29 de junio de 2016
29.06.2016

L'apostol Sant Pere

29.06.2016 | 04:30
L'apostol Sant Pere

Hui dia 29 de juny, celebrem amb goig la solemnitat dels Apòstols Sant Pere i Sant Pau. Pere, anomenat també Simó, juntament amb el seu germà Andreu, que eren pescadors de Galilea, i amb Jaume i Joan i els seus amics Felip i Natanael, esperaven amb ànsia el Messies, l´enviat de Déu que havia d´alliberar el poble d´Israel. Simó, el pescador, vivia a Cafarnaüm amb la dona i la família, inclosa la seua sogra.
L´Evangeli ens presenta Jesús, vora el llac de Galilea, cridant aquells pescadors a seguir-lo: «Seguiu-me i vos faré pescadors d´hòmens» (Mt 4:18-22), com canten aquests Goigs antics: «Natural de Galilea,/ allí fou lo vostre ofici/ de pescador i exercici/ en marítima tarea./ De peixos haveu passat/ a ser d´hòmens pescador». Va ser així com Pere i els altres ho deixaren tot i seguiren Jesús, anant amb ell per viles i pobles, convertint-se així en testimonis dels ensenyaments del Mestre, de la seua sol·licitud pels pobres, pels marginats, per les dones i pels malalts.
Simó, que confessà Jesús com a Fill de Déu, rebé de Jesús mateix el nom de Pere, ja que seria la pedra de fonament de la comunitat cristiana que el Mestre constituïa.
Pere es convertí en un amic incondicional de Jesús. Per això, quan molts deixebles abandonaren el Mestre, Pere es va mantindre ferm en l´amistat: «¿Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna» (Jo 6:67). Però al costat de la fermesa de Pere, també hi ha la seua debilitat, amb dubtes, vacil·lacions i fins i tot amb la negació del Mestre. De fet, Pere és la roca fràgil que arribà a negar Jesús tres vegades, amagant-se per por. I malgrat tot, quan Jesús ressuscità, encarregà a les dones a les quals s´aparegué, que ho digueren a Pere i als deixebles. És així com Pere corregué al sepulcre, que trobà buit, per comprovar que era veritat que Jesús havia ressuscitat.
Malgrat la debilitat de les seues negacions, Jesús, al llac de Galilea, va confirmar a l´apòstol la missió de guiar les comunitats cristianes, fent d´ell la roca sobre la qual Crist aniria construint l´Església: «Cristo en vostra mà la clau/ posà dels Cels i teniu/ la facultat de què obriu/ o bé la porta tancau./ Tan gran honor us ha dat/ en paga de vostre amor».
Després de Pasqua, durant 12 o 13 anys, Pere va estar al front de la comunitat de Jerusalem. En una segona etapa, després de ser alliberat de la presó, Pere va emprendre una activitat missionera fora de Palestina, on tornà sobre l´any 50, amb ocasió de l´anomenat Concili de Jerusalem. La tercera etapa de la seua vida, Pere, com a testimoni de Jesús anà d´Antioquia a Roma, on morí màrtir durant la persecució de Neró, entre als anys 64 i 67: «Pres per Neró finalment/ de les presons escapàreu;/ a les quals Vós retornàreu/ per sofrir l´últim turment./ Moríreu en creu clavat/ per imitar lo Senyor».
Pere va tindre un paper important en la primitiva Església, visitant les comunitats cristianes de Judea, Galilea i Samaria i ajudant a obrir l´Església als pagans.
En la festa de Sant Pere tenim present en la pregària el bisbe de Roma, Francesc, que ens ha recordat que ell, com el successor de l´Apòstol, ha d´acollir «amb afecte i tendresa la humanitat, especialment els pobres, els més dèbils, els més menuts».
Sant Pere, a qui els pescadors porten en processó per Dénia i per d´altres ports o platges. A més Sant Pere és patró de La Granja de Rocamora, amb celebracions datades des del 1602 i amb una confraria que existia ja el 1632. Sant Pere té dedicada l´església de Rojales.
Que Sant Pere, a qui fan festa les confraries de pescadors, ens ajude a creure amb una fe més plena. I és per això l´aclamem així: «Pedra sou molt preciosa/ on l´Església essent fundada/ quedà sempre preservada/ d´infernal ràbia orgullosa./ A tan alta dignitat/ vos alçà lo Redemptor».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine