29 de junio de 2016
29.06.2016

Gran Teatre, el gran cor de la ciutat

29.06.2016 | 04:30
Gran Teatre, el gran cor de la ciutat

La imatge que trobàrem en la portada del diari INFORMACIÓN el 17 de maig passat ens mostrava amb precisió l´operació quirúrgica que el dia abans havia començat al cor de la ciutat, el Gran Teatre, afavorida aquesta representació en la nostra imaginació pel contundent color roig que ompli la platea, dividida en dos bandes simètriques. Ens mostrava, així, a cor obert el desmuntatge de les butaques del pati per a poder substituir posteriorment la moqueta envellida pel continu ús en la darrera etapa de la vida d´aquest edifici, que s´apropa als 100 anys.
Com si estiguérem davant de les càmeres inferiors d´un cor, assistírem a un moment del delicat procés en què un operari (de blanc, per a reforçar la figuració hospitalària) acabava d´actuar sobre les butaques imparells del ventricle dret mentre el de l´esquerra es mantenia íntegre com si continuara desenvolupant la seua funció constant d´impulsió d´un líquid vital a través del passadís central del coliseu a tots els teixits de la societat il·licitana, un organisme que necessita rebre l´oxigen cultural per a mantenir-se dempeus.
Per això cal entendre que la revisió mèdica a l´edifici és imprescindible pel seu manteniment, malgrat perdre programació, i sobretot ho és, quan ja fou objecte d´una gran operació arquitectònica que ens el tornà sà el 1996, no debades al juny es compleixen 20 anys de la reobertura amb l´Orquestra Ciutat d´Elx, la Coral Illicitana i Els Comediants. Aquella intervenció fou el resultat del gran desig d´un poble perquè el Gran Teatre tinguera una llarga vida per davant des d´aquell llunyà 24 de març de 1920 (data que, cal dir, apareix confosa amb el mes de maig d´aquell any en molta informació oficial) quan la Xirgú i Borràs aparegueren darrere d´un teló en el qual encara molts il·licitans ens reconeixem.
Desapareguts els grans cines, el Gran Teatre és la prova fefaent de l´evolució dels espectacles a Elx al llarg del segle XX, vinculada la seua creació a l´operació urbanística que a finals del XIX permeté la destrucció d´horts de palmeres per al creixement de la ciutat i a la formació d´una plaça després de l´enderrocament del Sant Hospital, i enllaçada ara la seua pervivència amb els reptes culturals del XXI. La construcció d´un edifici per a Casino per part del mateixos propietaris en la parcel·la que donava a la Glorieta degué modificar el Gran Teatre en l´imaginari col·lectiu fins a hui dia. L´adquisició per part de la Caja de Ahorros del Suereste de España de les dues finques amb dos arrendataris diferents, acabà per registrar dos propietats diferents, amb la venda d´una d´aquelles a l´empresa exhibidora de Luis Martínez Sánchez i aquesta al municipi.
Caldria que oblidàrem la importància d´entrar al Gran Teatre per un lloc o un altre, la qual cosa ajudaria a resoldre la necessitat de disposar d´un edifici independent que podria convertir-se en un centre cultural complet, en una seu universitària, per què no. Si fa no fa, l´Ajuntament d´Elx no solament ha de garantir que ens puguem tornar a seure la pròxima temporada al Gran Teatre, sinó que ha de donar-li la importància que mereix a un edifici d´aquest tipus dins una societat que n´ha maltractat el patrimoni, un suport municipal que ha de venir necessàriament des del reconeixement a la seua trajectòria en multitud de fullets que es conserven dispersos ací i allà (a l´Arxiu Municipal, al Museu de Puçol, en la web de la Càtedra Pere Ibarra, en col·leccions privades) i del material que se n´ha conservat, com un fanal de l´antic Kursaal que fa uns anys encara donava voltes per l´edifici.
L´exposició d´aquest testimoni de la història de la ciutat, dins, per exemple, de l´argumentació didàctica del MAHE per a les generacions vinents (aquelles que mai coneixeran com es veia una pel·lícula en una gran sala obscura i com les revistes musicals feren oblidar la fam en una altra època), ens permetria ser acurats amb les dades que ens dóna la informació respecte de l´edifici i llevar-li les llegendes sobre les que moltes vegades s´ha construït la ciutat (com la de la soprano que comprà una vegada l´original Kursaal i que no venia d´Itàlia sinó de Valladolid). Solament així assegurarem entre tots que el valor del Gran Teatre es mantinga al llarg del temps, que tornem a sentir el nostre gran cor bategar fort.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine