Aquesta és una de les frases més cèlebres del gran Groucho Marx. Unes paraules que ben bé els polítics fan realitat pràcticament cada dia. No tots els polítics, certament, però sí molts d'ells. I és per això que la política està desprestigiada. Entre la corrupció i les incoherències o les mentides de molts polítics, aquesta activitat pública al servei dels ciutadans, no és valorada positivament.

Després de les eleccions del desembre passat, el partit Ciudadanos va recolzar el PSOE per tal de formar un nou govern a l'Estat espanyol. Però com que no es va arribar a cap acord amb els altres partits, i PSOE i Ciudadanos no van aconseguir la majoria absoluta, es van haver de celebrar unes altres eleccions. Després dels comicis del mes de juny, ha estat també Ciudadanos qui de nou ha recolzat una opció política per arribar a formar un govern. Però ara no ha estat el PSOE qui ha rebut els vots de Ciudadanos, com fa mig any, sinó que el partit del senyor Albert Rivera ha recolzat el PP. Evidentment amb tot el seu dret. El que passa és que si en només sis mesos Ciudadanos ha fet aquest canvi, recolzant primer el PSOE i ara canviant el seu suport al PP, un canvi no cal dir totalment legítim, les hemeroteques ens recorden incoherències i declaracions del tot inacceptables, que fan que la ciutadania dubte o recele d'uns polítics que com Groucho Marx, abans deien blanc i ara, negre.

Són molts els exemples que demostren la falsedat o una falta de coherència en els primers espases de la política de l'Estat. Però només en mencionaré dos d'aquests exemples. Entre les raons que el senyor Albert Rivera exposà per recolzar el senyor Pedro Sánchez en la legislatura passada, hi havia el rebuig al senyor Rajoy, degut a la corrupció que ha afectat bona part dels dirigents del PP. Per això el senyor Rivera s'adreçà al senyor Rajoy per dir-li: «Senyor Rajoy, crec que vostè no és creïble per liderar la nova etapa».

Però en només sis mesos, el senyor Rivera ha passat de rebutjar el senyor Rajoy per considerar que el president del PP no podia liderar un nou govern, a recolzar la seua candidatura per tal d'investir-lo nou president del govern.

L'altre exemple: el diputat de Ciudadanos Miguel Gutiérrez deia el gener d'aquest any: «Ya hemos dicho por activa y por pasiva que no vamos a apoyar a Sánchez, ni vamos a apoyar a Rajoy». Doncs bé: res de res: en el primer debat d'investidura van recolzar el PSOE i ara el PP.

Per altra part, l'exigència inicial de Ciudadanos de recolzar el PP (després d'haver recolzat Pedro Sánchez) si aquest partit descartava els seus corruptes, ha quedat en no-res. El mateix diputat del PP Óscar Clavell, imputat per malversació durant la seua etapa d'alcalde de la Vall d'Uixó, digué recentment (El País 31 d'agost) que el diputat de Ciudadanos el va tranquil·litzar en relació a la seua imputació: «Girauta me ha dicho que estuviera tranquilo que todo se solucionarà».

Són molts els consells que la Bíblia dóna sobre com aconseguir una vida íntegra, per tal d'arribar a comprendre «la justícia, l'equitat, la rectitud» (Pr 2:9), i així obtindre la intel·ligència, «perquè adquirir-la val més que adquirir plata» (Pr 3:14). El mateix llibre dels Proverbis exhorta l'home per tal que «aparte l'engany de la boca» (Pr 4:24) i allunye «la falsedat dels llavis» (Pr 4:24).

Una vegada més la Paraula de Déu denuncia aquell qui «va amb falsedat de boca» i «amb la traïdoria dins el cor» (Pr 6:14) i també els qui tenen «ulls altius, llengua mentidera» (Pr 6:19) així com «els de cor fals» (Pr 11:20).

Però és l'Evangeli qui ens recorda les paraules de Jesús al Sermó de la Muntanya sobre la sinceritat i la veritat en el parlar: «Que el vostre llenguatge siga: sí quan és sí; no, quan és no» (Mt 5:37).

El qui canvia de parer en un tres i no res, el qui diu blanc i després diu negre, el qui té uns principis però és capaç de canviar-los per uns altres, és aquell que està arrelat, no en la veritat i en la sinceritat dels seus actes, sinó en la seua conveniència. I això, aquesta manera d'actuar, no ajuda gens a valorar la classe política, tan desprestigiada desgraciadament. Ho diu també l'Eclesiàstic així: «No vulgues mentir de cap manera, que no en pot eixir res de bo» (Ecli 7:13).

Els polítics, tan acostumats a mentir, haurien de tindre ben presents les paraules de George Orwell quan deia: «En una època d'engany universal dir la veritat es converteix en un acte revolucionari». I també les de Jonh F. Kennedy: «El polític ha de tindre coratge. No s'ha d'amagar. I ha de dir la veritat. No li ha de fer por dir la veritat».

Com m'agradaria que els nostres polítics aprengueren a fer política des de la veritat. Com recomanava Orwell i Kènnedy. No des de la mentida i la falsedat.