02 de enero de 2016
02.01.2016
Tribuna

Els antibiòtics curials

04.01.2016 | 14:16
Els antibiòtics curials

Si el 2013, en el discurs de Nadal a la Cúria, el papa va parlar de la professionalitat i del servei, i el 2014, del catàleg de malalties curials (com l'alzhèimer espiritual o l'esquizofrènia intel·lectual) el passat dia 21, el papa Francesc va donar a la Cúria (i a tota l'Església) una llista d'antibiòtics curials (per vèncer les malalties espirituals) a partir de l'anàlisi acròstica de la paraula misericòrdia.

En el seu discurs, el papa va recordar la necessitat que té l'Església d'una reforma, que ell vol fer «amb determinació, lucidesa i resolució». A més d'agrair el treball dels membres de la Cúria, el papa també va voler compartir amb ells la seua preocupació, pel fet que algunes de les malalties que va diagnosticar l'any passat, s'han manifestat de nou, i «han causat prou dolor a tot el cos», a més d'haver ferit «a tantes ànimes, fins i tot amb l'escàndol».

Els primers antibiòtics que el papa va recomanar a la Cúria per curar les malalties, van ser la «missionarietat i la pastoralitat». La missionarietat és la que fa «fer fèrtil i fecunda la tasca de la Cúria», a més de ser una prova de l'eficàcia del treball dels curials. I la pastoralitat és el compromís de seguir el Bon Pastor.

Els segons antibiòtics citats pel papa són la «idoneïtat i la sagacitat». La idoneïtat requereix «l'esforç personal per adquirir els requisits necessaris per a l'exercici del servei» i que és contrària a les recomanacions i als suborns. I la sagacitat és «la promptitud de la ment per comprendre i enfrontar-se a les situacions, amb saviesa i creativitat».

Els tercers antibiòtics són «l'espiritualitat i la humanitat». L'espiritualitat és com la «columna vertebral de qualsevol servei a l'Evangeli», i allò «que alimenta tot el que fem». Pel que fa a la humanitat, és allò que «encarna l'autenticitat de la nostra fe» i el que «ens fa diferents de les màquines i dels robots».

Després el papa ha mencionat «l'exemplaritat i la fidelitat», recordant el papa Pau VIè quan demanava a la seua Cúria l'exemplaritat com a vocació. I és que l'exemplaritat ens ajuda a «evitar els escàndols», i la fidelitat ens fa mantindre'ns ferms en la nostra vocació.

Uns altres antibiòtics citats pel papa són la «racionalitat i l'amabilitat», que ens ajuden a «evitar els excessos emotius i burocràtics» i ens donen «l'equilibri de la personalitat».

Els següents antibiòtics són la «innocuïtat i la determinació». La innocuïtat ens fa «cautes en els judicis, capaços d'abstindre'ns d'accions impulsives i precipitades». I la determinació ens fa actuar «amb voluntat decidida, visió clara i obediència a Déu».

La «caritat i la veritat» són «virtuts indissolubles», ja que «una caritat sense veritat esdevé ideologia de la bondat destructiva, i la veritat sense la caritat esdevé la voluntat cega de jutjar-ho tot».

Els següents antibiòtics són l'honestedat, que ens fa viure amb «rectitud i coherència» per «obrar amb absoluta sinceritat», i la maduresa, que ens permet «trobar l'harmonia entre les nostres capacitats físiques, psíquiques i espirituals».

La respectuositat i la humilitat ens fan hòmens d'un respecte autèntic per «escoltar atentament i parlar educadament». A més, la humilitat és «la virtut dels sants».

La dadivositat, un neologisme creat pel papa, ens fa ser més generosos, i ens ajuda a «cuidar els detalls i a oferir el millor de nosaltres mateixos».

La impavidesa i la promptitud ens permeten «no desanimar-nos davant les dificultats», per «obrar amb audàcia i determinació». Per la seua part, la promptitud ens ajuda a «obrar amb llibertat i agilitat», sense ser presoners de les coses materials que passen.

Finalment el papa ha parlat dels últims antibiòtics curials: l'atendibilitat i la sobrietat. L'atendibilitat ens fa mantindre «els compromisos amb seriositat», per irradiar al voltant nostre «un sentit de tranquil·litat». A més ens fa hòmens capaços de «no trair mai la confiança que li ha estat donada». En quant a la sobrietat, és «la capacitat de renunciar al que és superflu», i així «resistir a la lògica consumista». Per al papa, la sobrietat es «mirar el món amb els ulls de Déu».

El papa, que ha presentat la misericòrdia com «la síntesi de la Bona Notícia», ha acabat el seu discurs amb una pregària atribuïda al bisbe Òscar Romero, on aquest text fa menció de la missió de plantar «llavors que un dia creixeran» i de regar «llavors ja plantades, sabent que són promeses de futur».

Tant de bo que aquests consells del papa ens ajuden a tots els cristians a mostrar amb més nitidesa la misericòrdia de Déu, que s'ha fet present en l'Infant del pessebre.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine