De servici públic i privat

27.07.2016 | 03:55
De servici públic i privat

L´educació, la sanitat i molts altres servicis primerament foren privats, i només privats. En origen van ser, igualment, elitistes, és a dir, estaven disponibles només per a un grup reduït de persones, les que tenien diners per a pagar-ho. L´extensió d´aquests servicis a tota la població d´un país és el resultat de conquestes socials recents, no han caigut del cel. D´altres han sigut conseqüència d´obrir un forat per on es colen les persones. Un exemple, una Reial Orde de 1910 autoritzà, per primera volta, l´accés dels hòmens i les dones als estudis superiors per igual. Si fins llavors només 36 dones havien aconseguit llicenciar-se, just un segle després el 60% dels titulats universitaris són dones (tot i que les dos dictadures que hi ha enmig, en particular l´última, intentaren barrar el pas a la dona).
Si un sector, públic o privat, creix l´altre recula perquè el pastís estadístic n´és un, i la suma fa 100%; la convivència de tots dos es fa observant-se de reüll, i, al menor comentari o decisió política, salten espurnes. Mirem-nos l´educació. En el segle XIX, l´Estat converteix en deure (sobre el paper) fer arribar la primera ensenyança (alfabetitzar) a tota la població. A final de la segona meitat del XX es féu realitat l´escola per a tots. És el resultat d´una empresa pública.
Totes aquestes sacsejades, de privada a pública i a l´inrevés estan també en la historia de l´educació d´Elx. El 1931 s´aprovà l´Institut de la República; el dictador el tancà el 1939, al temps que autoritzà el centre privat Col·legi l´Assumpció de Nostra Senyora (1939-1963); després vingué, per als xics només, l´Institut Laboral (1955). A partir de la dècada dels 50 desembarcaren els ordes religiosos amb la seua oferta educativa privada per a batxillerat, Col·legi Santa María (Jesuïtines); Col·legi San Rafael (Salesians); Col·legi Nuestra Señora del Carmen (Carmelites). Però la sol·licitud de places en batxillerat havia passat a ser exponencial, una demanda que només l´estructura de l´Estat es pot plantejar atendre en la totalitat.
Atenem al present. En referir-nos a l´alumnat d´ESO escolaritzats a Elx, observem que durant l´última dècada la distribució de l´ensenyament públic i privat (concertat) no ha experimentat oscil·lacions importants. Curs 2004-2005: 80,7% públic; curs 2010-11: 80,8% públic; curs 2014-2015: 80,2% públic, la resta estava matriculat en centres de gestió privada. Aquests percentatges estan cinc punts per damunt de la mitjana de la província, i molt lluny de la distribució de la capital. Amb les dades anteriors, podríem afirmar que, per les raons que siguen, Elx, ha triat, i continua triant, escola pública per a estudiar l´ESO (Primària també, el curs passat més del 78% estudià en centres públics; a Alacant només el 54,8% està en aquests centres). Què ocorre si considerem el batxillerat i els cicles formatius? En l´últim curs, el 77% de l´alumnat de batxillerat estudiava en centres públics ací; però, hi havia més, sí, més, alumnes matriculats en cicles formatius de grau mitjà en centres privats que no en públics, mentre que a Alacant, l´alumnat d´aquest nivell, en centres privats, només representa el 30%. Per tant, Elx és una ciutat d´acadèmies que oferten cicles de grau mitjà. I això és bo o no? Qui i què ens ha portat ací? No entrem; només descrivim una realitat que de segur ha de tenir explicacions, i no totes evidents.
Però, insistim, només a l´Administració li podem exigir que pense en l´educació de tots els ciutadans i ciutadanes. Sols l´Educació Pública garanteix, assegura, la igualtat d´oportunitats per a tots, a banda de l´origen social, sexe, ideologia, etc. (allò que arreplega la Constitució al seu article 27.5). Estaria bé saber, per exemple, quants alumnes d´origen immigrant (de l´última onada) han estat escolaritzats per l´ensenyament públic i quants pel privat (concertat). És molt probable que descobrírem que l´ensenyament públic suporta una càrrega en allò referit a la diversitat social, que no ho fa la privada. Restem oberts a canviar d´opinió, si les dades ens demostren el contrari, mentre tant estem per l´escola pública, de qualitat i sense dogmes. Bones vacances a tots els i a totes les mestres que s´han deixat la pell en les aules pels nostres fills i les nostres filles.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine