18 de febrero de 2016
18.02.2016
Tribuna

«Es deixaven corrompre per afany de diners»

18.02.2016 | 05:00
«Es deixaven corrompre per afany de diners»

Així descriu el primer llibre de Samuel (1S 8:3) l'actitud immoral dels dos jutges, Joel i Abies, fills de Samuel. I és que en compte d'imitar el bon exemple de son pare, Samuel, el jutge just, els seus dos fills «no seguien el seu mateix camí», i com a jutges perversos i corromputs, «acceptaven presents i falsejaven la justícia». És el que estem veient al País Valencià des de fa mesos. Al País Valencià i també a Catalunya amb els casos Pujol Ferrusola o Millet, a Madrid amb el cas Púnica, a Andalusia amb els Eros, a Mallorca amb el cas Matas...

Al País Valencià la corrupció s'ha manifestat en els casos Brugal, Emarsa, Canal 9, Cooperació, Terra Mítica, Carlos Fabra, Francisco Martínez, Ivam, Acuamed, Fórmula 1, Gürtel, Nóos, Ciegsa, Cacsa, Avialsa, Ritaleaks o el cas Taula, el més recent.

Són els regals de rellotges Ròlex, de 18000 euros i Nautilius, de 19000 o els anells d'or blanc de 64 quirats. Són les comissions (3%?) o els xecs d'Avialsa relacionats amb el qui va organitzar les caceres de l'exconseller Serafín Castellano. Són els sobrecostos de milions d'euros en col·legis, les factures falses, els 300000 euros en dinars amb mariscades d'ostres i de llangostins a càrrec dels ciutadans, i hotels a 771 euros en una suite de l'hotel Gallery Art de Florència. Són els regals o els milers d'euros cobrats per comissions en un PAI. Són els condemnats i ja empresonats, Carlos Fabra, que va ser president de la Diputació de Castelló de la Plana, el superconseller Rafael Blasco, o l'exalcalde de Torrevella, Pedro Hernández Mateo... És el cas escandalós de nou regidors del PP de l'Ajuntament de València imputats o la senyora Milagrosa Martínez, expresidenta de les Corts Valencianes, o els exdiputats Vicente Rambla o Ricardo Costa. És el blanqueig de diners, la prevaricació i els suborns i la malversació que afecta a regidors, exregidors, assessors i militants del PP...

Davant d'aquest escàndol, el secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin, instava recentment l'Església mexicana a «alçar la seua veu contra la corrupció», que no és sinó la idolatria dels diners. I el papa Francesc deia el dissabte 13 a la basílica de la Mare de Déu de Guadalupe: «El santuari de Déu no són els diners sinó la vida dels seus fills, especialment dels jóvens sense futur i dels ancians oblidats en tants racons». I el papa, amb valentia, seguia així: «El santuari de Déu són les famílies que necessiten dels mínims necessaris per a poder construir-se i alçar-se. El santuari de Déu és el rostre d'aquells que ixen als nostres camins». Quants milions espoliats i quantes famílies que no poden arribar a finals de mes i ells amb mariscades i suborns!

El dia 13 a la catedral de la ciutat de Mèxic, el papa demanava als bisbes mexicans que tingueren «coratge profètic» per acabar amb el narcotràfic i amb la corrupció. I els recordava (també hi havia present el cardenal Cañizares que acompanya el papa en aquest viatge), que a l'Església, (que no necessita prínceps sinó testimonis del Senyor) no hem de tindre «por a la transparència». Encara, un dia després, el 14, a Ecatepec, el papa denunciava una pràctica ben freqüent entre molts polítics del País Valencià: «No es pot tindre pa, a base de la suor de l'altre». I per això Francesc denunciava les «injustícies que atempten directament contra el somni de Déu». Amb paraules clares, el papa s'escandalitzava d'aquells que «prenen els béns dels altres, que han estat donats a tots, per utilitzar-los només ells».

La corrupció, amb el suborn i el frau, les mentides i la idolatria dels diners, porten els corruptes a la buidor més absoluta i efímera, entre d'altres coses perquè ningú no s'emporta res amb ell, quan el porten al cementeri.

Malgrat que tant el Deuteronomi com el Levític o els profetes prohibeixen robar, han estat molts els polítics que, d'una manera indecent, han saquejat els béns públics dels valencians per enriquir-se, aprofitant-se i robant als pobres i a les viudes. Aquests són, com diu Jesús, «com sepulcres emblanquinats, que per fora es veuen bonics, però per dins són plens d'ossos». I Jesús afegia denunciant aquells (i aquests) escribes i fariseus: «Així també vosaltres, per fora sembleu gent de bé als ulls dels hòmens, però per dins sou plens d'hipocresia i de maldat» (Mt 23:27-18).

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine