El 9 de maig es complirà el 30é aniversari de l´aprovació de la Llei 1/1986 per la qual es regula la tutela del Palmerar d´Elx, l´objecte de la qual era la protecció i foment de la palmera datilera d´Elx i el seu terme municipal amb el fi de garantir-ne la continuïtat històrica dels valors naturals i culturals que representen. El Decret 133 del mateix any desplegava la Llei i fixava les obligacions de l´Administració i els particulars, l´article 31 d´aquest Reglament és clar i rotund: «Els propietaris [...] hauran de vetllar per la integritat física [dels horts, de les palmeres]. Per aquest motiu realitzaran les tasques pertinents segons l´ús i el costum d´un bon llaurador». Ara la pregunta: tot aquest desplegament legislatiu ha servit per a protegir el Palmerar d´Elx, i que ens arribe al present corregit i augmentat? Pensem el mateix que tu: no, en absolut. Les proves plouen en obrir els ulls i mirar al voltant.

Al setembre de 2011 -tampoc no volem anar més arrere-, l´IECBV informà l´Ajuntament i la Direcció General de Patrimoni Cultural de l´estat d´abandonament dels horts mitjançant un informe gràfic raonat que comprenia una mostra de vint horts -després, en no obtindre resposta, insistírem en quatre més- localitzats en un radi de tres quilòmetres del centre de la ciutat. En l´informe posàvem l´èmfasi en l´accelerat procés de destrucció del palmerar de fora del nucli urbà; però, també citàvem casos de la ciutat, en concret d´horts que quedaven dins de l´àrea declarada Patrimoni de la Humanitat. Per fi, pocs dies abans d´acabar l´any, la Junta Gestora del Patronat del Palmerar ens remetia una còpia dels acords que havia pres sobre els vint primers horts que havia denunciat l´IECBV. De forma resumida, direm que la Junta Gestora havia acordat, en tots els casos excepte un, «apercibir al propietario». És a dir, els tècnics havien confirmat l´estat d´abandonament que l´IECBV denunciava i comminaven els propietaris que practicaren unes intervencions concretes per a restituir l´estat correcte de l´hort corresponent. Esperàrem un any a comprovar les conseqüències dels acords de la Junta, però com que fora del paper imprés tot continuava igual, decidírem fer pública la nostra preocupació a través dels mitjans de comunicació (INFORMACIÓN 10/11/12). El Síndic de Greuges ens donà la raó en les denúncies que presentàvem davant de les administracions, local i autonòmica, i que ni per cortesia ens contestaren. Tot inútil, les palmeres seguien morint-se.

A risc d´estar equivocats, però sempre disposats a corregir la nostra opinió si ens donen proves en contra, direm el nostre parer. La legislació actual sobre protecció del palmerar s´ha evidenciat inútil, perquè no el protegeix; és inútil per se o per culpa dels responsables d´aplicar-la, tant se val -és oportú recordar que el Patronat del Palmerar va estar 6 anys sense convocar-se, fa uns mesos per fi es va reunir, s'estan complint els acords que es prengueren?-. Les administracions, per les conseqüències observables, sembla que han decidit practicar una espècie de replegament bèl·lic cap a la fortalesa imaginària que constitueix el nucli urbà i el reducte vegetal que conforma el Patrimoni; els horts que queden fora han sigut abandonats, i estan patint una desfeta accelerada: horts del voltant de Biscarra, horts del camí del Barrancó, hort de la Cagona, horts de palmeres d´enfront de l´Alcúdia, horts del camí vell Crevillent-Santa Pola, horts del voltant del Tiro de Pichón, etc. Tot plegat conforma un palmerar, el de l´extraradi, que no té salvació en la majoria dels casos. S´ha deixat al propietari sol, exigint-li que faça front a la conservació d´una planta, que no dóna cap benefici econòmic, encara més, li dificulta el desplegament d´altres activitats. Fins a on sabem, el llaurador no té cap visió idíl·lica de la palmera, per a ell és una planta més, i per tant no va a lamentar la seua desaparició si no li resulta rentable, tot el contrari. Un corol·lari: si un hort tradicional està ben conservat, no és una explotació agrícola. Finalment, mirem si està segura la fortalesa. Reconeixem que ha de ser molt costós mantenir els horts, i que veiem intents (no parlem en cap moment de plagues) de millora, però comencen a fer-se eterns alguns problemes, com, per exemple, el reg dels horts del marge dret de la rambla: Tomballops, Comptador i Bon Lladre; abandó de l´hort del Rosari, hort del Nal (antiga casa M. Hernández), hort de l´Arbre, hort que fita amb el de Malla, hort del Bosquet, etc., alguns d´ells catalogats com Patrimoni de la Humanitat.

Dels horts esmentats, i molts d´altres, n´hi ha que no tenen salvació, i n´hi ha altres que sí, què estem disposats a fer? Altres associacions, com (Salvem) Volem Palmerar, que desitgem que continuen ben actives, han contribuït també a remoure consciències sobre el problema que planteja la conservació del palmerar, però el poder executiu està en altres braços, aquests són els que han d´arromangar-se, sense perdre massa temps.