Les persones de hui vivim enmig de la voràgine d´informació, tant de la imatge com de la paraula, en un món que ha transcendit les xicotetes fronteres del nostre voltant, i que ens fa sentir impel·lits a replantejar-nos constantment les bases d´este, les bases de la nostra convivència, potser buscant un model de societat que s´adapte a la nova mentalitat o als nous valors que anem construint. Alguns diran que és l´univers de la mundialització. Uns altres creuran que és la conseqüència necessària dels canvis: des d´una societat rural a una urbana> industrial> terciària€ Fins i tot, algú afirmarà que és la plasmació d´una major sensibilitat o formació personal i col·lectiva, a ramals de l´evolució i el progrés.
Així és com s´arriba, en el tracte amb animals, a esclats d´estupefacció o a esclats de ràbia, davant de fets que els uns consideren normals, però els altres, anormals. I és precisament aquí on sembla que es trenca l´harmonia o el consens social, per mantindre´s ancorats en el passat els uns, per defensar el nou món o la nova sensibilitat els altres. És el cas de: la solta d´ànecs al port de Sagunt, trencà de la cassola amb rates al Puig, el bou embolat, «Toro de la Vega», corregudes de bous€
La inèrcia dels costums és l´arma. És la tradició -afirmen- per defensar determinades actituds agressives contra els animals. No obstant això, tots comprenem que les tradicions, que estan en la base de la integració i l´estabilitat d´una col·lectivitat, també evolucionen o muten, estan subjectes a canvis o transformacions. I els nous valors que van sorgint, precisament els anem construint per garantir millor eixa integració i cohesió social, per donar sentit a l´individu de la nova societat, del nou món: per tant, en lloc d´amor a la tradició -segons afirmen-, podria dir-se que és més bé resistència als canvis, inadaptació al futur.
L´espectacle de la mort de ningú (tampoc d´un animal) no pot emparar-se en apel·lacions a la llibertat de qui vulga realitzar-ho o contemplar-ho. No són valors positius. Les societats de hui aspiren a eradicar el dolor (de persones, també d´animals), pretenen extirpar l´exaltació del gaudi o alegria davant el patiment o la mort.
Violència és la paraula. La violència no és dolenta segons la classe de víctima (persona o animal), és dolenta per si mateixa i embruteix tot aquell que la practica. La violència humilia, degrada o fa patir la víctima. De segur que no estem per la brutedat, no estem per la crueltat, tampoc per justificar-la. I tampoc per obstruir el pas dels nous valors, que substitueixen els vells, en una marxa cap endavant que enorgullisca tots els individus d´un col·lectiu.
