El bisbe Ferran de Lloaces, president de la Generalitat de Catalunya

Ferran de Lloaces i Peres, que va nàixer a Oriola el 1483, després de graduar-se en Dret a Bolonya, va ser fiscal de la Inquisició. Va escriure una obra sobre la conversió i el baptisme dels pagans, o la nova conversió dels pagans al Regne de València. El 1530 fou nomenat inquisidor de Barcelona, on tractà Sant Francesc de Borja, aleshores virrei de Catalunya. El 5 de maig de 1542 fou nomenat bisbe d'Elna i posteriorment ho fou de Lleida, Tortosa, Tarragona, i finalment de València, on va prendre possessió de la diòcesi el 26 de juliol de 1567, per mitjà del canonge Miquel Jeroni Vic. Uns mesos abans, el 18 de febrer de 1566, el papa Pius Vè el va nomenar patriarca d'Antioquia.

El 1546, el bisbe Ferran de Lloaces va fundar a Oriola un col·legi universitat, que va confiar als dominics, i on s'impartien els graus majors d'humanitats, arts i teologia. El bisbe Lloaces va ser elegit 66è president de la Generalitat de Catalunya el 1559, i va estar en aquest càrrec fins l'any següent. Ferran de Lloaces va morir a València el 29 de febrer de 1568 i les seues despulles van ser traslladades al col·legi d'Oriola fundat per ell.

Un altre valencià que va ser president de la Generalitat de Catalunya, enguany fa sis segles, fou l'arquebisbe Andreu Bertran, que va nàixer probablement a València i morí a Barcelona el 1433. Com tants altres valencians, Bertran era d'origen jueu i s'anomenava Astruc Levi, i segons la tradició es va convertir al cristianisme gràcies a Sant Vicent Ferrer. El 1402 Bertran era rector de Torrent i posteriorment va ser almoiner i penitencier del papa Benet XIII, que el va fer canonge de la catedral de València. A Andreu Bertran, que era professor d'escriptura i versat en llengua hebrea i caldea, se'l considera autor d'un ofici en vers sobre la passió de nostre Senyor Jesucrist. El 1414 va prendre part en l'anomenada disputa de Tortosa, entre jueus i cristians, i segurament va participar en el Concili de Constança (1414-1418) que posà fi al Cisma d'Occident. Com que era partidari del papa Luna, Andreu Bertran acompanyà Benet XIII al seu «exili» de Peníscola. Quan el bisbe valencià Francesc Climent, nascut a Torreblanca, va ser traslladat de Barcelona a Saragossa, Andreu Bertran fou nomenat bisbe de la seu barcelonina, on s'hi va estar de 1416 a 1420.

En ser deposat Benet XIII (acusat d'heretge i de provocar el Cisma d'Occident) el 26 de juliol de 1417, es va prohibir als cristians que es posaren de la seua part, i per això Andreu Bertran aconsellà el papa Luna que presentara la seua renúncia. Bertran va rebre el legat del nou papa, Martí Vè, que el va fer bisbe de Girona, on s'hi va estar de 1420 a 1431. Va ser el 1420, en tornar el bisbe Francesc Climent de Saragossa a Barcelona, que aleshores Bertran passà a Girona. Home d'una sòlida formació humanística, Andreu Bertran va estar molt influenciat per les idees renovadores de Joan Gerson. Finalment, el 1431, a la mort del bisbe valencià de Barcelona, Francesc Climent, Andreu Bertran va tornar a la seu de barcelonina, fins que s'esdevingué la seua mort, el 1433.

Va ser el 10 de juliol de 1416, enguany fa 600 anys, que el bisbe Andreu Bertran va ser nomenat per Marc de Vilalba (prior de Montserrat i abat de Ripoll), nou president de la Generalitat de Catalunya, càrrec que exercí com a 14è president de Catalunya fins el 1419.

Els bisbes Andreu Bertran i Ferran de Lloaces, no han estat els únics valencians que han assolit la Presidència de la Generalitat de Catalunya, ja que un altre valencià també va ser president de la Generalitat. Es tracta del valencià nascut a Albaida el 1490, Joan de Tormo, bisbe de Vic de 1510 a 1553 i que només durant uns mesos, de 1552 a 1553 es convertí en el 62è president de Catalunya. A la mort de Joan de Tormo el 1553, fou elegit nou president de la Generalitat el seu nebot, Miquel de Tormo, prior de Besalú, i que supose que també era d'Albaida, i que és convertí en el 63è president.