Aquesta va ser la crida que va fer el papa Francesc en la Vigília de pregària amb els jóvens, el passat dissabte 30. En un món amb tants conflictes i amb tantes violències, el papa Francesc va exhortar els jóvens a viure d'una altra manera, per així, arrelats en l'Evangeli, fer possible un món més fratern. Per això el papa va encoratjar els jóvens a construir ponts en compte d'alçar murs, que no fan sinó separar i dividir pobles i persones.
Enmig d'un ambient festiu, amarat de pregària i de fraternitat, el papa va saludar els jóvens vinguts de «diferents parts del món, de continents, països, llengües, cultures i pobles diferents», tots ells units en una mateixa fe i en una mateixa esperança, jóvens aplegats a Cracòvia com a artesans de comunió i de pau. El papa lamentà «el dolor i la guerra que viuen molts jóvens» i per això els animà a pregar «pel sofriment de tantes víctimes». I és que com va dir el papa Francesc, «res no justifica la sang d'un germà».
Quan la violència es fa present en la nostra vida, com ha passat recentment amb els atemptats terroristes a Niça, a Munic o amb l'assassinat del capellà de Normandia Jacques Hamel, hi ha la temptació a respondre a la violència amb més violència. Per això el papa va fer una crida a no vèncer l'odi amb més odi ni al terror amb més terror, sinó que «la nostra resposta a aquest món en guerra té un nom: s'anomena fraternitat».
El papa també va exhortar els jóvens a deixar la comoditat del sofà, que adorm i narcotitza, ja que d'aquesta manera són molts els xics i les xiques que es troben «tancats», sense fatigar-se ni preocupar-se dels problemes del nostre món. El papa lamentà el fet de molts jóvens que viuen instal·lats còmodament, com vegetant, i que confonen la «felicitar amb consumir», sense prendre un compromís a favor de la pau i de la justícia. Per això, en compte d'aquesta actitud indiferent i egoista, el papa demanà als jóvens que siguen «desperts i inquiets», per així poder respondre amb valentia i generositat «al somni de Déu». El papa també els demanà que siguen capaços de deixar una empremta, per alliberar-se de tantes paràlisis que dificulten fer un món millor. Per això els animà a comprometre's, ja que «Jesús no és el Senyor del confort, de la seguretat, de la comoditat». I és que per seguir Jesús «hem de canviar el sofà per un parell de sabates que ens ajuden a caminar per camins mai no somiats, camins amb nous horitzons, capaços de contagiar alegria, eixa alegria que naix de l'amor de Déu». Per això el papa els digué: «no necessitem jóvens-sofà, sinó jóvens amb sabates, millor, amb botes», per obrir horitzons i esdevenir sembradors de pau.
A més de demanar-los que treballen per fer «una economia solidària», el papa també els encoratjà a confiar en Déu, que «ve a obrir les portes de les nostres vides, de les nostres mirades», per així escoltar Jesús que ens està «convidant a somiar» i a «deixar la teua empremta en la vida».
El papa va demanar-los que ens ensenyen als adults «a conviure en la diversitat, en el diàleg, en el compartir la multiculturalitat, no com una amenaça sinó com una oportunitat», per tal d'esdevenir germans els uns dels altres. I és que només si construïm ponts i tirem a terra els murs que ens separen, farem possible un món més just, més humà, més fratern.
