D'aquesta manera és com va qualificar (o desqualificar) la senyora Rita Barberà, senadora pel PP, la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat. No sé si la senyora Barberà va pensar que aquesta Comissió és una dels diversos organismes de les Corts Valencianes, integrada pels diputats i diputades elegits en les eleccions autonòmiques del passat 24 de maig. Qualificant de «Tribunal popular totalitario» aquesta comissió, la senyora Rita Barberà ¿està definint així els membres del PP, Jorge Bellver, Ruben Ibañez, J. J. Zaplana, Mª José Català i Eva Ortiz que formen part d'aquest organisme? No sé què pensaran aquets càrrecs del PP, que la senyora Barberà defineix com a integrants d'un «Tribunal popular totalitario». No crec que els faça massa gràcia, tot i que els membres del PP, sempre li han rigut les gràcies a la qui fou alcaldessa de València.

La senyora Barberà va votar (supose) el 24 de maig de l'any passat la llista del seu partit, en unes eleccions lliure i plenament democràtiques, tot i que els resultats d'aquests comicis no deurien ser els que més li agradaren a l'exalcaldessa de València. Però no podrà negar la senyora Barberà que van ser unes eleccions exactament igual de democràtiques, que les que la van fer seure, per majoria absoluta, al capdavant de l'Ajuntament del Cap i Casal.

Per altra part, cal recordar que cap diputat d'aquesta comissió no es va oposar a que la senyora Barberà fos cridada a donar explicacions sobre la seva activitat pública. També els membres del PP veieren oportú que la senyora Barberà anara a les Corts. ¿De veritat creu la senyora Barberà que una comissió de les Corts Valencianes és un «Tribunal popular totalitario», o bé és l'excusa que ha utilitzat per no donar explicacions i no respondre les preguntes dels membres d'aquesta comissió?

Fa molta llàstima que la senyora Rita Barberà es negue a donar explicacions a aquells que la van nomenar senadora. Però a més d'això, la senyora Barberà té un problema greu, i és que ella va ser elegida senadora per un «Tribunal popular totalitario», amb la qual cosa, no sé si ella vorà moralment lícit aquest càrrec que exerceix a Madrid. Per això té «gràcia» que la senyora Barberà, que desqualifica aquells que la van elegir, no tinga cap problema en aceptar un càrrec que naix d'un «Tribunal popular totalitario». Si de veritat la senyora Barberà creguera el que ha dit respecte a la comissió que l'ha citada, i fóra conseqüent amb les seues declaracions, hauria de dimitir immediatament, ja que continuar com a senadora elegida per un «Tribunal popular totalitario», hauria de ser del tot incoherent per a ella.

Els polítics, per no caure en la corrupció, i ser exemples d'honestedat, haurien de tindre molt present el Psalm 11, quan Déu denuncia així els mentiders: «Tot el que diuen els uns als altres és mentida, fruit d'uns llavis aduladors i d'un cors fals» (Ps 11:3). I també el Psalm 100, que és una crida a l'honestedat en els servidors públics: «Portaré les coses de palau amb honradesa de cor, no em proposaré aconseguir cap objectiu innoble, m'és insuportable l'home d'ulls altius i de cor arrogant, són hòmens de conducta irreprensible els qui estan al meu servei. No tindran lloc al meu palau els hòmens fraudulents, no es mantindrà a la meua presència, cap mentider» (Ps 100: 2,3,5-7).

Que la senyora Rita Barberà i cadascun dels nostres polítics, examinen els seus comportaments.