Aquest és el nucli del missatge del papa Francesc, enviat al secretari general de l´ONU, Ban Ki-moon i a la resta de participants de la Cimera Humanitària celebrada a Istanbul el 23 i 24 d´aquest mes. En aquesta cimera, va ser el cardenal Pietro Parolin, secretari d´Estat del Vaticà, qui encapçalà la delegació de la Santa Seu a aquesta trobada, i qui llegí el missatge del Sant Pare Francesc adreçat als dirigents internacionals.

El discurs del papa, que començà amb una salutació al president de Turquia, i als organitzadors de la trobada, i en concret al secretari general de l´ONU, expressava el seu desig perquè aquesta cimera pose les basses per poder «alleujar els sofriments de milions de persones» que continuen patint encara hui. El papa Francesc, enmig de la indiferència i de l´egoisme de la nostra societat, va fer una crida per tal que «la cimera mostre els seus fruits per mitjà d´una sincera solidaritat i un respecte pels drets i per la dignitat de les persones que pateixen, degut als conflictes, la violència, la persecució i els desastres naturals».

El papa denuncià, una vegada més, amb noms i cognoms, els «interessos que impedeixen trobar solucions als conflictes», com són «el déu del diner» i també «el déu del poder». I per això demanà un «compromís renovat per protegir cada persona, la seua dignitat i els seus drets». Davant el desànim, el pessimisme i la impotència generalitzats, el papa animà a «no donar-nos per vençuts» i a «coordinar les nostres forces i iniciatives», respectant «les diferències, no discriminant sinó acollint». Per això el clam del papa en aquesta trobada va ser molt concret: «Cap família sense llar, cap refugiat sense acolliment, cap persona sense dignitat».

En el seu discurs, el papa va voler reconèixer «la tasca dels qui serveixen i contribueixen a consolar els sofriments de les víctimes de la guerra, dels desplaçats, dels refugiats». Francesc demanà al Primer Món que siga humil i que no s´instal·le en l´autosuficiència, per així deixar que els qui més pateixen «ens ensenyen una lliçó d´humanitat», ja que «aprenent de les víctimes i dels qui sofreixen, serem capaços de construir un món més humà». I per a fer possible això, el papa demanà altres mesures concretes, com canviar «el nostre estil de vida, la política, les opcions econòmiques, les conductes i les actituds de superioritat cultural».

Aquest discurs del papa Francesc no ha pogut ser més adient, ja que el pròxim diumenge celebrarem el Corpus, la festa del Cos i de la Sang del Senyor. I és que honorar el Cos de Crist és indissociable a honorar el cos dels germans, pel fet que el Senyor s´hi fa present en tots els qui pateixen. Ho deia també el papa Francesc el passat dia 18 al Vaticà, en l´audiència als pelegrins: «Ignorar el pobre és menysprear Déu». El Cos de Crist el veiem a la custòdia, al sagrari, a la patena. Però també a les pasteres, als camps de refugiats, en els pobres que pateixen fam i en tots els qui sofreixen. ¿De què ens servirà adorar el Cos de Crist present en el Sagrament de l´altar si menyspreem, oblidem o maltractem el seu cos present en els més dèbils de la nostra societat?

Per això el Corpus és la festa de la caritat, entesa com l´amor a l´altre, com la sol·licitud pels qui pateixen, com la fraternitat amb els més pobres.