La Trobada Diocesana de Pastoral, convocada pel bisbe d'Oriola-Alacant, tindrà lloc el pròxim dissabte hui dia 11, a Alacant, a la Sala d'Actes del Bisbat. Aquesta assemblea, oberta als preveres i als diaques, als seminaristes i als membres de Vida Consagrada, així com també als Consells Diocesans, Secretariats, moviments i associacions, als col·legis diocesans i a la Junta Diocesana de CONFER, servirà per presentar el Pla Diocesà de Pastoral del pròxim curs 2016-2017.
És important que l'Església Diocesana d'Oriola-Alacant prepare aquest Pla Diocesà, de cara a evangelitzar el bisbat i així portar la Bona Nova als creients i també als allunyats de la vida de les comunitats parroquials. La pregunta que em faig és si en aquest Pla hi ha lloc per al valencià en la litúrgia i en la vida de l'Església. És a dir: si en aquesta reunió que es farà a Alacant, algun grup proposarà la importància pastoral que té, introduir i utilitzar la nostra llengua en l'Església. O bé el valencià quedarà, com des de fa segles, absent i marginat de la vida de les comunitats cristianes.
Com va dir el papa Pau VIè, "la ruptura entre l'Evangeli i la cultura és sens dubte el drama de la nostra època" (Evangelii Nuntiandi 20). Aquesta ruptura entre Evangeli i cultura és una realitat que patim, des de fa segles, els cristians valencians, que veiem marginada la nostra llengua i la nostra cultura al si de l'Església.
Hui, com sempre, és necessari que l'Església integre totes les cultures. També la nostra. Per això em pregunte ¿com és que, des de fa segles, els bisbes valencians no valoren, estimen i introdueixen la nostra llengua a l'Església, tant pel que fa a la litúrgia com als estudis als Seminaris d'Oriola, de València i de Sogorb-Castelló?
Conec un capellà valencià, Alexandre Alapont, que ha passat pràcticament tota la vida a Zimbabwe. La primera cosa que va fer en arribar al país que l'acollí, va ser aprendre la llengua dels nàmbies, per traduir després la Paraula de Déu a aquesta llengua i així poder celebrar la fe, no en una llengua estrangera, sinó en la llengua d'aquest poble. ¿Per què els bisbes valencians pretenen evangelitzar la cultura dels valencians, prescindint de la llengua d'aquesta cultura? ¿Com és possible que els rectors de les nostres parròquies, des d'Altea a Crevillent, i des d'Elx a Alacant, en ple segle XXI, ens obliguen a deixar la nostra llengua a les portes dels temples?
La Trobada Diocesana Pastoral del pròxim dissabte a Alacant, ¿farà alguna referència concreta a la cultura i a la llengua dels valencians? O bé l'Església del bisbat d'Oriola-Alacant continuarà ignorant la nostra cultura?
M'agradaria, per un sentit pastoral, que l'assemblea del dissabte tinguera en compte (i tractara) la llengua dels cristians de Monòver i de Biar, de la Torre de les Maçanes i de Xixona, de Petrer, de Finestrat i de Tàrbena, per tal que a l'Església d'Oriola-Alacant arribe també a manifestar-se la universalitat de Pentecostès. D'aquesta manera aquests cristians podrien lloar Déu en valencià, cosa que no passa ara, ja que, en ple segle XXI, i més de cinquanta anys després del Vaticà II, el valencià continua expulsat de les nostre parròquies. O de la pàgina web del bisbat d'Oriola-Alacant.
