13 de mayo de 2016
13.05.2016
Correo urgente

De l'home mire sempre les mans

13.05.2016 | 05:01
De l'home mire sempre les mans

Així comença una de les cançons més boniques de Raimon. Escrita l'any 1964, la lletra d'aquesta cançó repassa les mans de xiquet, «ben netes» i les mans «tan pures de quan érem infants». I també les mans «dels que maten, brutes» i les mans «fines que manen matar». Raimon recorda també en aquesta cançó les «mans tremoloses, eixutes, mans dels amants», les mans «que en la nit busquen allò que no troben mai», i les mans «tan dures dels qui passen fam».

He recordat aquest poema tan bonic de Raimon, amb motiu de la detenció del cap de Manos Limpias, un expert en extorsions i en xantatges per tal d'aconseguir diners. Quin sarcasme anomenar-se Manos Limpias, quan es dedicava a furtar i a omplir-se les butxaques de diners aconseguits d'una manera immoral.

Però al costat d'aquestes mans tacades per la cobdícia i per la idolatria dels diners, també pense en les mans d'aquells governants valencians que van exigir el tancament dels repetidors de TV3 i de Catalunya Ràdio, atacant d'una manera despòtica i tirànica la llibertat d'expressió, ACPV i la nostra llengua. També pense en les mans de l'exministre José Barrionuevo per aquest afer.

Pense també en les mans de l'exconseller Alejandro Font de Mora, quan, amb la seua presència, intentà pressionar i coaccionar els membres de l'AVL, per evitar un pronunciament a favor de la unitat de la llengua. I pense en les mans de tots aquells que amb mentides i amb interessos partidistes, neguen una veritat científica, reconeguda per totes les universitats del món, com és la unitat de la nostra llengua.

Pense en les mans d'aquells que, una vegada i una altra, presentaven absurds recursos contra les sentències del TSJ sobre la nostra llengua, mentre la justícia condemnava la Conselleria d'Educació per no reconèixer la titulació de Filologia Catalana en la convocatòria de les oposicions per accedir al cos docent. Diners de les sentències que no han pagat els qui posaven aquests recursos inútils, sinó tots els valencians.

Pense en les mans dels qui han fet sopars i dinars amb mariscades a costa d'Emarsa, o en les mans dels qui, fraudulentament, s'apropiaven dels diners que havien d'anar a projectes de cooperació internacional, am l'objectiu d'ajudar els països del Tercer Món. Pense en les mans dels qui retallaven els drets dels malalts dependents, mentre que ells cobraven sucosos jornals a finals de mes.

Pense en les mans dels qui van ordenar el tancament de RTVV i de Canal 9, deixant els valencians sense un mitjà públic d'informació. I pense en les mans tacades d'infàmia del senyor Jesús Sanz, que, amb una baixesa moral inqualificable, s'aprofitava del seu càrrec per abusar sexualment de les treballadores de RTVV.

Pense en les mans dels qui han desfet el sistema financer valencià, des de les martingales que van fer a Bancaixa, Bànkia, la CAM o el Banc de València. Pense en les mans dels qui han estat enriquint-se immoralment amb els casos Taula, Gürtel, Nóos, Brugal o Emarsa, Cooperació.

Pense en les mans dels tres presidents de les diputacions valencianes, les mans de Carlos Fabra (i també en les mans de la seua filla Andrea i el seu exabrupte al Congrés de Diputats) les d'Alfonso Rus i les de J. J. Ripoll. I també en les mans dels regidors de l'Ajuntament de València imputats. O en les mans de l'exconseller Rafael Blasco (també a la presó) i de l'exalcalde de Torrevella, Pedro Hernández.

Pense en les mans d'aquells que, en la visita del papa Benet XVI el 2006, s'acostaven a l'altar per rebre el Cos de Crist, les mateixes mans que després van idolatrar els diners enriquint-se d'una manera obscena. Pense en les mans d'aquells que han fet contractes milionaris per la retransmissió a TV de la visita de Benet XVI a València.

Pense en les mans dels qui s'han encegat pel poder i per la riquesa, emborratxats pels diners. Mans que han ignorat els clams i els crits dels pobres i que s'han burlat de la dignitat i del sofriment dels més dèbils. Pense en les mans dels qui han dilapidat milions d'euros (que evidentment no s'han perdut per a tothom, sinó que han anat a les butxaques d'alguns) a Terra Mítica o a l'aeroport de Castelló, a la Fórmula 1 o la Copa d'Amèrica. I en les mans dels dos exdirectius de Terra Mítica i dels vint empresaris condemnats a 305 anys de presó.

Pense en els viatges de plaer del senyor Ortiz, que finalment ha reconegut la connivència que hi havia entre ell i el PP i el finançament il·legal d'aquest partit.

Pense en les mans de la senyora Carolina Punset, que va dir que parlar valencià és de «aldeanos», i en les mans dels militants de Ciudadanos.

Pense en les mans dels qui van assassinar Guillem Agulló o Miquel Grau.

El Psalm 25, com la cançó de Raimon, també parla de les mans, quan el psalmista reconeix l'honestedat dels hòmens justos: «Tinc les mans netes de culpa», en contraposició a aquells que amb les seues mans han embrutat la seua vida, espoliant les persones més fràgils de la nostra societat: «Les seues mans són malintencionades i plenes de favors per subornar». Així, amb les mans plenes de mentida i de trampes, és com han empobrit el País Valencià, enriquint-se ells indecentment.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine