Tribuna

Llibre de la Festa d'Elx

13.08.2016 | 04:37
Llibre de la Festa d'Elx

Cada any, quan s'acosta la solemnitat de l'Assumpció de la Mare de Déu, festa que els valencians anomenem col·loquialment, la Mare de Déu d'Agost, o la Mare de Déu del Llit, m'agrada escoltar el CD de la Festa d'Elx. La música i la lletra del Misteri em recorden les vegades que, amb els meus pares i les meues germanes, he estat en aquesta representació impressionant a la basílica de Santa Maria. Però enguany, a més dels cants del Misteri, estic llegint el Llibre de la Festa d'Elx, una obra extraordinàriament interessant de l'amic Gaspar Jaén i Urban. Com diu l'autor d'aquesta obra, «La Festa era la nostra història millor, la fe en l'antiga cultura, l'antiga saviesa d'aquest País Valencià que els déus beneïsquen sempre».

Aquest llibre, editat per la Universitat d'Alacant, és la versió definitiva, revisada i augmentada, de l'obra del mateix títol publicada a Elx el 1984. En una mena de pròleg, el poeta Vicent Andrés Estellés escrivia el 1985: «El llibre de Gaspar Jaén i Urban és un excel·lent llibre. D'una prosa acurada, plena de sabor, evoca, enumera, descriu moltes coses d'aquest Misteri, que va tenir entre altres elogis, l'elogi puntual, fet en castellà, de don Eugenio d'Ors».

El llibre de Gaspar Jaén i Urban fa un repàs exhaustiu dels elements constitutius de la Festa d'Elx, com, entre d'altres, l'idioma, les consuetes, l'origen, els cronistes, els símbols, l'espai de la Festa, els preparatius, la Mangrana, Joan i els Apòstols, els Jueus i el soterrar, Tomàs, la coronació o les salves. Pel que fa a les representacions assumpcionistes al vell continent, Gaspar Jaén i Urban ens recorda que «drames com el nostre s'estenien per molts racons d'Europa», des d'Itàlia a Occitània i a França, a més de les que es representaven a les catedrals de Girona, Solsona i Urgell, i a les esglésies del Rosselló, Lleida i Tortosa o a Castelló de la Plana, del segle XVI, text «conservat en castellà».

El poeta de Burjassot escrivia el 1985 per a l'edició que es publicà un any abans: «El llibre, ni cal dir-ho, constitueix la millor de les guies per tal de seguir, puntualment, la representació de la que fou qualificada com a "única òpera que es representa a l'interior d'una església"», per això mateix Vicent Andrés Estellés afirmava: «Jo m'estime molt aquest llibre...és excel·lent, ho torne a dir, i acompleix, amb escreix, la seua estricta finalitat». Estellés, que qualificava el Misteri d'Elx de «viva meravella», recordava en el seu pròleg «tants i tants moments espectaculars, bellíssims, com es viuen, devotament, mentre hom assisteix a la "dormició" de la Verge, la irrupció dels jueus o l'assumpció final de la Mare de Déu al cel».

Aquesta representació assumpcionista, Patrimoni de la Humanitat i que tan bé retrata Gaspar Jaén i Urban al seu llibre, conté, com diu Estellés, «les músiques celestials de les guitarres que enramen l'aire de l'església, i que van davallant, entre l'estupefacció general i l'emoció particular, privadíssima, del creient». Per als cristians, celebrar el Misteri d'Elx, com deia fa dos anys el bisbe Jesús Murgui, d'Oriola-Alacant, és «donar gràcies a Déu per Maria, és reconèixer en Maria l'exemple de seguiment de Jesucrist, és no oblidar que Déu ens acompanya en la creu i en la glòria, és tindre un cor humil com el de Maria, sempre disposat a servir».

He de dir que aquest excel·lent llibre de Gaspar Jaén i Urban és una magnífica companyia per a viure, bé en directe o en la distància, aquest magnífic drama assumpcionista, joia de la cultura i de l'art del País Valencià, que ens mostra el comiat dels Apòstols de Maria i la mort i la glorificació de la Mare de Déu.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine