El palmerar que no té salvació

20.04.2016 | 04:22
El palmerar que no té salvació

El 9 de maig es complirà el 30é aniversari de l´aprovació de la Llei 1/1986 per la qual es regula la tutela del Palmerar d´Elx, l´objecte de la qual era la protecció i foment de la palmera datilera d´Elx i el seu terme municipal amb el fi de garantir-ne la continuïtat històrica dels valors naturals i culturals que representen. El Decret 133 del mateix any desplegava la Llei i fixava les obligacions de l´Administració i els particulars, l´article 31 d´aquest Reglament és clar i rotund: «Els propietaris [...] hauran de vetllar per la integritat física [dels horts, de les palmeres]. Per aquest motiu realitzaran les tasques pertinents segons l´ús i el costum d´un bon llaurador». Ara la pregunta: tot aquest desplegament legislatiu ha servit per a protegir el Palmerar d´Elx, i que ens arribe al present corregit i augmentat? Pensem el mateix que tu: no, en absolut. Les proves plouen en obrir els ulls i mirar al voltant.
Al setembre de 2011 –tampoc no volem anar més arrere–, l´IECBV informà l´Ajuntament i la Direcció General de Patrimoni Cultural de l´estat d´abandonament dels horts mitjançant un informe gràfic raonat que comprenia una mostra de vint horts –després, en no obtindre resposta, insistírem en quatre més– localitzats en un radi de tres quilòmetres del centre de la ciutat. En l´informe posàvem l´èmfasi en l´accelerat procés de destrucció del palmerar de fora del nucli urbà; però, també citàvem casos de la ciutat, en concret d´horts que quedaven dins de l´àrea declarada Patrimoni de la Humanitat. Per fi, pocs dies abans d´acabar l´any, la Junta Gestora del Patronat del Palmerar ens remetia una còpia dels acords que havia pres sobre els vint primers horts que havia denunciat l´IECBV. De forma resumida, direm que la Junta Gestora havia acordat, en tots els casos excepte un, «apercibir al propietario». És a dir, els tècnics havien confirmat l´estat d´abandonament que l´IECBV denunciava i comminaven els propietaris que practicaren unes intervencions concretes per a restituir l´estat correcte de l´hort corresponent. Esperàrem un any a comprovar les conseqüències dels acords de la Junta, però com que fora del paper imprés tot continuava igual, decidírem fer pública la nostra preocupació a través dels mitjans de comunicació (INFORMACIÓN 10/11/12). El Síndic de Greuges ens donà la raó en les denúncies que presentàvem davant de les administracions, local i autonòmica, i que ni per cortesia ens contestaren. Tot inútil, les palmeres seguien morint-se.
A risc d´estar equivocats, però sempre disposats a corregir la nostra opinió si ens donen proves en contra, direm el nostre parer. La legislació actual sobre protecció del palmerar s´ha evidenciat inútil, perquè no el protegeix; és inútil per se o per culpa dels responsables d´aplicar-la, tant se val –és oportú recordar que el Patronat del Palmerar va estar 6 anys sense convocar-se, fa uns mesos per fi es va reunir, s'estan complint els acords que es prengueren?–. Les administracions, per les conseqüències observables, sembla que han decidit practicar una espècie de replegament bèl·lic cap a la fortalesa imaginària que constitueix el nucli urbà i el reducte vegetal que conforma el Patrimoni; els horts que queden fora han sigut abandonats, i estan patint una desfeta accelerada: horts del voltant de Biscarra, horts del camí del Barrancó, hort de la Cagona, horts de palmeres d´enfront de l´Alcúdia, horts del camí vell Crevillent-Santa Pola, horts del voltant del Tiro de Pichón, etc. Tot plegat conforma un palmerar, el de l´extraradi, que no té salvació en la majoria dels casos. S´ha deixat al propietari sol, exigint-li que faça front a la conservació d´una planta, que no dóna cap benefici econòmic, encara més, li dificulta el desplegament d´altres activitats. Fins a on sabem, el llaurador no té cap visió idíl·lica de la palmera, per a ell és una planta més, i per tant no va a lamentar la seua desaparició si no li resulta rentable, tot el contrari. Un corol·lari: si un hort tradicional està ben conservat, no és una explotació agrícola. Finalment, mirem si està segura la fortalesa. Reconeixem que ha de ser molt costós mantenir els horts, i que veiem intents (no parlem en cap moment de plagues) de millora, però comencen a fer-se eterns alguns problemes, com, per exemple, el reg dels horts del marge dret de la rambla: Tomballops, Comptador i Bon Lladre; abandó de l´hort del Rosari, hort del Nal (antiga casa M. Hernández), hort de l´Arbre, hort que fita amb el de Malla, hort del Bosquet, etc., alguns d´ells catalogats com Patrimoni de la Humanitat.
Dels horts esmentats, i molts d´altres, n´hi ha que no tenen salvació, i n´hi ha altres que sí, què estem disposats a fer? Altres associacions, com (Salvem) Volem Palmerar, que desitgem que continuen ben actives, han contribuït també a remoure consciències sobre el problema que planteja la conservació del palmerar, però el poder executiu està en altres braços, aquests són els que han d´arromangar-se, sense perdre massa temps.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine