Aquestes van ser les paraules del papa Francesc en l´homilia del passat dia 5, en comentar la lectura dels Fets dels Apòstols (4:32-5:11) a propòsit de la idolatria dels diners i de la cobdícia d´Ananies i de Safira, i en contraposició a la comunió de béns, que feia que els primers cristians ho tingueren tot en comú, i per això cap d´ells «no deia que fóra seu, res d´allò que li pertanyia».

Les paraules de Francesc coincideixen amb la negativa de l´alcalde de València a convertir el Cap i Casal en una mena de Las Vegas, per la proposta del grup inversor ARC de construir a la Marina Reial un hotel de luxe, amb un casino.

Fa quatre anys també hi hagué un intent de fer a Orpesa, una mena de Las Vegas: «Eurovegas». Tot i el recolzament de la Generalitat i del seu president, Alberto Fabra, que mostrà «su apoyo a esa propuesta», Eurovegas no tirà avant. Incomprensiblement, Alberto Fabra afavoria aquest projecte lúdic i degradant per a les persones, assegurant que «el Gobierno Valenciano dará toda su ayuda a Marina d´Or para que acoja Eurovegas».

Algú em va dir imprudent o alarmista, o fins i tot irresponsable, per alegrar-me que aquest complex lúdic i turístic no vinguera al País valencià. I ho argumentaren amb els llocs de treball i la prosperitat que hauria portat aquesta macro empresa dedicada al joc.

Però en qüestió d´ocupació, ¿és igual la manera com es creen llocs de treball? ¿No hem après res després del fracàs de la construcció i de la corrupció que hi havia al darrere?

Descartada la Plana Alta, semblava que Madrid (amb el recolzament de la senyora Esperanza Aguirre) o el Baix Llobregat haurien de carregar amb aquest desficaci, que, no ho oblidem, només hauria enriquit els amos capitalistes que, ells sí, haurien fet un bon negoci.

Afortunadament, el valencià Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, amb molt bon criteri, va donar a conèixer l´opinió que li mereixia Eurovegas, davant la possibilitat que s´instal·lara en terrenys del bisbat.

El bisbe Agustí, un pastor senzill i sol·lícit i molt pròxim als problemes de la gent, afirmava «des dels criteris morals de la Doctrina Social de l´Església», que en Eurovegas, el «possible benefici econòmic presenta molts dubtes» en relació «a la seua eficàcia real i a la seua conveniència», ja que anaven «dirigits a l´acumulació d´un capital que queda fora i lluny del lloc on s´ha treballat». Però sobretot, el bisbe Agustí alertava d´un negoci «que explota el joc d´atzar en grans proporcions, vinculat amb operacions especulatives i el foment dels diners fàcils». Encara més: la principal objecció a aquesta macro empresa, era «el preu humà, l´estil de vida degradant per a la persona, amb ludopaties, drogoaddiccions, dependències, depressions i la manca d´escrúpols, els abusos, el consum i la disbauxa, així com les exempcions de moltes obligacions tributàries i legals», i també els «perjudicis ecològics del terreny» on s´hauria instal·lat aquesta empresa.

I és que la Paraula de Déu alerta els cristians del perill dels diners i sobretot, dels diners guanyats il·lícitament i per això la Bíblia abomina els qui «trafiquen en guany il·lícit» (Pr 1:19). Per això l´Escriptura ens posa en guàrdia perquè la nostra conducta «siga lliure de cobdícia» (He 13:5), ja que «el cobejós, de diner no en té mai prou» (Ecle 5:9).

També la senyora Mª José Muñoz Peirats, en un excel·lent article (Levante, 30 de juny de 2012) ens alertava dels perills d´Eurovegas per la corrupció i les màfies, així com per les exempcions fiscals al joc.

I és que Eurovegas hauria propiciat la ludopatia i l´explotació sexual de dones sense recursos, al voltant d´un negoci basat en el diner fàcil.

¿Era Eurovegas a Orpesa o ara el nou projecte d´ARC a València el model que volem per a les generacions futures? ¿Un model basat en el joc i la ludopatia? ¿No és més lògica l´actitud de l´alcalde Joan Ribó, en no voler que València imite Las Vegas amb negocis i diners fàcils?

Com deia el bisbe Agustí Cortés, no ens convenia Eurovegas (malgrat que podia haver crear ocupació) ja que hauríem d´haver pagat un preu humà capaç de destrossar una economia bassada en l´esforç del dia a dia i en l´honradesa del treball i de l´esforç. Per això mateix trobe molt encertada l´actitud de l´alcalde Joan Ribo, de no fer de València una nova versió de Las Vegas.