10 de mayo de 2016
10.05.2016
ÚLTIMA HORA
Al menos dos muertos tras chocar un tren y un autobús escolar en Francia

El nou govern valencià, la salut i la sanitat

10.05.2016 | 09:08

El País Valencià té una esperança de vida en bona salut que està per sota de la mitjana estatal i té més territoris amb un nivell alt de mortalitat cardiovascular. Aquests indicadors de salut poden millorar, i per a conseguir-lo les polítiques socials, ambientals, laborals i sanitàries del govern valencià són determinants ja que només entre un 20-30% de les causes de mortalitat poden ser atribuïdes a la biologia, i que les intervencions que milloren la cohesió social, l´habitatge, l´accessibilitat als dispositius sanitaris i el nivell adquisitiu són les que poden donar lloc a millors nivells de salut.
El nou govern ha promogut tres canvis que són bàsics per a la ciutadania: 1) la devolució a una part de la població del dret a l´assistència pública i gratuita; 2) la supresió de co(re)pagaments de medicaments a una part dels pensionistes, instaurat pel RD 16/2012, i 3) la regularització dels pagaments, la restitució del nivell de dependència, el qual havia estat rebaixat, i l´eliminació del co(re)pagament farmacèutic, ortoprotèsic i en centres de dia a les persones amb dependències greus.
Els canvis s´han fet malgrat l´elevat nivell acumulat de deute il·legítim i de deute històric, així com en contra de l´ofegament econòmic i de les directrius del govern central sobre el dèficit, i en desobediència del Tribunal Constitucional.
Aquests canvis són positius però parcials, i poden ser revertits amb facilitat. En primer lloc, la universalitat de l´assistència no s´ha conseguit. Continua l´assistència en mutues privades per a una part dels funcionaris i militars, i s´ha deixat fora de l´atenció pública a les persones amb rendes de més de 100.000 euros, i això suposa la desconnexió de la financiació de la sanitat a partir dels impostos sobre la renda, una ferida mortal per al manteniment d´un sistema públic amb prestacions de qualitat. En segon lloc, en relació amb els copagaments només s´ha millorat la situació dels pensionistes amb rendes inferiors a 18.000 € a l´any, però no al conjunt d´aquests, i s´ha de tenir en compte que els ingressos de les persones no pensionistes –però no el preu de les medicines– han disminuït significativament en relació amb el període previ a la crisi de 2008, mentre la seua aportació fou augmentada al 50%. En tercer lloc, en relació amb les persones amb dependències, per una part, és urgent redefinir i millorar el Sistema Valencià d´Atenció a la Dependència per a agilitzar i respondre a les sol·licituts de més de 12.000 persones i, d´altra, cal incorporar milers de dependents de nivel «moderat». Quart, aquests canvis, a més de no tornar-nos a la situació prèvia a 2012 continuen sense protegir una societat empobrida per les polítiques d´«austeritat», acomiadaments i retallades aplicades a partir de 2008.
A més de parcials i fràgils, aquests canvis són insuficients. Les malalties afecten a persones concretes, però la salut no és una qüestió individual. Factors socials com les desigualtats, les discriminacions, l´acumulació de la riquesa en uns pocs i la pobresa en altres, la qualitat (o la seua absència) de la vivenda o de l´alimentació que et pots permetre, o la contaminació procedent d´activitats industrials no controlades són factors que determinen quanta i quina gent es posa malalta. No es casual que a les ciutats d´Alacant, València i Castelló, la taxa de mortalitat per malalties evitables als barris més marginats en el repartiment de la riquesa siga 2 o 3 vegades major que a la resta.
El model sanitari i el model de serveis socials públics necessiten d´un canvi d´orientació. Un exemple: l´atenció a la salut mental. En lloc de tenir un desenvolupament comunitari i integrador, la qual cosa requereix recursos, prevenció i rehabilitació, es manté pobre i retallada, mantenint el paper d´unes (poques) places en uns centres «manicomials», en bona part, privats.
En tercer lloc, les retallades i les privatitzacions sanitàries han de ser revertides amb urgència a un servei 100% públic. Els comités d´empresa de les 5 concesions administratives han fet denúncia de les polítiques de l´empresa (DKV, Ribera Salud, Centene ...). L´empresa «contesta» amb expedients sancionadors i l´acomiadament del delegat Jesus Monera. Sabem que l´ànim de lucre actua en la nostra contra. I també la política de les institucions, partits i governs que actuen a favor seu, per exemple votant al parlament europeu a favor del TTIP i de considerar delicte el fet de fer públic com les grans empreses fan els seus negocis. Cal revertir de forma immediata els hospitals i centres privatitzats de la Marina Alta, la Ribera, Manises, el Vinalopó i Torrevella. Cal obrir els centres de salut per les vesprades durant l´estiu. Cal auditar i paralitzar el pagament del deute il·legítim que ofega el nostre finançament.
El que hem viscut fins ara ens parla no d´un canvi sòlid de model sinó d´alguns canvis parcials i de continuitats que no desapareixen. No semblen tenir un nou full de ruta definit per a «reconstruir» el model sanitari del País, i els grans canvis no s´improvisen. Ens podem trobar amb un recanvi que acabe ofegant les esperances de canvi.

(*) Signen també aquest article Miquel Martorell, Isaias Ledesma i Manuel Giron en representació de Marea Blanca Comarques del Sud País Valencià.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine