Dissabte Sant

25.03.2016 | 04:30
Dissabte Sant

El Dissabte Sant és el dia en el qual l'Església, amb Maria, vetla en silenci a prop del sepulcre del Senyor. Com ahir, Divendres Sant, tampoc hui l'Església celebra l'Eucaristia.


El Dissabte Sant és un dia per meditar la Passió del Senyor i per agrair, al costat del sepulcre de Jesús, el do de la seua mort, mentre esperem la seua santa Resurrecció.


En aquest Dissabte Sant, com diu Carme Gomà en el seu llibre «Pregàries seguint l'any litúrgic», hem de descobrir que, també «a voltes la nostra vida està plena de silenci, solitud, absència, menudes o grans morts». I a pesar de l'aparent fracàs, hem de donar gràcies a Déu «perquè quan sembla que s'ha acabat tot, encara ens queda el Senyor ple de vida». Com el gra de blat, que si no cau a terra i no mor, no pot donar fruit, també Jesús, deixat al cor de la terra, destruirà la mort, la seua i la nostra, amb la seua mort i la seua Resurrecció.


L'himne de la pregària del matí d'aquest Dissabte Sant, expressa el pas de Jesús per la regió dels morts (lloc on la mort retenia captius tots els hòmens) per tal d'alliberar-los: «El Fill de Déu/ se'n duu al Pare/ l'home caigut,/ cridat a viure/ net de la pols/ que el sepultava». Jesús, baixant a la regió dels morts, alliberà Adam i tots aquells que estaven encadenats per la mort: «On estàs, Adam?/ Vinc a salvar-te./ Vinc amb la creu/ a fer-te lliure./ Estaràs amb mi,/ com anhelaves,/ demà al matí/ del tercer dia».


Va ser Jesús qui va trencar el poder de la mort, atorgant la pau i la llibertat a aquells que estaven subjugats per la nit i per la tenebra. Així s'adreça Jesús a Adam, captiu de la mort, en aquest himne del Dissabte Sant: «La pau amb tu!/ Acull la crida./ Amunt el cor!/ Rep l'esperança/ d'un nou futur/ que t'il·lumina/ enllà del fang:/ l'albor de Pasqua». Per això el pas de Jesús per la regió de la mort, en el silenci del Dissabte Sant, fa que aquest dia siga «dia de lloança,/ dia de perdó/ que ens farà dignes/ de contemplar/ la faç divina».


Tota la pregària del matí, en aquest Dissabte Sant, ens parla del repòs i de la confiança en el Déu de la vida. En el Déu de Jesús que és Déu de vius i no de morts. Així el Psalm 4 diu: «El Senyor m'escolta sempre que l'invoque....M'adorm en pau i em sent en vós segur, només en vós, Senyor».


I el Psalm 15 també està ple de confiança en el Déu que ens allibera de la mort, en el Déu que no deixà que el seu Fill quede encadenat per la mort: «Fins el meu cos reposa confiat; no abandonareu la meua vida enmig dels morts, ni deixareu caure a la fossa el qui vos estima». És el Déu de la vida que alliberà Jesús del poder de la mort: «M'ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a la vostra presència, al vostre costat, delícies per sempre».


I encara, el cant de les Lamentacions (Lm 3:40-42,49-60) ens exhorta a confiar plenament en el Déu que ens trau de la mort i ens dóna la vida per sempre. Com va fer amb Jesús. Com fa amb tots els qui moren: «Vos he cridat pel vostre nom, oh Senyor, des de la fossa profunda. Heu sentit el meu clam. Escolteu el meu crit d'auxili! Quan vos cridava, vos heu acostat i m'heu dit: "No tingues por". Heu rescatat la meua vida». En aquest Dissabte Sant, sepultats en la mort de Crist, sabem que és ell qui, baixant al país dels morts, ha fet esclatar les portes de bronze i ha trencat els panys d'acer que retenien captius els hòmens. I per això ens ha alliberat de les cadenes del pecat.


En el silenci d'aquest Dissabte Sant, Jesús, com el gra de blat enterrat a terra, fa nàixer en l'Església una nova primavera, plena dels fruits de l'Esperit.


En aquest Dissabte Sant, mentre Jesús assumeix el dolor del nostre món, i la seua sang renova tot l'univers, el Senyor fa nàixer una nova esperança en tots els qui sofreixen.


En aquest Dissabte Sant, quan Jesús està adormit en el ventre de la terra i en la pau de Déu, podem descobrir la força de Déu que el ressuscitarà, ja que no l'abandonarà enmig dels morts.


En aquest Dissabte Sant, quan sabem que la fossa de la mort no podrà empresonar Jesús, és l'hora de confiar en el Déu de la misericòrdia, que és sempre més fort que qualsevol mort.


En aquest Dissabte Sant, quan aparentment tot sembla un fracàs, perquè la llosa del sepulcre sembla tindre Jesús captiu de la mort, sabem que aquesta mort no té l'última paraula, ja que Déu alliberarà Jesús de la mort, per tornar-lo a la vida.


El Dissabte Sant és un camí d'esperança, on Déu, el Déu de la vida, està al costat del seu Fill i de tots nosaltres, per tal d'omplir-nos de plenitud i de pau, mentre esperem el matí de Pasqua.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine