28 de enero de 2016
28.01.2016
Tribuna

El jesuset del miracle

28.01.2016 | 05:22
El jesuset del miracle

Com cada any, demà 29 de gener, Alcoi celebra la festa del Jesuset del Miracle, en record del furt i posterior trobament del Santíssim Sagrament, el 1568.

Segons conta la tradició, un foraster va entrar a l'església la vesprada del 29 de gener de 1568, i aprofitant la soledat del temple va obrir el sagrari i es va emportar el cofre de plata que contenia l'Eucaristia i també diverses relíquies de sants.

Maria Miralles tenia una imatge de l'Infant Jesús amb els dits del braç dret assenyalant el cel. Però miraculosament, durant els dos dies que els alcoians van estar buscant el cofre amb l'Eucaristia, els dits de la imatge de Jesús varen canviar de posició i van assenyalar la casa on es trobava amagat aquest cofre. Va ser el llaurador Joan Esteve qui registrà la casa del sospitós, la del costat on ell vivia, i allà on hi havia l'estable, tapat amb fem i llenya, trobà el cofre de plata amb l'Eucaristia i els altres objectes robats.

Davant d'aquest miracle de l'Infant Jesús, Joan de Ribera, arquebisbe de València va manar que es construira una església-monestir, fundant ell mateix unes monges de vida contemplativa i d'adoració del Santíssim Sagrament. Així, el 1597 van arribar a Alcoi les Agustines Descalces, fundades per l'arquebisbe Joan de Ribera, una comunitat que, per falta de vocacions, va deixar el monestir del Sant Sepulcre, a la capital de l'Alcoià, l'any 2013.

Per celebrar la festa del Jesuset del Miracle, es representa cada any a l'església del monestir la tradicional missa en valencià i l'auto sagramental, representat per xiquets, que rememora els fets miraculosos que van tindre lloc a Alcoi el segle XVI.

Un poema bellíssim del poeta valencià Carles Salvador, dedicat a Jesús, i que bé pot aplicar-se al Jesuset del Miracle d'Alcoi, diu així: «Vós sou Aquell/ Pasqual Anyell/ que va morir/ nafrat i bell,/ en creu clavat/ per redimir/ la Humanitat./ Vós sou Aquell,/ Jesús diví,/ que es dignà fer/ d'un tros de pa,/ d'un poc de vi,/ son Corpus ver/ per a consol,/ miracle gran,/ tot ple d'Amor/ de l'home que/ pel viure lleig,/ és pecador». I Carles Salvador acaba així aquest bonic poema: «Vós sou Aquell/ Déu de bondat,/ fill de Maria,/ Urna i Vaixell,/ Calze Sagrat,/ llum clara i pia./ Vós sou l'Amor/ Niu de virtut / Sou la salut/ del pecador/ que té dolor/ i greu turment./ Sou Ambrosia,/ sou dolçament/ gran Aliment/ de cada dia./ Sou l'Home Déu/ mort en la creu:/ Eucaristia».

El pa i el vi de l'Eucaristia, «Corpus ver» com diu Carles Salvador, és el misteri de la nostra fe. El Déu que es va fer home i que ens deixà com a memorial i record, la seua presència en els signes humils i del pa i del vi, és el Déu que ens alimenta i ens enforteix amb el seu cos, per tal de avançar com a pelegrins en el camí de la fe.

Com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, «l'Eucaristia ens uneix en un sol cos», i per això ha de crear «uns lligams de comunió fraterna entre tots els batejats». A més, l'Eucaristia «cura les nostre ferides, ens envigoreix espiritualment» i ens mou a un compromís per tal de «col·laborar a fer una societat més justa i més solidària».

Va ser el músic Joan Cantó, nascut a Alcoi el 21 de gener de 1856, i que segons el musicòleg Felip Pedrell «havia estat escolà de Santa Maria», qui el 1876 va compondre els Goigs a Sant Maur, i un any després, els del Jesuset del Miracle, amb música del jesuïta P. Luis Coloma.

El Jesuset del Miracle d'Alcoi, amb la seua mà, i en aquest Any de la Misericòrdia, també ens assenyala hui tantes i tantes persones que es troben en dificultats econòmiques o que viuen en la malaltia, la soledat i la depressió, per tal que ens acostem a elles per ajudar-les en la seua tribulació. Perquè és en elles que trobarem Jesús mateix. Per això la fe ens ha de moure a la solidaritat i a la fraternitat, per viure realment com a cristians.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine