione Santae Crucis, per al 3 de maig, i l´oriental del 14 de setembre, In Exaltatione Santae Crucis.
Va ser en la reforma del postconcili, de 1969, quan el missal de Pau VI suprimí com a festa universal la celebració del 3 de maig, deixant com a única festa de la Creu la del 14 de setembre. I així canten a la Creu els Goigs populars: «Vós sou l´arbre de salut/ en el qual per nostra sort/ Jesús pagà amb cruel mort/ el rescat del món perdut,/ de sa sang amb profusió/ vos deixà del tot banyada./ Puix de nostra Religió/ sou la insígnia sagrada:/ Siau de tots adorada/ amb cordial devoció».
Són diverses les ermites que trobem dedicades a la Santa Creu, com a Asp i a Alacant, al barri de la Santa Creu, així com també les que genèricament s´engloben en les anomenades ermites del Calvari, on es venera la Santa Creu, arbre de vida, de perdó i de consol: «Són dos braços/ són dos llaços/ que lligaren/ l´home amb Déu;/ vine, vine, Creu Divina/ lliga amb Crist/ lo cor meu».
I és amb aquests Goigs antics, que el poble canta a la Creu del Crist: «Puix lo Cel, mogut d´amor,/ nos fa la gràcia peregrina:/ Adorem la Creu Divina/ del Divino Redemptor».
En aquest any sant de la Misericòrdia, com deia el papa Francesc en el Via Crucis al Coliseu romà d´enguany, veiem la Santa Creu, «símbol de l´amor diví, icona del suprem sacrifici, estendard de victòria», en «els rostres dels cristians, de les dones, de les persones extenuades que fugen de la guerra i de la violència i que amb freqüència només troben la mort i tants Pilats que es llaven les mans».
