Jesús: rostre de la misericòrdia de Déu

Enguany la festa de la Santa Faç pren un relleu més important, degut a aquest Jubileu de la Misericòrdia, on el papa Francesc ens presenta Jesús com el rostre de la misericòrdia de Déu. Aquest Any Sant s'inaugurà a la basílica de Sant Pere del Vaticà el passat 8 de desembre, per commemorar el 50è aniversari de la clausura del Vaticà II. També al monestir de la Santa Faç, així com a la catedral d'Oriola i a la cocatedral d'Alacant, el bisbe Jesús Murgui obrí questes portes de la Misericòrdia, que esdevindran durant tot l'Any Sant, fonts de perdó i de gràcia.

El text de la Butla (que consta de 25 números) ens presenta Jesús com el rostre de la misericòrdia del Pare, una misericòrdia que «és font d'alegria, de serenor i de pau» (nº 2). El papa ha volgut subratllar, com la misericòrdia de Déu «és la paraula que revela el misteri de la Santíssima Trinitat» (nº 2).

El papa ens recorda el Concili Vaticà II, un esdeveniment que l'Església «sent la necessitat de mantindre viu» (nº 4). I és que després d'uns anys durant els quals el Concili havia quedat com «congelat», el papa Francesc ens torna a posar al davant la necessitat de recuperar el Vaticà II, com aquell vent de l'Esperit que va fer possible «parlar de Déu als hòmens del seu temps d'una manera més comprensible» (nº 4) .

El Déu «pacient i misericordiós» (nº 6) és el binomi que l'Antic Testament utilitza per descriure la naturalesa de Déu. Però és en el rostre misericordiós de Jesús, icona del Pare, que els cristians podem «percebre l'amor de la Santíssima Trinitat» (nº 8). De fet, com subratlla el papa en aquest text, és en les paràboles de la misericòrdia (l'ovella perduda, la moneda perduda i sobretot el fill pròdig, del capítol 15 de l'Evangeli de Sant Lluc) on Jesús revela la naturalesa del Déu compassiu i misericordiós (nº 9). Per això la misericòrdia és «la biga mestra que sosté la vida de l'Església» (nº10) i allò que dóna plenitud i sentit a la fe dels creients. Si sense el perdó «quedà només una vida infecunda i estèril» (nº 10), l'Església té «la missió d'anunciar la Misericòrdia de Déu» a tot el món (nº 12).

En aquest Any Sant de la Misericòrdia, on el papa ens exhorta a ser «Misericordiosos com el Pare és misericordiós» (nº 14), Francesc també ens encoratja a estar al costat dels més vulnerables de la nostra societat, «a obrir el cor als qui viuen en les perifèries existencials» (nº 15), a escoltar el crit d'auxili dels nostres germans i a obrir els nostres ulls a les misèries del món, per tal de fer-nos càrrec dels qui pateixen. El papa ens demana alleujar les ferides «amb l'oli del consol, a embenar-les amb la misericòrdia i a curar-les amb la solidaritat» (nº15).

El text de la butla exhorta els confessor a ser signes de la Misericòrdia de Déu en el sagrament de la Reconciliació (nº 17) i a aprofitar aquest Jubileu com un «temps oportú per a canviar de vida» (nº19). Per això el papa ens crida a tots a la conversió, però sobretot als qui provoquen la violència o als qui promouen o són còmplices de la «corrupció», que el papa qualifica com a «ferida putrefacta de la societat», i «greu pecat» (nº 19). La corrupció, tan freqüent en la vida política del País Valencià, és per al papa «una obstinació en el pecat, que pretén substituir Déu, amb la il·lusió dels diners com a forma de poder» (nº 19).

Per altra part, és bonic que el papa Francesc ens recorde les expressions que utilitzaren els dos papes del Concili: Joan XXIII, amb el «remei» o la «medicina de la misericòrdia», abans que la severitat, i Pau VIè, amb la idea d'identificar l'espiritualitat de l'Església amb el bon samarità. El papa també insisteix en el fet que aquest Any de la Misericòrdia ha d'afavorir el trobament amb els jueus i els musulmans, per viure oberts al diàleg i per eliminar així la violència i el menyspreu entre persones (nº 23).

Durant aquest Any Jubilar convocat el papa Francesc, i en especial hui, en la peregrinació dels alacantins al monestir de la Santa Faç, els cristians, com a finals del segle XV, hem de cridar: «Faç divina, misericòrdia», per fer de l'Església com l'altaveu de la misericòrdia de Déu, per tal que enmig del nostre món ressone com a paraula i gest de perdó, d'ajuda i d'amor. Només així farem possible unes comunitats cristianes capaces de confortar i perdonar, de portar esperança i ser font de pau i d'alegria, sobretot per als qui més sofreixen.